Avui ens ha vingut a visitar la Dama Blanca ...
Aquella que ens situa lluny d’un estiu encara recordat ...
La que ens plena de melangia i enyorança per un horitzó perdut ...
Que ens abraça fredament, i se’ns endú a un món imaginari i absurd ...
És la que ofega el nostre crit en somnis ...
La que s’emporta fins i tot el silenci ...
Que es convida ella mateixa a passar uns dies, sense haver-li demanat ...
La que massa cops camina de braçet amb la Dama Negra ...
9 comentaris:
Hola blog de la campaneta.
Suposo que et deus acabar acostumant a la presència d'aquesta dama, però segur que rebeu amb gran jpoia el primer raig de sol
És la Dama de la tardor, la que emboira els matins i disfressa la nit de gris...
També te el seu encant!!
Bona setmana assumpta, i que la Dama Blanca t'acompanyi lleu fins als primers raigs de sol... petonets, maca!
Te deseo una semana re divina Assumpta,la dama blanca gráfica y literaria q has compartido me parece preciosa.
Si, te he guardado un poco de merengue con fresas :
cariños!!
Si això no és pura poesia que em tornin... La boira. Avui en teniem aquí fins migdia,... Mai un s'hi acostuma./ T'he trobat com a seguidora,la primera. Gràcies, ho voldria fer aquí en el teu però no sé com és fa. Et dono el meu permís per que així ho facis. Anton.
Me encanta la niebla pero sólo si no tengo qué salir con el coche ..jaja.
Espero qué la temporada sea corta en lo qué se refiere a la dichosa Damita ..
Un besazo enorme guapisiiima .
Brrrrrrrr, ya tengo frío solo de ver la niebla tan espesa.
La Boira és la "pubilla de lleida", que ve a principis del mes de novembre a visitar-nos i que s'esta una bona temporada.
A Lleida un hivern sense boira ja no seria hivern.
Si tingués que deixar Lleida, una de les coses que més enyoraria seria la boira quan alço la persiana i em visita arrans de la finestra.
Joana
La Dama blanca sempre vé envoltada de misteri. Fa esgarrifar i la seva presència imposa perquè mai ens deixa veure més enllà d'on és ella.
Publica un comentari a l'entrada