Llunes d'abril


La lluna, i en concret les seves diferents fases, marquen molts aspectes de la nostra quotidianitat, així com també succeeix en el regne animal, en les floracions, en les marees...

Sense anar més lluny la commemoració de la setmana santa es regeix, també, en funció de com s’escau la primera lluna plena de primavera.

Així ella, és la responsable d’haver pogut gaudir d’aquests quatre dies festius que tan i tan bé li han anat al meu cos i a la meva ment. Quatre dies on, com molt bé sap expressar la Maria Mercè Marçal, m’he penjat llunes per arracades.

I segurament hauré pecat i molt...

i no pas per menjar carn divendres... però sí, per cruspir-me un arròs amb llamàntol que era “bocatto di cardinale”...

i per no posar els peus en cap església ni anar a veure cap processó i preferir fer un camí de calma i fotografies, en bona companyia...

i perquè enlloc d’escoltar litúrgies i sermons, he preferit escoltar i parlar amb una veu amiga a l’altra banda del telèfon...

i perquè prefereixo compartir els somriures d’una nena de quatre anys... que no pas el silenci i mutisme dels pedòfils de sotana...

i per moltes i moltes més coses...

i sobretot perquè enlloc de rosaris, he preferit dur llunes i cançons per arracades...


CANÇONS DE PAPER FI

Cançons de paper fi
m’omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.

Mireu quin caramull
de llunes blanques!

Duc llunes i cançons
per arracades.


Maria Mercè Marçal

* * *


30 comentaris:

kika ha dit...

es veu que has tingut un bones vacances, i que t'han portat una bona inspiració!
me n'alegro molt! ben fet!
:-)

kweilan ha dit...

Un record especial i unes boniques fotos. Una abraçada!

garbi24 ha dit...

Jo tampoc tinc els genolls pelats de pasar per les esglesies...ara de menjar i estar amb bona gent m'he n'he fet un fart, i no crec pas que això sigui cap mena de pecat

myself ha dit...

M'alegro que tornis a voltar per aquí! Com tu i en garbi tampoc he voltat gaire per esglésies aquest any però no perquè no sigui creient sinó perquè no he pogut. Porto la meva fe particular a empentes i rodolons i cada cop més lluny de l'església però no puc evitar que m'agafin esfarrifances cada cop que algú esmenta el fets dels senyors capellans pedòfils com si tots els capellans ho fossin... crec que s'ha d'evitar fer aquestes associacions i generalitzacions.
Petooons i ben tornada!

Violeta ha dit...

Ueeeeeee,....Assumpta, tornes a estar per aquí, com jo, quina alegria saber de tu! També celebro que aquests dies de festa t'hagin anat bé per a refer-te, però sobre tot per poder posar-te llunes per arracades.

Als de les sotanes que els...

Mil petons, bonica.

Ferran ha dit...

Si el pecat és mirar de ser feliç fent el que el cos i l'ànima li demanen a un... pequem, germans, pequem!

Striper ha dit...

Veig que has gaudit força de las vacances. Bentornada.

Violette ha dit...

Que bonic, Assumpta! No coneixia aquest poema de la M. Mercè Marçal. M'ha agradat molt.
Celebro que hagis tingut uns dies feliços i reposats. A mi també m'han refet.
:)

Logan y Lory ha dit...

Estamos contigo, no hay sermón mas bello que ver la sonrisa de un niño disfrutando de la inocencia de su infancia, ni mejor loa que contemplar la luna en un cielo abierto que nos muestra su belleza, acompañada de un campo de estrellas, para recordarnos que por muy "dioses" que se consideren algunos, no somos más que infimos seres a merced de la grandeza del universo.

Un abrazo, desde nuestra luna.

Joana ha dit...

Com deia en un altre blog llegir el diari amb les notícies diàries estressa i convé refer el cos de la millor manera.
Estar en bona companyia és un regal que ens hem de fer i menjar algun buyol també :)

Carme ha dit...

Ja veig que has passat molt bons dies... i això de pecar, nena si ha de ser d'aquesta manera, com diu en Ferran, pequem, pequem, jo també m'hi apunto...

Una abraçada ben forta.

XeXu ha dit...

Home, pecar una miqueta no està malament, no? Jo en tot cas hauré pecat de peresa, això que no falti. A qui se li acudeix dir que això és un pecat...? Ai...

Mireia ha dit...

Jo he pecat menys del que hauria volgut!!

Molt boniques les fotos.

sànset i utnoa ha dit...

Si els calendaris dels vells eren lunars segur que era per alguna cosa.

Crec que has aprofitat molt bé aquestes vacances.

També, com tu, vaig intentar esquivar processons, però van anar a per mi i ens van deixar tancats i barrats entre un grup d'armats i el sancristogros...

Bona setmana!

*Sànset*

lanuor ha dit...

Has tingut setmana santa ideal!! En bona companyia i gaudint de les petites coses de la vida, com ha de ser. Una abraçada!!

Clara ha dit...

Una bona setmana santa, pel que es veu.. me'n alegro!

Cris (V/N) ha dit...

Fantàstic reina, jo també hagués fet el mateix, bona tria, i veig que uns dies reparadors, eh? Petons enorrrrrrrrrmes, carinyo, a veure si aquesta setmana et truco i xerrem una estona, si? muasssssssssssssss :)

NeoPoeta ha dit...

Al meu institut hi havia un mural amb la mateixa cita de Maria Mercè Marçal, i sempre la ha trobat fantàstica! I, a més, l'any passat vaig llegir "Bruixa de Dol", i em va encantar!

mash ha dit...

Qué bé Assumpta! Jo també vull unes arracades d'aquestes! Petons!

rits ha dit...

un resum fantàstic de setmana santa!! i un record preciós per una gran dona!!!!

per cert, quina cançó tan maca que surt al blog!!!!!

Gabriel ha dit...

A l'atzar agraeixo haver conegut aquest bloc.
La vida és com una marea carregada d'alts i baixos.
I hem de lluitar per sobre posar-nos a la marea i seguir endavant!
Que bonic és pensar que sempre hi ha una lluna d'abril que sempre ens acompanya.
Ànims, endavant, i una petó i una abraçada molt gran!

Núr ha dit...

Què ha passat?????

sànset i utnoa ha dit...

Assumpta!

Què ha passat???

Saps que pots comptar amb nosaltres, encara que no hi síguem físicament!

*Sànset*

Kudifamily ha dit...

Assumpta,
no sé què ha passat, però et dic el mateix que el Sànset: estem aquí.

Un petó molt gros

Maia

poesiaula ha dit...

Assumpta, el blog és un "alter ego"... segueix amb ell. Aquest no et deixarà.
Isabel

Ferran ha dit...

L'endemà, seguim pensant en tu. I seguirem fent-ho l'endemà de l'endemà. I l'altre. I el següent.

Molts ànims, guapa.

Mercè ha dit...

Ànims, Assumpta...
Passe a cada moment per ta casa per veure si has obert les finestres perquè entre aire renovat i nous somnis.
Estem amb tu, encara que de manera virtual el "carinyo" és real.
Una abraçada molt i molt sentida.

Xarnego ha dit...

vull llegir-te

lanuor ha dit...

Estic amb el cor en un puny. No sé què ha passat, però dedueixo que te l'han fet molt grossa. Ja saps on estic. Una abraçada molt, molt gran...

Blurps ha dit...

assumpta! no he tingut temps per visitar blocs i me trob amb sa teva darrera entrada, esper que passi prest! una abraçada!