papallones de colors

Ha començat el setembre com va acabar l’agost, a l’espera ... . A l’espera de la trucada que farà canviar els neguits que ara segueixen furgant en el meu cap, per papallones de mil colors. I estic segura que arribarà i serà demà o potser demà passat ... . Però arribarà, i de ben segur serà una trucada positiva d’aquelles que mentre parles el batec del cor es dispara fins a uns límits que no podies ni tan sols imaginar. En tinc ganes, moltes ganes ... moltíssimes !!! de tornar a aquella “adorable rutina”. Ben cert és que quan estem bé no ens n’adonem del bé que estem. Però de tot se n’ha d’extreure la part positiva i així ho estic fent. Feia temps que m’havia plantejat l’opció de tenir un bloc ... doncs, ja el tinc !!! el llibres s’acumulaven a les estanteries ... doncs, ja no en queden tants !!! necessitava temps per a mi i resituar-me, doncs tot aquest mes que he disposat per a fer-ho ... I a més de tot això m’he adonat, per si encara em quedava algun dubte, de la importància de L'AMISTAT !. He pogut veure a persones que feia temps que no veia, he tingut contacte via telèfon o e-mail, etc. amb persones que d’una manera o altra m’han fet sentir bé i potser també a alguna d’elles li he pogut jo donar un cop de mà (així ho espero!), perquè és així.

Avui per tu, demà per mi o a la inversa, tant se val ara ! El que compte és que en aquest nostre petit món o gran univers sempre hi ha algú que t’aprecia, que t’estima i de vegades un gest, una mirada, una conversa, un somriure, un silenci ... et regalen tot allò que necessites en aquell precís instant i tal com he dit abans, llavors són com papallones que es mouen dintre teu.
A tots vosaltres gràcies per deixar-me compartir la vostra amistat i d’alguna manera formar part de mi mateixa, doncs n’hi ha un trosset de cadascú de vosaltres en el meu cor. :)

(aut.foto: Benildo Cano)