Aquests dies acostumem a alçar la mirada...
per veure com els aixecadors celestials eleven majestuoses torres de coto fluix, tot esperant que l’enxaneta toqui el cel amb la punta dels seus dits...
darrera la finestra, amb la mirada perduda, una tarda de diumenge veien com la pluja s’emporta els últims dies d’un estiu que ja és llunyà...
per dir adéu, potser fins hi tot amb una mica d’enveja, a totes aquelles fulles que volen empeses amb aires de llibertat...
tot demanant que la llum de l’astre rei no ens abandoni abans de l’hora de sopar...
La tardor, ha arribat
* * * * * * * * *
Tot seguit, acompanyo un poema extret del recull "Com d'una casa", d'Enric Boluda i Martínez. Aquesta obra fou guardonada amb el Premi de Poesia Les Talúries 2008.
- Lletanies del tedi -
Lentament els minuts
degotant de les fulles
d'aquest salze.
Som temps
de rosada inclement,
el salze aquest i jo,
i ens fonem en un lent
degotim de minuts
(Calma vegetal)
fotografia: antonia jurado
22 comentaris:
Mira, per fi, soc la primera en escriurat en el teu post.
Que ens hem possat d'acord per possar-nos ara a l'ordinador?? Clar, com som "iguals".
Fora bromas, m'encanta el que has escrit, es molt bonic. I la tardor, avui ho parlavem a l'hora de sopar, es potser la estació mes "cómoda", pel clima i perque encara falta per l'hivern, que aquest a mi se'm fa etern.
Bona nit bonica!!
Visca la tardor!
Ja és aquí, i content que n'estic, de llarg la meva estació preferida.
Que bonica la poesia! Cada vegada em sento identificada més amb la tardor, quan era jove era més de la primavera, però a mesura que vaig acumulant anys cada vegada veig més bonica la tardor, amb tots els seus matissos i la seva flexibilitat.
També sabrem trobar-li alguna cosa de bo a la tardor...no? Com gaudir de la festa de colors ocre en els nostres boscos.
Benvinguda la tardor! Boniques paraules per una de les estacions del any mes maques per mí.
Una abraçada.
El otoño suele ser la estación más melancólica, al dejar atrás la luz del verano, pero en paisajes, es la más preciosa..
Abrazos
Quan arribeu a la tardor, potser voldreu retornar al vostre, diuen, pesat estiu...La tardor també porta les seves comparacions i metàfores, us arribaran com un gos llebrer que corre per collir la pressa... Babau de mi, corro per arribar a l'impossible? Sabent que ara soc possible... Quan colliu per les banyes la tardor - la penúltima joventut- també correreu tant per enganxar l'hivern? Ai, que volem l'infinit com una cosa certa i qui jura que té el camí... Contem segons i ens semblarà que ens fem milionaris de temps. Anton.
Quan arribeu a la tardor, potser voldreu retornar al vostre, diuen, pesat estiu...La tardor també porta les seves comparacions i metàfores, us arribaran com un gos llebrer que corre per collir la pressa... Babau de mi, corro per arribar a l'impossible,sabent que ara soc possible...? Quan colliu per les banyes la tardor - la penúltima joventut- també correreu tant per enganxar l'hivern? Ai, que volem l'infinit com una cosa certa i qui jura que té el camí... Contem segons i ens semblarà que ens fem milionaris de temps. Anton.
Preciós!!
Has triat una foto magnífica i la poesia no està tan sols en les paraules d'Enric Boluda sinó també en les teves...
li fas una preciosa benvinguda a la tardor
Em posa trista que s'acavi el meu anel.lat estiu.
Em paso l'any esperant el seu retorn.
No enyoraré la platja, ni el turisme, però si les pasejades tranquil.les avans de la posta de sol.
Benvinguda tardor, ets el primer pas per l'arribada de la pròxima primavera.
El poema, encantador, les teves paraules narrades també, ja és aquí la tardor, ara a endinsar-nos queda.
Bonic poema... I que deixi de fer calor!!
Magnífic poema. Jo, que sóc d'hivern tot l'any, agraeixo la tardor per els seus colors, per la seva calma i pel que té de transició cap al fred.
Oh, quin post més encisador... endavant amb la lírica i els cels purs de tramuntana... És clar que a Tàrrega no us hi deu arribar... Quin enyor que no podeu sentir!
Petons del Marroc.
Cada dia m'agrada més com escrius, Assumpta.
Un gust.
Caram, Assumpta... la teva feina está feta amb molt de gust! El més important és que m'has despertat les ganes de visitar-te sovint, penso que és el principal 'piropo' que li poden dir a un blog...
Felicitats!
I encantat de coneixe't...
saps què? si em dones permís t'enllaço al meu blog... puc? puc? puc?
:)
he rectificat l'error hi ja figuren els teus dos blogs a la meva llista d'amics als dos blogs que tinc
http://telamamaria.blogspot.com
http://trucadors.blogspot.com
una abraçada
per cert avui surt al blog dels trucadors el vostre
M'encanta el que has escrit, es molt bonic.
La tardor, es la estació mes calida pel clima i perque encara falta l'hivern.
L'hivern la estació més freda però per mi molt bonica la "boira lleidatana"
Bona nit.
Joana
M'agraden aquests moments que són una cosa i l'altra; i que, per tant, no són del tot ni una cosa ni l'altra. Que encara són una mica d'estiu i una mica de tardor. Es veu que ens calen clares determinacions, i efectivament, ja és tardor; però és tan poqueta tardor, encare! i no obstant ja se la veu venir... amb la mirada de les teves paraules, entre la mirada perduda i la que veu aixecadors celestials.
M'ha agradat molt de veure't avui! Molts petons!
Publica un comentari a l'entrada