Escàners als aeroports


Cada dia més, en nom de la seguretat, se’ns farà difícil tenir cap mena d’intimitat en els aeroports.

Ara volen implantar a Europa (el 2010), uns escàners amb els quals ens veuran nus i es notarà, com es veu a les fotos, si es du un arma o qualsevol altre estri sospitós.
Cert és, que d’entrada diuen serà voluntari i aleshores ens lliurarem que ens escorcollin ..., ens fassin treure les sabates ..., fer cues ... etc.
Però això comportarà molts interrogants, perquè sabem que el que ara es voluntari, demà serà obligatori.


Be, no vull pensar qui hi haurà veien les imatges i menys encara si ho hagués de fer passant amb els meus fills.

Jo, per si un cas, si puc aniré en tren, vaixell o qualsevol altre mitjà, perquè agafar un avió resulta cada dia més desagradable: vagues de pilots ..., de personal de terra ..., de controladors ..., anul•lacions ..., overbooking ..., companyies que fan fallida ..., incidències meteorològiques ..., escorcolls ..., restriccions pel que portem amb la bossa de mà ..., i ara els escàners ! m’estic agobiant només d’escriure-ho !!!.

Sort que tanmateix, les estadístiques ens demostren que segueix éssent el mitjà de transport més segur !

I vosaltres com ho veieu?. Que tingueu bon viatge !!! :D


Autor: Josep
Fotos/Vinyeta: "El País"

3 comentaris:

Patry/Icia ha dit...

doncs encara tenc trauma de quan vaig tornar de Nova York, ja que a l'aduana per entrar era increible... i pitjor va ser en sortir..... record com varen llençar el meu portàtil a la cinta, ens varen llevar les sabates i un afroamericà ens cridava... go on go on!... movent els seus llargs braços... semblava com si en qualsevol moment volgués ficar-nos una bona "ostia" xDDD...

entenc els escàners, però la mala educació i poca cortesia no, especialment amb gent que ens hem deixat molt de diners al seu pais....

natalia ha dit...

Només ens faltava això...el escàner aquest. Jo també tinc un mal record d'un aeroport, va ser auqest estiu, quan vam arribar a l'aeroport de Lisboa, i la cadira de rodes del Germán, la meva parella, no apareixía per cap lloc. No s`havia perdut, simplement la van descarregar de la bodega de l'avió i la van desar en un recó, sense molestar-se en tornar-la al seu propietari. Ens van fer esperar quatre hores.Quin bon començar de vacances!!

bajoqueta ha dit...

Per segons quins viatges la gent s'hauria de plantejar no agafar tants d'avions, potser si baixes el números de viatgers se plantejarien fer les coses millor i amb més tacte.