Tothom sabia qui era, però ningú el coneixia...

Imatge: Magritte (microretrat)

El seu nom real era Esteve Ponts i Domènec, però ningú no el coneixia pas el seu nom.
Per a tothom era “Lostret” l’hereu de cal Tossut. Uns diuen que l’anomenaven així per que era llarg i prim com un sant pau, però d’altres diuen que perquè era molt i molt garrepa. No havia entrat mai al bar del poble a fer un beure, ni per la festa major d’agost, mai res de res.

El Mossén Ramon, tampoc l’havia vist posar els peus a l’església. Ni tant sols en cap enterrament.

Però anem a pams, Lostret, va quedar orfe de molt xiquet i el va pujar la seva àvia, o si més no això és el que sempre s’havia dit. Com mai no es va casar, ni tenia germans ni lògicament nebots... ni res de res, totes les terres i la casa li varen tocar a ell.
Cal Tossut, no disposava d’aigua corrent i els de les companyies d’aigua, llum ni telèfon, semblava que tampoc tenien en Lostret entre la seva llarga llista de clients. El carter, no hi havia dut mai una carta ni cap citació ni tan sols per anar a votar. No se sap ben bé perquè.

Tampoc ningú en sabia l’edat exacta. Segurament havia estat la persona de més edat de tot el poble de Riumolins, (agregat del Municipi principal de Sant Ermengol de la Plana).
No és que el poble fos gaire gran, amb prou feines si arribava als 200 habitants, però tenint en compte que en Sisquet de Ca l’Esteve en tenia 87 i Lostret n’hi passava uns quants de llarg... doncs, feu comptes.

Fa un parell d’anys, els seus veïns de Riumolins es plantejaren la possibilitat de preguntar-li obertament la seva edat, i donat el cas, retre-li un modest homenatge.
Però vet aquí que justament llavors, uns xiquets que tornaven de fer la ronda en bicicleta pels horts, s’el van trobar una tarda estirat al mig del camí amb el seu mocador de fer farcells agafat de la ma.

Una ambulància se’ls va endur a ell i al seu mocador, ben “agarradet”.
Mai més no en van tornar a saber res. Van remoure cel i terra per trobar-lo, però res. Com si un forat se l’hagués empassat.

Amb les últimes pluges, Cal Tossut es va esfonsar. L’ajuntament de st. Ermengol de la Plana, va prendre la decisió de tirar-la a terra per tal que ningú no prengués mal. Això comportà unes despeses addicionals de 23.769,32€, però era l’única opció viable. Quan tornés Lostret, ja farien per arribar a un acord.

Enmig dels maldecaps habituals en un consistori en temps de crisi econòmica, avui, han rebut la visita d’un enviat de cal Notari. Els ha fet entrega d’un sobre i en obrir-lo, no hi han trobat cap document. Només un xec barrat i al portador, per import de 324.267,69€. En demanar conèixer la identitat del titular del compte, l’enviat ha dit que per ordre testamentari, no podia ser revelat. Després de molts tira i arronsa, l’únic que li han pogut “treure” a l'emissari, són les inicials de l’anònim donant: E.P.D.

Llavors, tot mirant-se els uns als altres amb ulls oberts i estranyats, han comentat:
- Bé, tant se val!. Aquesta quantitat servirà per aixoplugar la despesa extra del veí de Riumolins.
- Si, noi, mira que n’és de desagraït aquest llargarut, mai més ha tornat al poble ni s’ha posat en contacte.
- Quin peça, aquest! Vell, però no ruc. Hores d’ara, ja deu saber que li toca pagar i no deu voler tornar pas. D’aquests no en volem més per aquí !.
- Ja ho pots ven dir, la gent que volem són con en... com diu que és diu aquest paio?
- E.P.D.
- Si, si, el que haurem de fer ara, és obrir una ampolla de cava en honor al senyor E.P.D
- En Pau Descansi, doncs!

I és ben veritat, que el món n'és ple de desagraïts.

Relat: Assumpta

No és basat en cap història real.

El nom i la localització són fictícis.

* * *

Psssssst! i tu, comparteixes secrets ???