Cap de setmana de 49 hores


Aquest cap de setmana tot i disposar d’una hora més, em falta temps !

Seguint les “recomanacions” dels homes del temps a TV3, he decidit aprofitar i fer el canvi de roba d’estiu a roba d’hivern. I també canviar la vànova més lleugera pel nòrdic, doncs en
aquestes contrades quan comença a fer-hi fresca ... és que resulta que fa fred i de valent !

Com no disposo de gairebé temps entre setmana, he d’aprofitar totes les hores que disposo dissabte i diumenge per posar al dia tota la casa i a més cuinar tant pel cap de setmana com moltes de les coses que m’enduré cada matí amb la meva maleta-tupper cap a Lleida City.

Avui he preparat “Rodó” i també “Croquetes de pollastre”. El que passa és que he decidit de fer-les en una versió més ràpida que l’habitual.

És a dir, ahir vaig comprar un pollastre a l’ast. O sigui que el pollastre ja “preparat”, només va caldre trossejar-lo ben remenut i amb un bon sofregit de ceba fins al punt gairebé confitada, la salsa betxamel amb un polsim de nou moscada, molta paciència i ganes ho vaig deixar reposar tota la nit a la nevera.

Aquest matí he muntat tota la paradeta amb la farina, l’ou i el pa ratllat i ... mans a la massa ! M’han quedat de “conya”, com diria aquell: “Ricas, ricas” i m’he pogut estalviar una mica de temps. Us ho recomano si voleu fer-ho així.


I és que realment el temps és or i l’hem d’aprofitar i estirar al màxim en tots els sentits.

Des que vaig iniciar-me en el boc, en una
época una mica dolenta per a mí, ara fa dos mesos aproximadament, m’ha servit de teràpia i ara és com si tinguis un “mono”, un vici, … estic enganxada i necessito tenir una estoneta per anar-me posant al corrent dels vostres articles i també dels meus.

Realment alguna cosa ha canviat en aquest temps ... i me n’alegro !!! Qui ja no sé si tant és en Josep, el meu marit, que en definitiva va ser qui em va engrescar a “provar sort” en aquest món.
Bé, ell diu que també i de fet col•labora indirectament en aquesta “petita finestra de l’Urgell” des d’on nèixen tots els somnis ...

Gràcies a tots vosaltres per formar part del meu
temps i del meu paisatge des de la finestra !

Fins a la propera fredolada, que tingueu una bona setmana ! :D

Foto capçal d'aquest post: Antonia Jurado - Resta fotos: Assumpta

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest cap de setmana té una hora més, però jo la veritat es que tampoc no me n'he adonat massa, tenia tantes coses que fer.Per mi ha set com "un cap de setmana comprimit"el dissabte endreça una mica les meves coses i la roba, al vespre vaig anar a sopar a casa d'una amiga que ens va fer un sopar de"rechupete"i el diumenge a veure la"iaia"i a verdú.
I, demà un altre cop a "la rutina"i que per molt de temps la poguem fer.
Joana

-- ha dit...

ooooooooooooooooh! quina famada!! quines fotos!!! que booooooooooooo!! jo en vull!!!!!!!!!!!!!! mare mevaaaa!!!

Lua ha dit...

Ayyyyyyyyyyyyyyy qué hambreeeeeeeeee con esas croquetas tan fabulosassssssss...

La musica de amelie me recuerda mucho a mi viaje por tierras alemanas ,me lleve esa musiquita y cuando la oigo me acuerdo qué ni te puedes imaginar.

Un besote amiga

Núr ha dit...

I és que el pollastre a l'ast li dóna un gustet... mmmmm!!!!