Participació en el 113è. Joc Literari


Aquest cop en Jesús Ma. Tibau encara ens ho ha posat més d i f í c i l!
No podem incloure-hi la lletra "i".

***



Aquest relat està basat en fets reals.

L’agost del 1975 sempre el recordaré. Fou el del “despertar”, aquell on van quedar enrera per sempre les trenes...

Suposo que aquest és el fet pel qual les anècdotes van quedar tan ben gravades.

La central de BH a Barcelona era molt a prop de casa, al carrer de Casanova (sempre obserbava l'aparador, m'agradaven). En aquell temps “totes” eren marca BH.

Bé, no totes. Desconec la raó que va dur als de casa a trencar la norma, però la meva justament era una Peugeot “plegable”.

A les tardes, quan encara el sol era ben alt, ja ens trobàvem tota la colla. Potser perquè en el cap manaven altres raons..., el fet és que no ens n’adonàvem de la calor que ho empestava tot. Cadascú damunt la seva dues rodes, la tarda era llarga!.

Justament la del catorze, (l’endemà era la Festa Major, en honor a la Verge al cel Assumpta, per tan el meu sant), com sempre nosaltres a fer el tomb pel poble o pel dels voltants.
Entre pedal d’un peu, pedal de l’altre... el meu cap anava més enllà...
Pensava que aquell any estava realment maca, ben bronzejada amb roba nova per estrenar... el cap ple d’ocellets...
Justament llavors, el cap tornà al seu lloc: puffff! cracccc!!! crocccc!!! patapuuuuuuuum!!!
Rodolant per tot el marge de la carretera, a terraaaaaaaaaa !!!.

La part que va rebre la patacada fou la cara, la resta del cos res de res.

L’endemà estava feta un “cromo”. Amb aquella boca, semblava formar part d’una coral de gent de color cantant “L’Only You”.
Aaaggg!
Realment aquell agost va estar ple d’anècdotes per recordar. O no???
;-)


***
Cada setmana en Jesús Ma. Tibau del bloc "Tens un racó dalt del món", proposa un Joc Literari, aquesta ha estat la meva proposta per al 113è.



ppppsssttt! i tu, ja
comparteixes secrets?...


15 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar de nou

kweilan ha dit...

Felicitats, Assumpta. Molt bé aquesta història.

Carme ha dit...

Molt bon relat, assumpta! I prou llarg per haver de ser sense iiiiiisssss. Ho has fet molt bé!

rits ha dit...

fantàstic!
pel relat i x la manca d'is.

llàstima que diguis que és un cas real. mecatxis!!

Els del PiT ha dit...

Noia ens sap greu que la patacada espatllés un estiu tan important (i tan blau com pintava...).
Jo tenia una dues rodes gruixudes Rabassa, però les que més agradaven eren les BH, sí.
;-)

Assumpta ha dit...

El relat és molt bó!! :-) I molt llarg per no haver-hi posat cap "i", té mèrit!!... però la història m'ha fet llastimeta aquesta Assumpta joveneta, contenta amb el seu bronzejat i lo maca que estaria amb la roba nova i...

Núr ha dit...

hahaha! Un relat molt divertit, Assumpta! I te n'has sortit molt bé, d'això de no fer servir cap i! Enhorabona!

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Q entretingut!! XDD

faig tard però prenc nota i a la propera .... en treuré un bocí, rodolí!
a més, va de fàbula per fer anar una micona les neurones i l'enginy, així li treuré el rovell al cervell ;)

ara faré recompte de iiisss: 11
doncs quin mèrit assumpta!! ja veus que en quatre línies jo n'he fet 11....

una salutació

l'estel

Enebea ha dit...

La meva primera bici va ser una Orbea, i llegir-te em fa recordar molts instants preciosos rodant pels camins i per la plaça del poble a l'estiu...

Com tu, sortir de Barcelona durant les vacances, era per a mi com una alliberació total.

Un petó, Assumpta!

rebaixes ha dit...

Que rodonet t'ha quedat.Boníssim.Et va fer baixar els fums la caiguda? Quina llàstima un estiu a la funerala, amb les il·lusions i pardalets que es mouen per dins i per fora... Fins em sap greu. qui no ha caigut de la bici ...es que no hi ha pujat. Jo també vaig caure... I una vegada uns panalons nous varen quedar per anar a les monges que hi canviessin una part d'un camal que va esdevenir com un drap de cuina i ningú s'atrevia a arreglar-ho. Son boniques aquestes Històries per recordar. Anton.

Ferran ha dit...

Aitx, Assumpta, quin mal! Ho has relatat tant bé... massa, perquè sento com si la castanya me l'hagués donat jo mateix!

Sort que ja en fa anys, d'això, oi? :-)

Ma-Poc ha dit...

Bona història... és compicat això d'escriure sense is...

Trini ha dit...

Bravo! Bravo! Bravo! Te n'has sortit brillantment! :)

Mònica ha dit...

Assumpta tanco blog :(
espero que vinguis a dir-me adéu!

Un petó :*

khalina ha dit...

molt bé sense "I". Ara que sento la teva caiguda