Gràcies Anna A.! El penjo aquí al meu bloc, perquè ni que sigui en clau d'humor, entre tots en poguem extreure alguna cosa.
Fins al proper "missatge", que continueu amb una bona setmana ! :)
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Un dia, en una casa familiar en un poble que crec que es diu.. Com es deia? Ah si, La Figuerosa. En una casa tirant cap a una montanya. Algu em va fer sortir al terrat, no recordo exactament el seu rostre. Però recordo perfectament les seves paraules. - Mira les estrelles.- Em va dir. Em vaig quedar maravellada al veure aquell cel ple i ple d'estrelles que mai havia pogut veure abans, ja que al lloc on jo vivia escassejaven aqueslls punts brillants al cel. Recordo que hi havien unes que brillaven més, i unes altres que brillaven menys. Em va explicar que totes les estrelles, encara que en veritat fóssin totes punts blancs en un fons negre, sempre hi havia algunes que destacarien més que altres, però que potser no eren les més maques encara que tothom les veiés aixi. Pur atzar. Quina injusticia.- vaig pensar. Però les coses són com són. Encara que, vaig poder observar que hi havia menys punts que brilléssin més que no pas dels altres. I si.. Em vaig donar compte que encara hi havia la mínima esperança de canviar el Món. Gràcies. SUPOSO QUE NO CAL QUE ET DIGUI EL MEU NOM.
4 comentaris:
Un dia, en una casa familiar en un poble que crec que es diu.. Com es deia? Ah si, La Figuerosa. En una casa tirant cap a una montanya. Algu em va fer sortir al terrat, no recordo exactament el seu rostre. Però recordo perfectament les seves paraules.
- Mira les estrelles.- Em va dir.
Em vaig quedar maravellada al veure aquell cel ple i ple d'estrelles que mai havia pogut veure abans, ja que al lloc on jo vivia escassejaven aqueslls punts brillants al cel. Recordo que hi havien unes que brillaven més, i unes altres que brillaven menys. Em va explicar que totes les estrelles, encara que en veritat fóssin totes punts blancs en un fons negre, sempre hi havia algunes que destacarien més que altres, però que potser no eren les més maques encara que tothom les veiés aixi. Pur atzar. Quina injusticia.- vaig pensar. Però les coses són com són. Encara que, vaig poder observar que hi havia menys punts que brilléssin més que no pas dels altres. I si.. Em vaig donar compte que encara hi havia la mínima esperança de canviar el Món. Gràcies.
SUPOSO QUE NO CAL QUE ET DIGUI EL MEU NOM.
un missatge d'optimisme i d'empenta
puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim! puja l'anim!
PUJA L'ANIMA!
Ostras un article super guai!
Anims amunt!
Joana
Publica un comentari a l'entrada