Va ésser el guanyador del Festival de Cannes de l'any 1994. Segons indica la seva sinopsi i podreu apreciar, la claustrofòbia social i l'intent de buscar solucions, sense gaire éxit, és el tema principal. Potser és una mica trist i dur, però us el recomano.
Veureu que no hi ha diàlegs, però sense paraules també és pot dir molt.
7 comentaris:
WWooowww!!!, y si, tal como decís, la claustrofobia social..... el aislamiento, el mundo tan individualista en q se ha convertido nuestro mundo.Cada cual en sus pesares , sumidos en preocupaciones y sin siquiera agradecer los pequeños "grandes" gestos q algunos hacen cada día.
Te dejo besotes nennisima!!!
Nena, SORRY x preguntarte x acá, pero estoy recién aprendiendo a manejar este blog....¿cómo le hago para poner videos de youtube en chiquito? tal como vos tenés aquí??, es q puse uno y salió GIGANTOSOOO!!! jiji.
:)
molt bonic i adient....
es molt maco aquest video.....ho recomenare als meus amics
Saps el que poses. Sensibilitat i molta.Tot passa, tot ens engull fins la indiferència.Anton.
Impressionant: com es pot explicar tantíssimes coses amb tant poc? Gràcies. La ciutat, l'amuntegament de persones aliena i despersonalitza. És així encara que en vulguen vendre el contrari.
molt bo, no ho havia vist la veritat de tot això és que
en el fons molts estan sols, en un desert de gent, però, cal ser molt valent, prémer les dents a la vida i a la soledat..." -sempre queden persones bones.
Publica un comentari a l'entrada