La Lluna, la Bruna,vestida de dol
sospira quan mira
la posta de sol
l'estrella més bella
del blau firmament
Oh, oh, Lluna, tot d'una
li crida somrient,
Tan trista, t'he vista
que em dónes condol.
Llumena serena!
no el guaitis, el sol!-
La Lluna, la Bruna,
ja mai li ha respost,
i avança migrant-se
camí del Sol post
Fragment: Apel·les Mestres
I ja en tornen a ésser unes quantes de nits que em quedo a la serena tot mirant la lluna, perquè
el dolç son no em vol acompanyar.
Ulls de mussol que l'endemà els hi costa veure el sol ...
... en gaudeixo abans no torni la plana i gebradora boira urgellenca i em retorni al país del no res !
Nits perdudes ... o nits guanyades ?
15 comentaris:
mentre no angoixin són nits guanyades.
m'agrada molt l'expressió nits a la serena.
Saber conformaar-se amb el que tenim, amb el que ens bé, pot supossar un pas dins de la felicitat. Tot té el seu temps i la seva hora, pot ser esperem desperts per que no passi de llarg el joiós moment, però com qui espera delera... vet aquí. Paciencia. Bon dia i feliç encontre amb el premi. Felicitats. Anton.
LUNA DE PLATA-ANA BELEN
Luna de plata
cara redonda
tarta de nata
nada te asombra
piel de hojalata
ojos de sombra
nadie te mata
nadie te ronda
luna de plata.
Luna de hielo
frío en los huesos
luz en el pelo
pena en los sesos
sola en tu vuelo
sueñas un beso
de caramelo
dulce y espeso
luna de hielo.
Luna tan blanca
hecha de espuma
como los sueños
como mi empeño
en ser tan blanca
como la luna.
Luna desnuda
nadie te toca
nadie te ayuda
carne de roca
sólo la duda
besa tu boca
te deja muda
y un poco loca
luna desnuda.
Luna lejana
quiero ir contigo
para mañana
tener tu abrigo
probar tu cama
comer tu trigo
tejer tu lana
ser tu testigo
luna lejana.
Luna tan blanca
hecha de espuma
como los sueños
como mi empeño
en ser tan blanca
como la luna.
MIRAR LA LUNA -Y VERLA- MUCHAS VECES COMPENSA EL PASAR UNA NOCHE AL SERENO.
UNA ABRAÇADA....
Jo crec que no és una nit perduda. Com diu l'Anton, potser cal esperar que arribi el moment joiós i ens trobi desperts...
Et vaig felicitar, pel premi? :)
Una abraçada!
una hora viscuda, mai es una hora perduda.
i es poden viure de moltes maneres...la lluna es una bona companyia,
intenta fer un cop de cap al sofa.
cuida't !!
sargantana ;)
Tenir insomni no és agradable, però les nits donen molt de si, i les pots aprofitar.
gràcies per haver pasat per casa a desitjarme bon any, els meus millors desitjos per vosaltres.
Al meu poble també es diu lo d'estar a la serena.Es bonic mirar la lluna, però no és bonic l'insomi.
Procura compaginar-ho, si acàs et pots prendre alguna infusió relaxant...El son és un bon tonificant. Avuiat hi haurà lluna plena i sortiran les fades. Ànim, Asumpta!!
EL COMENTARI ANATERIOR NO ÉS ANÒNIM.Sóc MARIA, però ja et vaig dir que no m'aclaria gaire encara.
No seran mai nits perdudes, perquè cada nit hauràs pogut gaudir d'una lluna diferent.
No et conec de gaire, així que no sé si aquest insomni és temporal o et va i ve de tant en tant. Espero que sigui cosa de poquets dies perquè no poder dormir ens deixa a tots força trastocats!
(M'encanta el dibuix!! Quin gatet més preciós! Pel que fa a la cançó, jo me la sé d'una altra manera... hum!)
De lluna ben poca (tot just comença a créixer) però estels... ahir era punts de llum a tot el firmament! però avui amb pluja, ni això, suposo!
Que la nit de mussol sigui fructífera per a d'altres coses, ja que la soneta no vol venir...
Non, non, vine son!
De moment que et fas la pregunta, és que son guanyades :-))
Només son perdudes quan ni tan sols ens plantegem la possibilitat que siguin guanyades :-))
¡Vaya! eres de mi club de las insomnes.Las he pasado de todas las clases así que ahora tengo al alcance de la mano todo tipo de entretenimientos para vérmelas con ellas,desde libros que últimamente me cuesta leer hasta docenas de películas en discos duro de dvds,una Game Boy con juegos ya memorizados,libros de poesía,mucha música,el ordenador o simplemente pensar,recordar o llorar como en las últimas semanas.Creo que son muy vividas
Es bonic mirar la lluna, però no amb insomi.Es un plaer mirar-la sobretot els capvespres del mes d'agost a la platja.
O la nit de Sant Joan, envoltada de focs i bruixes.
Fa uns dies també vaig estar tres nits "a la serena", i lo bo es que el dia següent estaba com una rosa,pren-te alguna infusió relaxant...Ànim, Asumpta! Que tu vales mucho!!!!!T'Ho diu una compi que n'esta ben segura. Endavant que la vida ja saps benbé tu que l'hi tingut que agafar els ·cuernos al tot" si no em torejaven.
ovelletes com les del conte.Però fe-les entrar totes al corral.
Joana
Dóna, tu mateixa o dius: "en gaudeixo..." per tant hi guanyes més que no hi perds :*)
Publica un comentari a l'entrada