He pensat en fer-me una adaptació de la lletra de la cançó d’en Joaquín Sabina per a mí: “Y me dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres... y desesperada al amanecer me encontró la luna”.
Ja en són unes quantes, moltes ..., de fet són massa les nits que quan decideixo anar-me’n a dormir no se sap ben bé per quins set sous em desvetllo i em quedo amb els ulls oberts com un mussol. Ho he provat tot: anar-hi més tard... , parlar amb el meu marit... , llegir... , veure la televisió (encara que aquesta és la opció menys vàlida donada la programació actual)... , que si un got de llet tèbia..., fer una cigarreta mentre veig la lluna per la finestra... , pensar en coses boniques i relaxants..., o tanmateix intentar no pensar..., “comptar ovelletes”..., tant se val ! quan al final decideixo anar-hi, sempre acabo de la mateixa manera: amb els ulls de mussol !
És com un dejà vú repetitiu ... i llavors en veig jo mateixa com una croqueta en una paella, ara cap a una banda, ara cap a l’altra i “sant tornem-hi” !!! Llavors t’entra la desesperació perquè t’adones de l’hora que és i com més vols dormir, menys pots !!!
I això per no parlar dels roncs. Si d’aquest soroll que de cop, quan estàs en la fase d’estat de vigília - aquell que dorms però no del tot profundament - et sorprèn i sobresalta amb una disbauxa simfònica que sembla sorgir del més enllà.
I ja pots fer el que vulguis: copets..., gronxar una mica el llit..., el so emès en conjunció amb la llengua les dents i la boca... . Res!, no hi ha manera, al cap de pocs segons ja hi tornem a ser !!! Però el pitjor de tot no és això, és que quan al matí següent ho comentes amb la teva parella la resposta habitual és: “Però que dius ! si jo no ronco ! “. I és clar, doncs un mateix no se sent !!! però el que hi ha al costat es desespera i això el condueix irreversiblement a l’insomni.
És com la cançó de l’enfadós que no saps ben bé com, però ja hi tornes a ser: llegint... , bevent un got de llet... , fent una cigarreta a la llum de la lluna... ,
Per acomiadar aquest post d’avui res millor que una cançó que cantàvem de petits ((d’això ja fa molts ... i molts anys i en parlarem un altre dia )) a les colònies d’estiu: “Bona nit bons germans, Déu us doni un bon son, la seva pau dolça davalli en el món, Bona nit bons germans, bona nit .....” =)
(imag.insomni google - foto: Jaume Caselles)
2 comentaris:
Aquest article m'ha fet riure moltissim!El començament es boníssim, serà que a mi aquesta canço m'entusiasma, a vegades(Que no ho senti ningú)quan estic a la feina i tinc unes quantes trucades d'aquelles.....em dic a mi mateixa, y nos dieron las 10 y las once............a mi algun cop també em passsa que em quedo amb els ulls ben oberts, i no diguem dels roncs, quan la meva avia estava, ingressada al Hospital i em quedava les nits amb ella era impossible dormir, les butaques no massa comodes i ella, com si actués la orquestra Julia Carbonell, sort amb les properes nits.........
Joana
T'entenc perfectament, ara no tinc roncs però me desperto a mitat nit i no puc dormir de vegades. O sóc la típica que a les 6 del matí està a la cuina fent un pastel perquè no podia dormir jajaja.
L'important és no quedar-se al llit sinó te poses nerviosa i encara és pitjor. Prova a llegir i fer alguna cosa que et relaxi abans d'anar al llit. I al dels roncs l'exilies a un altre llit jajaja.
Publica un comentari a l'entrada