Freddie Mercury i el Dia Mundial Contra la Sida


Avui és el dia Mundial contra la Sida. Tant de bo, algun dia siguem capaços de prendre tal consciència de les coses, que ja no el calguin dies específicament assenyalats per a recordar-nos-ho, sigui la SIDA, el maltractament de gènere, la fam o qualsevol altre concepte, doncs n'hi ha tants com dies l'any ...

No obstant, de moment per tal d'ajudar-nos en aquesta conscienciacó col·lectiva, em recordo que Freddie Mercury va morir víctima d'aquesta malaltia el 24 de novembre de 1991.
Faltava menys d'un any per a la inauguració de les Olímpiades de Barcelona, però tot i això en va deixar palesa la seva contribució amb la cançó duet amb Montserrat Caballé.

Amb aquestes quatre ratlles, m'agradaria retre-li el meu particular homenatge a aquest gran cantant (tan en la formació Queen com també en solitari), que va ésser uns dels primers en no avergonyir-se ni amagar-se de cap de les seves condicions.

I com aquest món nostre, no és més que un gran espectacle on cada matí s'aixeca el teló, fem tanmateix allò que ell ens indicava en la seva cançó póstuma, que resa per títol "El show ha de continuar" ... : "Show must go on ..."


Que passeu una bona i conscienciada setmana !!! ;)

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

El gran Freddy, un dels meus interprets preferits, un geni de la música...
Una enfermetat amb un gran rebuig social que la fa més trista encara.
M'uneixo al teu record...

mapi ha dit...

Aquesta cancó em posa la pell d gallina! M'encanta! :)

ŜhЄrezάđξ ha dit...

Recién hoy he vuelto a conectarme y te he leído.

Amiga, me has emocionado q no imaginas con las imágenes de la nieve y tus maravillosos recuerdos de tu primera vez con ella.

Woowww, decirte q es "bello" q lo compartas es poco, me ha parecido DIVINO, y me siento afortunada de comenzar mi semana con tan hermosas palabras e imágenes q develan un trozo de corazón de una catalana q no se cree el pq le doy las Gracias!!.

Gracias por tus saludos en mi cumpleblog, pero MAS gracias por ésto!!.

Besotes amiga y otra vez sos un pasaje a la ilusión, la memoria y la negación a la pérdida de las ilusiones.

Miuse ha dit...

Quina bona idea posar com a figura al Fredy Mercury, m'encanta vaig veure el musical Queen a Londres i fou fabulós.

Els dies en els que la gent s'amagaven per la seva condició sexual ja han passat ara cadacú pot expressar-la lliurement

Tan de bó no haguessin dies de...l'altre dia em va sorprendre perquè llegia que era el dia mundial del WC, si ho has llegit be, on anirem a parar...

Agnès Setrill. ha dit...

Era un GENI ! Lo seu no eren cançons, eren himnes!

Blaudemar ha dit...

A mi les seves cançons em fan posar encara ara la pell de gallina!

Per cert, acabo de descobrir el teu blog, saltant d'un blog a un altre. I hi tornaré!

rebaixes ha dit...

Has tingut una bona idea i perfecta realització. Jo no tiro tant.Quin dia no hi ha un recordatori o festa, o dia... Ai, que em falta memòria i si he de confiar de teles, radios, etc per situar-me, malament. Has de còrrer sobre el que ja està estés. M'ho prenc amb filosofia i segueixo el meu tarannà. Tot no ho puc fer. Gràcies per les teves i agradables visites. Gràcies tots necessitem la força que ens dona un coment. agradable. Anton.