El poder de les paraules


Diuen que una vegada i havia un cec assegut a terra, amb una gorra vora els peus i un tros de fusta, on escrit amb guix blanc s’hi podia llegir:

“Si us plau ajudeu-me, sóc cec”

Un gerent de marketing que hi passava per allí, es va aturar davant seu i va veure que a la gorra només hi havia unes poques monedes.

Sense demanar-li permís, va prendre el rètol, el va tombar i amb el guix hi va escriure un altre anunci. Deixà altre cop el tros de fusta damunt dels peus del cec i se’n va anar.

A la tarda, va tornar a passar per davant del cec que demanava almoïna, però aquest cop la seva gorra era ben plena de bitllets i monedes.

En reconèixer el seus passos, li preguntà si havia estat ell qui va reescriure el rètol, però sobretot volia saber el que hi havia escrit.

El gerent li contestà: “Res que no sigui tant cert com el teu missatge, però amb unes altres paraules”.

Sonrigué i seguí el seu camí.

El cec, no ho va saber mai, però el nou rètol rezava:

“És primavera i jo no la puc veure”

Autor text: Desconegut.
Foto: Antonia Jurado


Per què sempre hem d'acabar donant-li la raó a en Murhpy?...
de quatre dies festius, quin és el que fa més bo?... El que tornes !!!

Per a molta gent ha estat l'últim d'aquests dies d'esbarjo on una opció és poder gaudir d'aquests dies en la natura. Avui, és el que ha fet més bonança, un dia esplèndit ! Si més no, s'hauran pogut menjar moltes "Mones" a l'aire lliure.
Salut a fillols, filloles, padrins i padrines en particular i a tots en general !!!

34 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una història molt bonica! Bona tornada a la feina i bona setmana!
Gràcies per posar el meu dibuix al teu blog! Una abraçada.

Clidice ha dit...

Si al final, fins i tot els captaires, necessitaran un mànager. No hi ha res millor que un bon eslògan ;P

Bona mona!

sargantana ha dit...

punyetero marketing!!!
bona setmana maca!
un bes

Azu ha dit...

El que fa el marketing. de vegades penso, com es que hi han escritors/es que son molt bons i en canvi ningu n'en parla, doncs perque en aquesta vida tot funciona per marketing. Quina rabia, no?

Doncs jo m'he començat els dos llibres que em vaig comprar, i els dos els tinc per la meitat. També he estat per la família, sobre tot pels fills, que son esponges, pel que absorbeixen.
Una abraçada i molts petonets

Garbí24 ha dit...

Les bones paraules sempre triunfan , en quant als dies a mi també m'ha aixefat els plans , doncs volia aprofitar per fer moltes coses a casa i no he pogut .
De totes maneres , no hi ha res que s'esperi més que la feina . Ja vindran temps millors

Nuria ha dit...

El més important no és la realitat, sino com l'expliques.
M'ha agradat molt, je je.

La mona bé, gràcies. Demà a dieta un altre cop, redéu...

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

Doncs si noia, avui el millor dia de tots (em refereixo el clima).
Crec que hi ha molta gent que no veu la primavera, aquesta gent no es cega, no respecte la malaltia, hi ha gent que viu tan atrafagada que no té temps per mirar els ocells, les flors, la vida d'aquesta época.
M'agrada molt aquest conte, em donen ganes de copiarlo en una llibreta i fer-lo una miqueta meu, no ho fare perque es teu i prefereixo tornar a aquest blog cada vegada que el vulgui llegir.
Gracies pels teus comentaris.


Petons i moltes abraçades.

Rita ha dit...

És important poder fer arribar el missatge a la gent, aquesta història prou que ho demostra...

El senyor Murphy és un pesat! :-)
Bona setmana, maca!

Anònim ha dit...

Bona reflexió, si senyora i l'assumpte del cec... preciós, no m'ho esperava què hi fiqués això, poques paraules i gran resultat eh...

bruixadesol ha dit...

No coneixia la història. M'ha recordat una vivència i una frase que vaig escriure en aquell moment: va ser durant la setmana santa de fa un parell d'anys, uns jóvens del meu poble van patir un terrible accident de trànsit, van salvar la vida gairebé de miracle. Passat un mes, vaig anar a l'hospital a veure una de les noies que anava dalt d'aquell cotxe. Algú havia preparat una d'aquelles postals gegants perquè tothom escrigués alguna cosa. Jo vaig escriure alguna cosa semblant a la del nou cartell del cec. Alguna cosa com "Hi ha roselles a la vora de la carretera, hi ha flors a tot arreu. És primavera, i tu, la veuràs". M'has recordat aquesta història. Besets.

Wayfarer ha dit...

Hola!
m'ha agradat molt la història del cec! i definitivament demostra el poder de la paraula...
Sobre Murphy, et dono la raó! he estat de vacances i just el dia que torno fa un sol que bada les pedres...
En fi, Murphy, fa de les seves!
Una abraçada!

kweilan ha dit...

És una història preciosa que es pot aplicar a moltes situacions...i lo del temps per setmana santa, no té remei. Una bona setmana per tu també i una abraçada!!

rebaixes ha dit...

Encontra del que creiem, dels mànagers, ejecutius...aquell home a demés de tenir experiència en negocis, també devia tenir una engruna de poesia dins seu i la va soltar. La ma pot acariciar i pot dar bufetada, les paraules en la composició poden expressar amb delicadessa quan un les dicta poéticament.
Tu saps d'aquestes coses i com dir-les. Bona nit.Anton.

myself ha dit...

Si és que al final la literatura servirà per alguna cosa :)
Molt bon lema. Bona tornada i bona pasqua!

Ferran Porta ha dit...

Ho he trobat molt bonic (això del rètol, no el temps que ha fet ;-)

Amb pluja, sol o vent, molt bona (curta) setmana a tothom!

Els del PiT ha dit...

Vaig tenir un professor que em va explicar aquesta bona història del cec, també em va dir que l'any que la Pepsi s'apoderà del mercat USA fou el mateix que un il·luminat de Coca cola va decidir estalviar diners a la companyia començant per suprimir la publicitat i així els va anar per allà...
sergi :-)
Ja vaig dir que aquest en Murphy era un malparit...
avi gres :)

Sergi ha dit...

La història del cec, fantàstica. Trista, però fantàstica.

I això de setmana santa... jo no he anat enlloc, però tots aquests dies intentant fer coses amb la pluja de companya, i avui que ha fet un dia esplèndid, m'he quedat a casa. Igualment irònic que el que has dit tu. Ains.

Xarnego ha dit...

Seguin la teva tesis de Murhpy,
els que no em tingut quatre dies,
però fen festa sempre en dilluns,
quina sort la meva,
avui ha fet mig bo,
i m’he quedat a casa.
Per mi
que sempre soc al carrer,
es una bona festa.

M’agrada llegar-te

Esther del Campo ha dit...

Molt bona la història...!!!! Em recorda a certa cosa que em va passar la setmana passada. Anava jo en tren i ara passen pel teu costat i et posen un paperet de "Sóc sord" i un cub de Rubik (sí, sí), que per quedar-te'l li has de donar dos euros al noi o a la noia de torn. Doncs marxava sense agafar el meu, i jo li vaig fer un "eiii!!!!", sense pensar. I es va girar. Vés, que tot és màrketing, sord no ho era pas :)

Mireia ha dit...

Doncs, sí, l'era del màrqueting és imparable!!!

Montse ha dit...

les paraules poden ser un bàlsam o un càstig, oi que si?

ai, el poder de les paraules, que tant poden servir per fer un discurs polític com per fer una declaració d'amor...

i Murphy? Murphy és el meu amant des de fa anys! no em diguis que també és el teu, que em posaré gelosa ;)

Carla ha dit...

Estic d'acord, les paraules diuen molt d'un depèn com es facin servir... el teu bloc m'ha cridat l'atenció ja que el meu el vaig anomenar paraules immortals... ;)

Assumpta ha dit...

La mare em va explicar aquesta història del cec ja fa un temps i ja llavors em va agradar molt :-)

En quant al temps... ah, no tindrem pas ídem d'acostumar-nos a que sigui bo... demà ja tornen a posar núvols... aaagghhh

Petonassos :-)

Cèlia ha dit...

Oh, quin conte més poètic! M'ha agradat moltíssim!
I la Llei... ben certa!

rits ha dit...

del text se'n desprenen tantes coses!
el fet que podem estar tan acostumats a les desgràcies que fins que no ens sorprenen, no ens hi fixem.
el detall de no dir el que posa, el canvi. de guardar-lo per no fer mal, més mal del que ja sofreix.
la importància del nostre entorn.
uf, moltes coses!
moltes gràcies!!

no és per donar-te enveja, xò naltres hem tingut un temps fantàstic per terres hongareses i fins i tot hem tornat morenets!!! d'aquí poc torna el cap de setmana i segur que serà millor!

Ma-Poc ha dit...

Bona història, no la coneixia! Ja hem tornat de Setmana Santa...

mapi ha dit...

ja és ben veritat!! tot depèn de com es digui (i vengui)!

Alma ser ha dit...

"A tronador" el exemple que has posat del poder de les paraules....meravellós el missatge

rebaixes ha dit...

ASSUMPTA :Després de llegir i comentar, de retorn se'm acudí això que vaig publicar ahir.
...............
14 – 4 – 09
De vegades, un no s'explica les casualitats.El tema que presentava sobre els ulls sembla que té a veure amb el que ....
L’ASSUMPTA de DES D’ON NEIXEN ELS SOMNIS... ens ha posat un conte d’un cec, llegiu-lo, a mi, m’ha vingut d’escriure això.
L’adjuntaré a un recull poètic TERESIAS un cec
al que quan em ve bé li escric quelcom i vaig sumant-li poemes.
.....................
Es primavera i jo no la puc veure,
les parpelles que em donaren
no aixequen el vol.
He rentat les nafres de ma dormida,
he procurat obrir la balconada
de la inefable son,
però no trobo la llum que m’establia
Un comprendre les coses que miro
i que rodegen mon entorn .
Em falta la claror que ressuscita,
em falta el goig que s’ha esfumat
i em porta camises de dol
Entregueu-me la paraula que expliqui,.
conformeu ma pensa il·luminant sentits
que vegin els colors.
Es primavera i no la puc veure,
ja que dins i fora meu és fosc.
...............
Una tonteria de les meves. Anton.

Abril ha dit...

Una història preciosa de debò!!!, no la coneixia però de ben segur que la recordaré. Pel que fa a en Murphy, he de dir en defensa seva que de vegades només recordem quan la torrada cau de la banda de la mantega.

khalina ha dit...

quina història tan bonica!

J.M. ha dit...

És una història breu i contundent, com breu i contundent és el poder de les paraules ben emprades.
Salut!

USD ha dit...

ens movem a l'era del màrketing

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

I quina primavera!! potser el cec no la veurà però sí la sentirà, pq ens afecta a tots els sentits.

M'he parat aquí, al post de la primavera i he vist el poema inspirador de l'Anton del blog Rebaixes. Quins dos poetes esteu fets!!:O

m'ha agradat molt i si l'Anton em dóna permís el penjaré al meu blog per fer-lo arribar a altres amicspoetes. informant evidentment de l'autor.

Bdia de primavera!! que ja ha sortit el sol!

una salutació als targarins!

l'Estel del Matí