La neu ... del 2001

i al final de tot ... va lluir el sol!

Gairebé tota la vida havíem viscut a Barcelona, on vam nàixer. Com dir-ho, feia temps que volíem una millor qualitat de vida i com tota la meva família és filla de les terres de l’Urgell i donat que la zona la coneixem prou bé, la decisió va ésser anar a viure a la casa familiar de la Figuerosa (nucli agregat a Tàrrega, a 5kms).
Ens hi vam instal·lar a mitjans de setembre del 2001, tot just mentre al món ens estremien amb els esdeveniments del dia 11 d’aquell mateix mes.
Només feia tres mesos que hi érem. La casa és molt i molt vella i des que havien mort el avis ja fa un munt d’anys, només nosaltres (el Josep i jo), hi anàvem alguns caps de setmana i uns quants dies de vacances a setmana santa i a l’estiu. Ja sabíem que aquell primer hivern seria dur, no obstant això, com ens podia més la il·lusió que cap altra cosa al món, amb totes les nostres andròmines acumulades amb el pas dels anys, cap allà que hi férem cap.
La casa no disposa de calefacció, només té una cuina “econòmica” on anys enrera hi havia hagut la llar de foc; les portes i finestres són les “originals” i no cal dir que cap tanca con seria recomanable. A més està situada a la part més alta de la població.
Ahir va fer exactament 7 anys, de la nevada que va cobrir de blanc gran part de la Catalunya central. I nosaltres recentment instal·lats ... allí ! com els valents !
Ara ho explico com una anècdota i fins hi tot pot tenir el seu puntet de gràcia, però us puc ben bé assegurar que poques vegades les hem hagut de passar tan magres con aleshores.
Les baixes temperatures van fer gelar tota la neu caiguda ... i desprès la boira ... tot era gel. No podíem ni moure el cotxe, doncs el carrer fa una baixada/pujada pronunciada.
A l’exterior la temperatura va baixar fins els -14º i a la sala de dins de casa fins als 6. La nit de Nadal a St. Esteve es va gelar fins hi tot el rellotge que hi havia penjat dins la nostra habitació i per descomptat, les canonades de tota la casa.
Encara estem esperant a que vingui alguna brigada de l’ajuntament de Tàrrega a donar un cop de ma. Dues setmanes en aquelles condicions, ... si sobrevius, ... et fan més fort ... i així va estar.
I ara que han passat els anys, vora l’escalforeta del radiador se’m dibuixa un somriure tot veien aquestes fotografies i recordant aquells dies ...






Bona setmana i a poder ser no gaire estressant, a tots ! ;)

Fotografies (3) Josep i Assumpta

21 comentaris:

òscar ha dit...

però contents pel que sembla. :)
molt bona (i gens estressant) setmana!

Vicky ha dit...

Que bé!! Quanta neu!!! la meva nina tenia mesos, va neixer el 10 de gener de 2001.
Com passem els anys!!!
Em fa cosa mira les fotos de quan eren nadons, que petitets.
Una abraçada per tu Assumpta

Assumpta ha dit...

Mira... potser vàreu passar molt de fred... però se us veu tan feliços!!! :-))

Jo tinc unes fotos molt semblants jajaja però a dins de casa no feia fred, només a fora ;-)

(això de "se us veu..." no sé si s'escriu així... he fet mil proves i totes les veig rares jajaja)

Natàlia ha dit...

Ostres! Sembla una experiència pròpia de mi... jeje

Carme ha dit...

La il·lusió sovint pot vèncer tots els obstacles. Sí que sembleu contents. La neu és molt maca quan tot està acondicionat, però pot ser molt dura segons com. Jo també he passat alguna aventura amb la neu, sé de què parlo.

rits ha dit...

la neu és bonica quan la veus, quan la disfrutes.
però també porta tants maldecaps!!!

Això si que és una aventura. Veure-ho enrera ha de portar tants records!!!

Cèlia ha dit...

Ja ho pots ben dir. Si et vols consolar, et diré que naltros ens vam casar i vam decidir no tenir gaires comoditats (que joves érem), per no tenir, no teníem ni aigua perquè havia de ser la que recollíem de la pluja per les canaleres de la casa i anava a un dipòsit. Com que va fer una sequera de ca l'ample no havia plogut ni una gota -ni primavera, ni estiu ni tardor- i no en teníem. Per si de cas, teníem una bassa on pujava l'aigua del pou. I va arribar un hivern cru de debò. Per dutxar-nos, picàvem el gel de la bassa, l'escalfàvem una mica al foc -això jo, que el meu home ni això- i ens la tiràvem amb una regadora. I el mateix per rentar plats, roba... Saps que ho recordo com una època totalment feliç?

Sherezade ha dit...

Es una experiencia "hermosa" para compartirla. Recuerdo tal y como ahora decís respecto a los contratiempos, lo q siempre nos ha dicho mi padre:

"Los hijos del rigor si q saben apreciar lo q llega a sus manos, no dan todo por sentado, valoran de VERDAD cada momento".

Amiga, has puesto a Hokusai en un post, sencillamente yo flipo con el desde adolescente, su arte, las líneas, la forma, sus ondas en cada trazo me dan un no se q...

Bona semana para vos tambn, llena de deliciosas sorpresas y q si hay nieve sea en copos etéreos y AZUCARADA :)

Besos y recuer_2

Pd, te debo un e -mail en extenso, necesito hablar con vos...

rebaixes ha dit...

ASSUMPTA,filla meva i ... Ho vareu passar magre,ara la fortalesa que un adquireix fisica i interiorment no t'ho tre ningú. Hi han coses que s'han de passar, algries i penes... No anaveu amb llum de ganxo, recordo un any el 42 i encara a no teniem ni llum, aquwell any un cosí de la meva dona, al veure la nevada que hi havia i sabia que a casa el més calent l'aigüera, diuen que va dir: Que puta la pazarem, pare./
Ara no cal que et compadim, A mi la neu em fa bastant fàstic, me n'han tocat massa per part d'ella.
Ara esteu calentets, gat escarmentat... Anton.

Esther ha dit...

La primera fotografia és de postal!!! Serviria ben bé per felicitar el Nadal! La nevada del 2001 crec que em va agafar amb angines, però jo recordo la de fa tres anys i d'haver-me llançat en trineu el dia de Sant Esteve pel Coll de Lilla i la serra de Miramar :D I -14º, ufff, aquí a Madrid estem avui a -2º i no s'hi pot caminar pel carrer!!
Bona setmana!!!! :)

kweilan ha dit...

Recordo aquesta nevada i abans que nevés em semblava molt bonic i una mica com de postal-la teua preciosa- però aquella neu es va gelar i era perillós conduir i també anar pel carrer amb els padrins. Ara m'agrada que nevi però com diuen als telenotícies que només enfarini el paisatge.
Bona setmana també per tu!

Tere ha dit...

El pueblo es precioso y con solera,ni más ni menos que del medioevo,¿en serio solamente hay 61 habitantes? y tus fotos me dejan congeladita,las he hecho "grandotas" para verlas mejor y ¡qué frío!y como dice Esther patenta esa primera como postal navideña,preciosa,pero así en postal,yo también de niña "sufría" los rigores de la nieve en mi pequeño pueblecito salmantino y los dedos dolían horriblemente de frío,vivir rodeada de nieve sin algo calentito no es nada emocionante.A eso que cuelga del tejado le llamábamos los carámbanos y caían de las tejas.¿Cómo soportó ese termómetro las temperaturas?Un abrazo y qué bueno recordar todo esto cuando lo peor ya se ha olvidado.
Besos

Anònim ha dit...

Me'n recordo molt bé d'aquesta nevada.
A mitja tarda d'aquell dissabte com una"jabata"em vaig possar les botes i al carrer hi faltaba gent, a jugar amb les boles de neu.
Es una vista per una postal de nadal
Joana

Blaudemar ha dit...

Mare meva!!!! Era ben bé per no sortir de la cuina! (A casa els meus avis encara no tenen calefacció i ells es passen l'hivern a la cuina -també tenen cuina econòmica, i la fan servir!-. És on millor s'està. Clar que també estaria bé que es plantegessin que no tot "lo modern" és dolent...).

Jesús M. Tibau ha dit...

la neu és molt bonica una estoneta, o mirar-la des de la finestra, al costat del radiador

Mariangeles M ha dit...

Qué memorias más bonitas :)

Gracias por pasarte por mi blog.

Disfruta de estas fechas.

Un besote

Sherezade ha dit...

Si amiga, porfis SI.....
Pedíle a "ella", pedíle porfa q "siempre" lo proteja y no suelte ni un segundito de sus tiernos brazos, pq sé como ha de sentirse por dentro y sólo ella puede llenar ese vacío hoy día, es sólo "su" luz la q necesita.

Para mí no pido más q conformidad.

Gracias por ESTO; me has tocado profundo con tu ofrecimiento (no te enfades si te digo q he llorado un poquet). Su Mare tmbn prendió velas por mí en mis días duros, significa TANTO lo q hoy me ofreces .... no tenés idea, sólo puedo decirte GRACIAS!!!!!

Josep ha dit...

Jo la vaig viure d'una manera ben diferent... quins records...

elur ha dit...

veig, però, que no us va fallar el bon humor i vau immortalitzar la fredorada :)

aissss... la neu és màgica, però punyetera com ella sola.

un petonet.

bajoqueta ha dit...

Ai la neu què bonica!
M'he gelat quan contaves que se va gelar hasta lo rellotge jajaja.

De vegades la felicitat no està dins les grans mansions :)

Las Cosas De Lua ha dit...

Vaya peazoooooooooo nevada ,ugrrrrr qué friooooooo !!