Imatge fotografia:
Finestra de vagó de tren apedregada per uns brètols,
i fotografiada des de l'interior, amb el meu mòbil.
Dijous 15 de gener de 2009, com gairebé cada dia, vaig agafar el Tren Regional que surt de l'estació Lleida-Pirineus a les 19,30h amb destinació L'Hospitalet de Llobregat. Vaig seure en el primer dels vagons, a ma esquerra segons anàvem en direcció a Barcelona.
A l'alçada de Bell·lloc d'Urgell, per a ser més explicits diré que no feia ni mig minut que acabavem de deixar enrera l'estació d'aquesta població, tots els passatgers d'aquest primer vagó varem tenir un ensurt considerable. Semblava gairebé com si haguèssin hagut 3 trets allí dins mateix.
En qüestió de breus segons (i tiro llarg), tres objectes -suposadament pedres- van impactar en tres de les finestres del costat dret d'aquest mateix vagó (també en direcció a bcn) i van deixar en els tres casos, les llunes de cadascuna d'elles completament destrossades.
Algun dels passatgers podria haver vist dos nois muntats en bicicletes. Jo no vaig veure a ningú, doncs anava a l'altra banda de finestres i a més prou en vaig tenir com la resta de passatgers de refer-me de l'ensurt.
Per sort les finestres amb llunes dobles van resistir i ningú va prendre mal, però podria no haver estat així. Passats uns metres més endavant el tren es va aturar i es va decidir que es podia continuar la marxa del viatge sense més conseqüències.
Encara no ens expliquem com van poder tenir tanta punteria. I evidenment no és el primer cop (tant de bo fos l'últim), en que resulten afectats trens, o tota mena de vehicles per impactes d'objectes llençats contra les vies de circul·lació.
Pregunto: Com hi pot haver individus amb el cap tan ple de serradures ?, A casa seva, a l'escola, ... no es detecten aquest tipus de conductes ? Quants delictes d'aquest tipus succeixin diàriament a tot arreu i ni tan sols són notícia perquè no hi ha hagut víctimes ? Us ha passat alguna cosa semblant ?
12 comentaris:
Jo agafo cada dia dos trens per anar a treballar. Tornant cap a casa, a l'alçada de L'Hospitalet de Llobregat també m'hi vaig trobar, la pedra va petar a la meva finestra. L'ensurt va ser gran, la noia que anava davant meu es va posar a plorar com una magdalena.
El tren ni es va aturar, va seguir com si res!
Històries de Renfe, per omplir una biblioteca!
Una vegada també al passar per Salou crec que algú va tirar una pedra. Vaja susto! Lo soroll que va fer va ser impressionant. Tampoc vam parar ni res...
I una altra vegada anant cap a Girona igual, però aquell cop si que van parar i vam estar una bona estona allí a l'estació... segons va dir la gent havien vist qui ho havia fet.
A nosaltres, anant amb el cotxe, un camioner que anava per la nostra dreta ens va "deixar anar" la seva llauna buida del refresc que s'acabava de prendre... sense comentaris...
(no es va trencar el vidre, però l'ensurt va ser considerable, tenint en compte que anàvem per l'AP7)
No m'hi he trobat mai, però és verament lamentable.Que la vostra salut no se'n resenti Anton.
El que em sembla més greu és que ho facin persones adultes. Ens queixem del comportament dels joves, però, què els estem ensenyant? els joves només són reflexes dels adults! Mentres als insituts ensenyem ciutadania, ètica, convivència, urbanitat...els pares (tots els adults en general) tenen comportaments completament contraris a les coses que s'ensenyen. I a sobre, ningú no els "castiga", ni als joves, ni als grans, ni a les escoles, ni a la vida. De què serveix la teoria si no hi ha una pràctica al darrera? De què serviria qualsevol teoria científica si ningú no les haguès demostrar? DE RES.
El vandalismo es una de las actitudes que más deplorables me parecen,todo ese dinero que los Ayuntamientos dedican a reparar lo que gente caprichosa e incívica ocasiona,podría tener un fin más provechoso y,que además,lo apliquen a los transportes ya es más delito que otra cosa porque ponen en peligro la vida de los demás.No sé,no sé cómo se podría evitar esto,antes la adolescencia y las gamberradas parecían tener un límite y con la edad desaparecían,ahora parece que algunos jóvenes no superan nunca esa etapa.
Un abrazo
Jo tampoc no m'hi he trobat mai!
Quina ràbia fa no poder erradicar el vandalisme!
Jo en dic el "pa eso pago" (en qualsevol llengua, eh?), és a dir, podem fer malbé, embrutar i trencar qualsevol zona pública, vehicle, parc, banc, planta, arbre... que per això paguem, diuen alguns..., però només és falta d'entendre que certament ho paguem tots, els qui no tenen valors i els que sí. I l'escola no pot lluitar sinó que és la família qui ha de donar els valors...
Jo vaig en tren Reus-Barcelona i Barcelona-Reus la majoria de caps de setmana de l'any... posem uns 30 :-)) i la veritat és que no m'ha passat mai però si n'he sentit parlar més d'una vegada...
Els gamberros aquests els haurien de donar un bon escarment perquè se'ls hi passessin les ganes de tornar-hi!!
En quant a la Renfe en general n'he vist de tots colors... vagons amb goteres, calefaccions posades quan fa calor, trens a pas de tortuga i tothom pensant que no lograriem arribar a la següent estació... retards habituals... personal que només parla castellà, megafonia que se sent la mar de bé en castellà però falla en català, etc...
Be,perque no agafes la linea del Maresme...Aixo ja passava quan jo era petit. El tren passava per St,Adria i alla hi havia unes barraques,em sembla que en deien Camp de la bota(no facis molt cas). El tren un cop es veu que va atropellar un burro dels gitanos i aleshores ells com a represalia es dedicaven a tirar pedres als vidres. Amb l'agravant que els vidres d'abans no eran laminats com els d'ara...algun cop havia vist entrar alguna pedra dins el vago,allo si eren sustos
Fa anys que ho veig, per què els nens que creixen no són com era jo? la getn es fa gran amb altres valors i no s'entenen i porten a fer coses com aquesta...
Jo no ho he viscut amb la meva propia persona aquests cas del tren pero he vist casos d'aquests de vandalisme.
Uf!!Amb aquest post em fas recordar que lo menys fa 10 nys que no vaig amb tren.
Bé però vaig en cotxe cada dia i deu ni do els ensurts que tinc per la carretera.
Joana
Publica un comentari a l'entrada