Agatchiusdemotouplaien - Els 70's

Quan va començar la dècada dels 70’s, tenia exactament 10 anys i tres mesos. A finals de 1979, per tant, feia poc que havia fet els 20. 

Vull dir amb això, que si hi ha hagut una dècada que m’hagi marcat en molts dels aspectes de la meva vida, ha estat justament aquesta. Però avui, arran d’una proposta en mode Festival Revival dels 70's, d’en Jesús Ma. Tibau (dies enrere), em centro en l’aspecte musical.

N’hi ha tants i tants de noms... si intento recordar al principi de la dècada, és curiós però, els primers que em venen al cap són en Demi Roussos, les seves túniques i el seu Triki-triki mon amour...  la Jeanette i el seu “Soy rebelde” i no em puc deixar el Tony Ronald i el seu Help.
Aquella fou una dècada marcada pels meus canvis interiors  i exteriors...

Sortosament, el meu gust musical també anava canviant i evolucionant amb els anys. Així, partint d’aquella nena de 10 anys fins als 20, hi ha un bon grapat de cançons, cantants i grups que per un o altre motiu van incidir en la meva vida. (si voleu escoltar alguna cançó, traieu primer el so del bloc. A baix de tot del bloc).

Era dècada de balades. "De ballar lent", de deixar-se seduïr amb cançons com Loving you de la Minnie Ripperton, passant per tot el repertori d’en Barry White, i la sempre recordada Amore grande, amore libero de Il guardiano del Faro. Recordo especialment també, la inoblidable If you leave me now, de Chicago, que el single, fou el primer regal que em va fer en Josep. Quants records! 
Curiós veure i recordar, com amb els primers acords de "I love to love" de Tina Charles, el meu cos entrava en un estat de convulsions i sortia catapultada a ballar i cantar sense poder parar...

Hi havia, i encara hi ha, grans i memorables moments per a tot. Vaig introduïr-me de plé en redescubrir uns The Beatles i uns The Rollings Stones, que fins llavors m'havien trobat massa petita per a anar-los seguint al seu pas. 

De la ma d'ells, vaig assaborir també increïbles moments Pink floyd, impagables moments Supertramp, deliciosos moments Tangerine dream, moments E.L.O., Crosby, Still, Nash and Young, Carpenters, Queen, Joan Baez, Bob Dylan, Lluís Llach, Doors, America, King Crimson, Victor Jara, Lou Reed, Bee Gees, PoliceMichael Jackson, Santana, Stevie Wonder, Earth, wind and fire, Credence Clearwater revival, Eagles, Deep Purple, Eric Clapton, Status Quo, Alan Parsons Project... i molts i molts més que em deixo..., i on tampoc hi pot faltar el moment Grease, a qui, com gairebé tothom, també em va influenciar.


Un bon grapat de moments a recordar darrera cada cançó, on una col•lecció gens menyspreable de Lp’s de l’època els avalen.

Avui fa un matí fred, però amb un sol que enamora i la poca neu que encara queda als marges (esperem que tothom, hagi pogut resoldre hores d'ara, els problemes derivats de la nevada) i damunt les teulades s'anirà fonent al ritme de les “meves” cançons, i de ben segur també moltes d'elles, les vostres cançons...

Bon diumenge i bona setmana!!!


1a.fotografia 1971 - 11 anys i els genolls, ben pelats.
2a.fotografia 1978 - 18 anys meus i 19 del Josep, a qui molts llavors hi trovaben força semblança amb en Travolta.

* * *

PD. Ja que en Gabriel fa referència a l'impronunciable títol d'aquest post... hihihi!!!
Us demano que intenteu cantar l'inici de la cançó icona de Grease: "You're the one that I want" i ja em direu si no us surt també a vosaltres:

Agatchiusdemotouplaien...


34 comentaris:

rebaixes ha dit...

Erets,erau primavera, Ets, sou primavera... Brot nou de cada dia
d'un inacabable i bell florir
amb el delit d'enalairar-se en el cel. No remetis mai aquest somriure. Anton.

Clidice ha dit...

Déu n'hi do la passejada :) en compartim força, a més dels genolls pelats :P

Montse ha dit...

veus, jo els genolls pelats crec q no els hi vaig portar mai... els meus jocs sempre van estar (i són) ben pacífics... això sí, a bales guanyava tots els nens del meu carrer :)

m'agraden gairebé tots els cantants que anomenes... però em van agafar de mooolt petita, en aquesta dècada just acabava d'aparéixer... :)

Carme Roura ha dit...

Com mas fet recordar aquells temps i aquella mùsica, te les podría ballar totes, jajaja, un bon revival d' uns anys que no es poden oblidar, gràcies per recordarmels!
Bon diumenge maca.

Janet ha dit...

Assumpta,

Un cop més el teu post m'ha fet vibrar. Jo sóc del 63 i per tant, comparteixo i revisc totes aquestes paraules i inquietuds que ens expreses aquí.

M'encantava la veu (que ara trobo carrinclona, ¿com em podia agradar?) de la Jeannette i vaig cantar moltíssim el "Help" de Tony Ronald (en aquest cas era la meva germana, sis anys més gran que jo la fan d'aquest cantant) i en Demis Roussos,...

Gràcies per aconseguir moure aquestes cosetes que són part de la nostra vida.

Janet

PD: M'encanta el nou aire que li has donat al bloc. Felicitats!

Gabriel ha dit...

Després d'intentar llegir el títol impronunciable del post, haig de confessar que la fotografia 2 tipus Travolta feieu molt de goig!

- assumpta - ha dit...

Hahaha! Gabriel.

Ja m'estranyaba que ningú digués res del títol!

Recordes la cançó estrella de Grease? "You're the one that I want"

Doncs intenta recordar l'inici i cantar-la...
i ja veuràs com surt:

Agatchiusdemotouplaien...

De ben segur l'has cantada així tu també, hehehe! ja m'ho diràs!

;)))
Mil petonets!

Elvira FR ha dit...

Has fet una crònica sentimental i sentida i ben escrita dels setanta!Jo en tenia 11 i mig en començar els 1970 i feia batxillerat ( l'antic)....però no estava gaire per la música....Bon post!

zel ha dit...

Jejejejeje, jo vaig fer la mateixa tria, ja veus, i sí, em surt el mateix impronunciable paraulot...petons, guapa!

Mireia ha dit...

Jo sóc del 74 però molte d'aquestes cançons em sonen, suposo que era la banda sonora de la meva infantesa.
El titol genial! ja em soposava que era alguan tonada de cançó, però m'hagués estat impossible descobrir-la

kweilan ha dit...

Quins records i quantes cançons compartides! Un plaer recordar tots aquells moments -els bons- i un plaer llegir-te. Bona setmana!

Mireia ha dit...

Tota aquesta música em sona, i moolt!

Assumpta ha dit...

Jajajaja no és per presumir, però només llegir això d'"Agatchiusdemotouplaien" ho he reconegut a la primera!! jejeje

Una amiga meva ho deia igual que tú però amb una "U" més... o sigui "agUachiu...." :-PP

Nena, quina bona selecció musical!!... Ah! Chicago! "If you leave me now" una de les meves primeres cançons :-)

http://blogdeassumpta.blogspot.com/2007/11/el-primer-sou-el-primer-sueldo_26.html

Una currada de post, eh? :-))

Striper ha dit...

A traves de la musica i les cançons es pot esplicar una vida.

Carme ha dit...

Un bon repàs musical.

Jo a l'any 70 em vaig casar, tenia 18 anys, i per tant al 79 en tenia 27 i una nena de 3 anys.

Jo, no sabria dir si perquè vivia a Andorra fins al 70, o per gustos ambientals o personals... una de les músiques que em va acompanyar més va ser la música francesa, sense oblidar totes les altres, però crec que després de la Nova cançó, hauria de posar tota la llista de cantants francesos. Avui potser faré un post de Jean Ferrat, que ha mort, no sé si avui o ahir.

Un post preciós, assumpta. Una abraçada molt forta.

Eva ha dit...

Oh, quins records... m'ha encantat...
Una abraçada!!!

Azu ha dit...

Molt bona pronunciació Assumpta!!jejeje. Jo, ta'haig de ser sincera no hagués endevinat mai de quina canço es tractava. De totes aquests títols, em quedo amb GREASE. Quan la van estrenar jo deuria tenir 13-14 anys, i amb la meva cosina, la vem veura com 8-9 vegades. Era la meva preferida!!

una abraçada bessona!!

fanal blau ha dit...

Què bo, què bo, què bo...aquest post!

Agatchiusdemotouplaien...agafen ganes de posar-se a ballar!!!

I per lenta...if you leave me now...;) Com m'havia agradat aquesta cançó!

Que ens continuï acompanyant la música!
Què guapots que esteu!

Ferran ha dit...

Estic amb el que diu la Carme, Assumpta: el post és preciós. M'ha encantat aquesta repassada per una vida, la vostra, per la via musical. Molt maco! Reconec moltes de les cançons, molts dels músics; sóc del 67, jo, així que em considero més dels 80, però tot i així, molta d'aquesta música és de tots nosaltres.

Una abraçada!

garbi24 ha dit...

Crec que tots l'havíem cantat així...
bona nostàlgia!!!

sànset i utnoa ha dit...

Jo no vaig viure els 70's però, estranyament, i musicalment, és la meva dècada de referència. Tot i que els Beatles, ja de ben petit, van ser el meu grup de culte.

Crec que la qualitat i la seva diversitat musical no s'han tornat a repetir. I t'ho dic sense ser un fonamentalista dels 70!

Bon inici de setmana i bon temps!

*Sànset*

montse ha dit...

Qué curiòs això dels genolls pelats.M'has fet recordar que jo sempre també els portava..i després amb aquella "mercromina vermella" que ens posaven, per desinfectar la ferida.
M'ha agradat llegir aquests records teus i coneixer-vos.
Una abraçada molt forta...Ara vaig a veure el teu altre bloc.

Cris (V/N) ha dit...

Reinaaaaaaaaaaaaa, quina tria que has fet, um, m'has fet posar nostàlgicaaaaaaa, jolines.... Ara m'hauré d'escoltar alguns d'aquests temes que tan bon records a mi també em porten :) Un sac de petons "falleros" que vinc de València preciosa, ja veuràs la foto :) muasssssssssssss

Clara ha dit...

tot el que pot arribar a dir la música d'una persona.. :)
m'encanta eric clapton!

petó!

Thera ha dit...

M'has ben 'atrapat' amb aquest post!! Quina passejada pels meus records... ostres, és ben bé que la música et porta on menys et penses! És com les olors...

Sí,si!!! Jo també la canto com tu! M'agradava tant Grease!!!

wizard ha dit...

Que guapa. Jo recordo els anys 80. Quan mirava la nit amb desitjos que volia que escoltes algú.

Cèlia ha dit...

Jo recordo que odiava aquells pantalons de campana! I sobretot, recordo que franco va morir el 75 i que vam estar una setmana sense escola! iuppi! quantes "gamberradetes" se'ns van acudir! hi, hi!
Has fet un post revival fantàstic!

barbollaire ha dit...

Com la "distància" entre nosaltres és mínima (sóc del 60) subscric tota la música que has posat... i un bon piló més: Yes, Genesis, E,L&P, King Crimson, Kinks, Who, Pekeniques (si, algú té res a dir, eh, eh, eh?), Brel, la Nova Cançó, Om... Neil Diamond!! i tres pàgines més... jajajajajaja!!!

És que el pare, es dedicava a reparar radios, teles, "pick-ups" i sempre havia música per casa..

Aiiiixxx! tenim una edat
Petonet dolç, nina

- assumpta - ha dit...

ANTON, Sí, llavors érem primavera! Però ara, ai, ai, em sembla que de llavors només ens queda el somriure (que intento sempre m’acompanyi) i poca cosa més. Com canviem. Rep una abraçada ben forta i mil petonets!

CLÍDICE, Ai! Els genolls pelats! Mira que els hi he dut temps així. En aquesta fotografia era maig i ja els hi duia, espera’t quan arribava l’estiu!!! I després, també “típic”, gratar-se la crosta i tornar-hi! Mil petons per a tu, wapaaa!

MONTSE, Ep! que de pacífica també ho era! Però noi, entre el “xurro-mediamanga-mangotero”, el joc del mocador, cuit i amagar, etc. saltar-se tots els graons de dos en dos o tres en tres, no baixar mai per les escales de la plaça si no directament pels pedrissos etc... doncs passava el que passava. I per si de cas... no jugaré amb tu a les bales!. Hihihi! Mil petonassos, preciosa!

CARME ROURA, Si, oi? I les lletres de llavors... crec que a més de ballar-les les podriem cantar encara totes! Tempus fugis... però recordat!!! Petons ben dolços!!!

JANET, I mira que la varem arribar a cantar tots plegats a la Jeanette! Potser és que tots érem una mica més rebels llavors, ara (opinió meva personal) crec que som massa conformistes... Celebro que t’agradi el nou look! Merci! Mil petoneeets!

GABRIEL, Hahaha! Ja vas veure el perquè d’aquest títol! Em sembla que llavors, qui més qui menys, ho dèiem així, no? Si molta patxoca, com canvia tot... i tothom... ai! Mil petonets ben dolços!

ELVIRA FR, El batxillerat antic, el comerç... quins records! Aleshores, encara tenia temps per a compaginar-ho tot, no com araaa! Hihihi! Observo que també som de la maateixa “quinta”... Mil petonets ben dolços!

ZEL, Quants anys tens... a quin any érem... i veurem que tots estàvem fets pel mateix patró musical, si fa o no fa... i tots teníem un nivell semblant d’anglès... Hahaha! Mil petonassos preciosaaa!

MIREIA, Ui! Així moltes les senties de fons... però encara no formaven part del teu passat musical. Està clar que la teva dècada musical... va ser una altra, encara que tot influencia, oi? Mil petonets també per a tu!

KWEILAN, Si, segur que compartim molts records semblants a través de les cançons, i tant!!! Bona cap de setmana i mil petonets de primavera per a tu!

MIREIA, EI!!! Com m’alegra de trobar-te de nou per aquí!!! Benvinguda de nou als blocs! Et trobava a faltar! Desprès i demà aniré a fer “el passeig” i et vindré a veure. Mil petons de benvinguda per a tu!

- assumpta - ha dit...

ASSUMPTA, Hihihi! Jo tampoc creia que fos tan difícil d’encertar, doncs si fas la prova... veuràs que ho pronunciàvem tots de la mateixa manera. Recordo el teu post, si! Mil petonets preciosaaa!

STRIPER, És veritat, podríem explicar tot una vida, només amb cançons! Petons!

CARME, És veritat, la música francesa va tenir un lloc molt destacat llavors! I em suposo que al viure a Andorra, encara la senties més propera. Jo la vaig anar descobrint més tard. Després vindré a veure el teu post d’en Jean Ferrat que encara no he pogut veure, segur que serà un homenatge ben especial i ben merescut. Curiós com, de petits, 7 anys de diferència poden semblar dos móns totalment diferents... i ara... set anys no són res!!! Fins desprès! Mil petonets dolços, dolços i colorits per a tu!

EVA, Sí, darrera cada cançó s’hi amaguen un munt de records... Petons ben dolçooos!

AZU, Déu n’hi do! 8 o 9 vegades??? A la taquilla del cinema ja et deurien conèixer hihihi! És cert, va marcar molt aquesta pel•lícula llavors.

FANAL BLAU, A que estàvem “guapos”?, hihihi! Totalment d’acord amb tu, la cançó de Chicago era preciosaaa! Crec que vaig desgastar-lo totalment de tan escoltar la cançó un i altre cop... Mil petonets ben dolços i ben acompanyats per a tu!

FERRAN, Tu estàs al mig entre els setanta i vuitanta!!! Però segur que totes les has escoltades un munt de vegades, oi? El record d’una vida, amb les cançons que ens han acompanyat tots els moments... Una abraçadaaa també per a tu!!!

GARBI24, Sí, aquest domini de la llengua anglesa el teníem tots ben semblant, hihihi! Per sort, vaig anar desprès a l’acadèmia i el vaig poder millorar. Mil petonets, Joan!

SANSET, Completament d’acord amb tu!!! Va ser una dècada de diversitat i qualitat musical, com no s’ha tornat a repetir. Fruit d’aquella llavor, han anat sorgint tota la resta però ja res és el mateix. Aquell esclat musical, no s’ha tornar a donar. Mil petonets dolçíssims per a tu!!!

MONTSE, Hihihi! La mercromina vermellaaaa, quin horror! Així no m’estranya que ens volguéssim treure les crostes. Crec que no hi faltava a cap casa on hi haguessin nens i sembla que entre tu, la Clídice i jo ja tenien prou garantit el subministrament!. Mil petonets preciosaaa!

- assumpta - ha dit...

CRIS, Nostàlgia envers les cançons, oi? Ens traslladen en el temps dels records... Com han anat les “falles”??? Ahir va ser la cremà, realment ha de ser terrible veure com es va cremant i consumint el treball de tot un any... ai, ai, ai! Petonassos ben mediterranis i dolços, preciosaaa!

CLARA, Si! Tens raó, diu molt... moltíssim!!! A mi també m’agrada l’Eric Clapton. Ja es veu que la bona música no hi entén d’edats, oi??? Mil petonets ben musicals per a tu!

THERA, Ho has expressat perfectament! La música, com les olors... ens poden dur de nou un munt d’anys enrere... i tornar-nos a fer reviure moments que pensàvem perdut... Mil petonassos de dolça melangia per a tu, wapaaa!

WIZARD, Qui no ha mirat la nit... amb desitjos??? ai, ai, ai. Espero que aquells algú els escoltés!!!. Ara segur que en tens (en tenim) uns altres per demanar a la lluna i als estels, oi? Tan de bo és facin tots realitat! Mil petonets màgics per a tu!

CÈLIA, Hahaha! Tens tota la raó! A mi tampoc m’agradaven gens ni mica, però noia, és el que hi havia llavors. Encara recordo uns Lois que vaig dur fins que crec es van desintegrar de vellets! Aquella dècada va tenir molts i molts moments que van marcar la nostra vida. Com el cas, sortosament, de la mort d’en franco. Mil petonets de remember when per a tu, guapaaa!

BARBOLLAIRE, Hihihi ja veig que la distància és mínima! Ep! que King Crimson els he dit, eh?. M’has fet recordar el directe aquell d’E.L & P. On la veu deia: “Emeson, Leik and Pama!!!” Sí, els apunto també, sense cap mena de dubte! Aquells anys també mon pare hi tenia una connexió, diferent a la del teu, però també diguem-ne directa, amb el món de la música. Sobretot estrangera i això em va permetre gaudir d’alguna joia quan encara la gent aquí no l’havia escoltada... Per quan una festa dels 70’s??? “veient” el teu gust musical... m’hi apunto! Sí, tenim una edat... però la portem molt bé, oi??? Hihihi. Mil petons ben dolços també per a tu!

Ferran ha dit...

Totes, totes, tu diràs!

Joana ha dit...

Jo sóc del 69 però moltes d'aquestes cançons em sonen, era la banda sonora de la meva infantesa.
Quan vec en travolta sempre recordo a la meva iaia, era una mica especial, i per la curta edat que jo tenia no li agradava gens que vegues pelicules d'aquesta mena; bé això ho deia ella, jo les trobava molt "wappes"; com a Grease que a mi em flipava.
Recordo aqui a Lleida al carrer sant antoni una botiga que es deia preixens i sempre tenia la tele engegada i vaig passar un dissabte, tenia 10 anys, i anava amb la iaia i em vaig parar a mirarla que la feien i em va arrossegar, sempre m'ha llamat en Travolta.
Gracies per fer-me recordar a la iaia que malauradament ha desaparegut.
gracies
joana
El titol genial! ja em soposava que era alguan tonada de cançó, però m'hagués estat impossible descobrir-la

Joana ha dit...

Quins records i quantes cançons compartides!
Un plaer recordar tots aquells moments -els bons- recordo a la meva iaia sempre que vec en travolta, doncs ella era una mica especial, i no volia que jo vegues aquestes pelicules, que no se el que hi veia de dolent, però bé, recordo un dissabte tenia 10 nys i varem passar dabat d'una botiga d'electrodomestics que es deia Preixens al carrer snt antoni i em vaig bocaoberta mirant Grease que la feien a la tele, la iaia em va arrrastrar.
Sempre que vec en travolta associo a la iaia.
Gracies per recordar aquest bons temps que desgraciadament la majoria d'ells ja no tornaran!!!
Joana