Pel fred... un barret



Com aquell que no vol... arriba la màgia dels reis, d'orient, evidentment! i tant aviat com s'allunyen a perseguir de nou el seu estel... ens n'adonem que s’han acabat les festes.

Uns pensaran que potser ja era hora i d’altres encara en voldrien uns quants dies mes... Per a mi han tingut la mida justa, ni poc ni massa.

Ni poc... perquè m’agrada compartir moments amb tota la gent que estimo. Durant la resta de l’any no sempre coincidim, o si més no, no ens podem aplegar tots junts al voltant d’una mateixa taula. M’agraden els canelons farcits de converses i els somriures barrejats amb neules... m’agraden les sobretaules sense haver de mirar el rellotge, i els jocs on hi participen els nens i el més grans... m’agrada regalar abraçades i rebre petons de felicitat...

Ni massa... perquè si això fos així cada dia acabaria essent la mateixa i avorrida rutina i llavors tots aquests moments no els valoraríem per a res i els hauríem de tornar a inventar. Per tant, com tot ingredient “exquisit”, una mica del bo, és molt!

A la cuina hi he penjat un nou calendari. Dotze fulls nous... dotze fulls plens de dies per estrenar... per omplir amb noves vivències, sentiments, alegries i tristeses, emocions i mil coses més.

Vull fer moltes coses aquest nou any i de ben segur, que com em passa sempre, moltes se les endurà el vent... però d’altres seran realitats i espero que en arrencar l’últim de tots pensi que malgrat tot (com aquest passat 2009), el balanç final no ha estat tan dolent.

De moment, el començo com he acabat l’anterior, amb un constipat de “nassos” i anant amunt i avall amb visites mèdiques que espero acabin donant els seus bons resultats. Tot i això em quedo amb la part positiva i és que porto gairebé un mes sense cap mena de trastorn del son. Gràcies Morfeu, gràcies!

No m’ha tocat la loteria... els reis d’enguany han estat una mica de crisi, (van venir amb l’easy jet a l’agost quan encara no tenien problemes i varen ser prou generosos, al dur-me un portàtil per a mi sola)... i en Molina i cia. s’entesten a dir-me que no em mogui de casa que farà molt fred i pot nevar a cotes baixes... però jo he de ser a Lleida avui, peti qui peti... aaaiiisss!

M’agafo l’equipament complet: bufanda (reis), abric, botes (tió), guants (reis)  i barret. Gairebé només se’m veuen els ulls! i el glamour, esfereït per tal visió, acaba de sortir per la porta abans que jo...


Aaaiiisss, qui gosa endur-se tan d’hora la màgia del meu nadal?



19 comentaris:

poesiaula ha dit...

el glamour es porta per dins...
Cuida't!!!!
I gràcies pels comentaris als posts "de campanya" que he anat penjant, buscant wifi's amb el meu i-phone per tot el desert i els oasis...
Isabel

Clidice ha dit...

m'agrada com et mires les festes, que és com intento veure-les jo mateixa :) tant li fa si el motiu són les creences, els solstici o "perquè toca", el cas és que, un cop l'any, els tens al voltant de la taula :) I cuida't fill meu, que pinten bastos amb el temps ;)

petons :)

Striper ha dit...

Una visio positiva i engrescadora de la vida com a mi m'agrada la foto dels barrets molt xula.

Ferran ha dit...

M'agrada això del "ni poc ni massa", pel Nadal; és la forma més equilibrada de viure aquest temps. Coincideixo amb tu: per mi també ha estat un Nadal "ni poc ni massa". Bé!

I ara, a abrigar-se :)

rits ha dit...

Quan arriben els Reis jo ja tinc necessitat que s'acabin i tot torni a la rutina per tornar-se a il·lusionar el nadal vinent.

M'agrada el teu balanç! amb esperit positiu!!! endavant i força per tots els projectes del 2010!!!!

garbi24 ha dit...

Sempre ens queda el record d'haver passat unes bones festes, ara ja toca pensar en altres coses, altres il·lusions....i tirar sempre endavant.
No perdis el glamur....

rebaixes ha dit...

I surt el barret del casal
i s'emporta teva pensa
els neguits del què serà
les realitats de la despesa.
Camina el barret, florit...
guarda noble intel·ligència,
sa saviesa ha escollit
dignitat, bona presència,
el ranci del seu bon vi
el perfum de la vivència,
Com teulat li et tapa el cap
davall la llar que enamora
Es ta excusa teu company
al cap o a ma n'és alhora
és l'amic que el tens al pas
mai traeix, ni riu, ni plora.
t'alegra sempre el camí
és per tu el joiós veí
que et complau sent a ta vora.
............ Anton.

òscar ha dit...

El constipat (de nassos, està clar!) crec que és el debut d'any més comú entre els catalans. El meu nas comença a confondre's amb el d'un paiasso :)

Albert B. i R. ha dit...

Quan passeges pel carrer i veus la de regals que s'emporta molta canalla un s'esvera. Com se'ls està educant? Com a molt, se'ls hi hauria de donar un regal per casa. Així tb valoraran més el que tenen.

kweilan ha dit...

Espero que et passi el refredat!!!

kika ha dit...

cuida't molt el refredat... que aquest dies el temps no ens perdonarà res :-)

Cèlia ha dit...

Ben equipadeta t'han deixat els nadals!!! Però sabien que ho necessitaries, cuida't i fes-te sopetes de farigola!

montse ha dit...

Me n'alegro que els Nadals t'hagin deixat aquesta bona experiència...Per la màgia no pateixis, que la trobaràs qualsevol dia que t'ho proposis.
Cuidat i que tot et vagi bé!!
Una abraçada.

brancalúa ha dit...

Aquí también precisamos de barrets, hace un frío que pela.
Estamos en Invierno, a mi me gusta, me gusta sentir el frío, la luz del día, y ponerme el barret y la bufanda, y los guantes y el abrigo y salir como una bola a pasear frente a mi mar que espera paciente por mi...
Me acompaña tu música...nada más son 4 días , los tenemos que aprovechar...
¡que veritá més grande!

Biquiños

- assumpta - ha dit...

POESIAULA, Ah! D’acord! Doncs si el glamour es porti dins... cap problema, perquè amb la de roba d’abric que duia, segur que no es va escapar. Hahaha. Un plaer haver-te seguit en aquest meravellós viatge. Petonets. =)

CLIDICE, És veritat, coincidexo amb tu Clídice, al marge de creences i altres raons, el que importa és que tots estem plegats, quan la resta de l’any sempre hi falta algú. Ei! Que has fet de vident, eh? Mira que ahir vas dir que pintaven bastos amb el temps i avui... snow white! Ai! Petonets. =)

STRIPER, Siempre positivo, nunca negativo! (Costa el mateix i dona millor fruits, no?). Celebro que t’hagi agradat la foto! Petonets. =)

FERRAN, En la seva justa mesura, si senyor! Més val un xic de bo, que no pas molt i de menys qualitat. Ja intento cuidar-me! Però els que governen el cel ho fan millor que els de per aquí i com ara és hivern i toca fer fred... doncs mira com estem!!!. Petonets. =)

RITS, Veig que coincidim plenament amb el plantejament d’aquestes festes, m’agrada! Cuida’t molt wapa! A veure com va aquesta cama. Petonets. =)

GARBI, Ara, gràcies a l’Isabel de Poesiaula ja sé que no vaig perdre el glamour, hahaha! Si ara toca pensar ja en les vacances d’estiu! Ai, com es nota que no m’agrada el fred!. Petonets. =)

REBAIXES, Que bonic que t’ha quedaaaaaaaat, m’agradaaaa mooooooolt! I sí, ja és ben veritat que ahir i avui ha estat el meu millor i més proper amic el barret, hahaha! Guarda’t tu també del fred que em sembla patiu per les vostres contrades. Petonets. =)

ÒSCAR, Vols dir que no l’incorporen les ampolles de cava en una estranya aliànça amb les grans farmacèutiques??? No hi posaria pas la ma al foc... ni el nas! Desitjo et milloris ben aviat. Petonets. =)

- assumpta - ha dit...

ALBERT B. i R., Estic amb tu. Se n’està fent un gra massa de tot plegat. Regals de Tió (que abans eren senzillets, però ara et poden dur meravelles), regals de sta. Klaus, del pare noël, de la nit de nadal, de reis.... Llavors es pensen que tot es possible sempre i no és veritat. Petonets. =)
KWEILAN, Així ho espero jo també, però aquestes fredolades no acompanyen massa! Petonets.. =)

KIKA, No perdona, no. Ja ho pot ben dir. Fa un fred de cal dimoni... bé de cal dimoni no que deuen estar ben calentons per allà baix! Hahaha. Petonets. =)

CÈLIA, Si és que aquests reis... en són de savis!!! Ho han ben encertat! Equip al complet ja estrenat!!! Petonets. =)

MONTSE, Ai la màgia!!! Vols dir que no està congelada??? A veure si torna ben aviat! Cuida’t tu també, wapa. Petonets. =)

BRANCALÚA, Lo he visto en las notícias. Veo que donde no nieva, hace viento, o cae el dilúvio. No hace nada con mesura, todo son estragos. A ti te gusta el frio??? Para compensar la balanza... a mí me gusta el verano, jejeje. Petonets i biquiños dulces para tí. =)

Arare ha dit...

Assumpta, com ja t'ha dit la IBM, el glamour el portes dins... i també el portes als teus escrits, així que no et preocupis, posa't bufanda, barret, guants, botes i un bon abric, que estaràs igualment glamurosa :)

- assumpta - ha dit...

ARARE, =))) Merci, reina Mora!!!
No hi ha res com els anys per a fer-nos guanyar en confiança amb nosaltres mateixes. Visca el glamour!
Petoneeeets.
:)

Joana ha dit...

M'agrada aixi "ni poc ni massa", és la forma més equilibrada de viure aquest temps.
Començem les festes de Nadal amb la guinaldo de la feina, la paga doble que va de perilla, "el dia de la salut!, vull dir el dia 22 de desembre el dia de la loteria, que si noet toca "salut n'hi hagi",.seguim amb les compres, amb els menjars, i ens acostem a la nit mes magica de l'any, per a petits i grans, la nit de reis, per a mi es la nit i el dia més bonic, veus als ulls dels infant aquella il·lusio per veure els"mags", jo disfruto en aquesta diada, rebo els regalsamb tot el amor que els meus mels han fet.
I, s'acaben les festes i venen els compromisos;apuntar-nos al gimnas, fer regim per perdre aquells "kilets" que es hem anat posant en aquestes festes.
Que cumpliu tots el compromisos adoptats per nou any
I, que sigui ple de felicitat i amor
Joana