Des de la finestra ... veient aquesta meravella ... I jo a casa, amb un refredat incipient que emergeix de dins com un volcà en fase d'erupció !
He fet una passejada virtual, pels vostres blocs i m'he adonat que diversos de vosaltres d'una manera o altra o per una qüestió o una altra, heu tractat el tema de la mort.
La mort, aquella altra Dama tampoc convidada que tantes vegades truca a la porta, potser no encara a la nostra, però sí a la del costat ...
Invisible, callada i traïcionera ... vil, cruel i despiatada ...
No li hem de tèmer, perquè això és el que la fa més forta !
Vull somiar el demà
M. Martí i Pol
Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d'un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.
Tot el que m'heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m'empeny a cantar.
No em vull negar cap demà
per una almoina de llum del passat.
Crec en qui creu en mi i en la promesa d'un temps
tan lluminós com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperança.
No vull cantar i fugir
sóc el que sóc,
i la por mai no em farà recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.
L'arbre del meu desig creix
allunyat dels horrors
i estimo tant el seu fullam
que la seva ombra m'acull dia i nit.
Cap vell encís no m'és precís
per fer que vibrin els llavis i els dits.
Vull compartir el recer dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis i em mantingui sempre el cor viu.
Cap vent no estimaré
com el gran vent que m'empeny
vers l'horitzó ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.
Pobres atribolats plens de desfici i d'estrès
on anireu quan arribareu al trist enlloc que entre tots heu creat.
Canto i cantant vaig caminant
que amb la cançó sempre miro endavant.
Vull somiar el meu demà ple de força i el goig d'estimar.
Que tinguèu una bona (i a poder ser gens refredada) setmana !!!
Fotografia: Assumpta
7 comentaris:
bona setmana també, el sabor d'aquest poema
No cal témer, però de vegades és inevitable. Un cel en flames corprenedor. I un poema, com diu Jesús, saborós.
Molt bona amb el record d'un bon poema.
molta sort!
Joana
ahir vaig veure un cel igual aquests i em vaig emocionar perque em van venir certs records a la memoria
Ni témer-la ni riure'ns d'ella. Simplement, acceptar-la, ja que és una fase més -l'última- de la nostra existència.
Gracias por tus felicitaciones!!
Así haré mañana por la nit, pediré de todos modos mis 3 deseos al soplar las velitas... es sólo q pensaba dejarle uno a él. Mala costumbre, pensar por dos, verdad???.
Y si, he visto tu perfil como me has pedido, he notado q sos "más SABIA" q yo, ""eso"" he notado al segundo.
Te agradezco infinito por tu delicadeza, por la hermosura de esta página, por conectarme con tu hermosa lengua, es para mi un "privilegio" leer_TE en catalán!!!
Bina nit y hasta prontísimo....
Fotos magnífiques (com m'agraden les fotos dels núvols!!) i un text per a reflexionar...
Per mi, la mort, és un pas dins de la llarga vida... que continúa d'una altre manera...
Publica un comentari a l'entrada