Retalls de sensacions


Dues setmanes és molt de temps?, o gairebé no és res?.

Per a segons quines coses, dues setmanes són una eternitat, però per a d’altres no són més que un instant robat en el rellotge de la vida.

El concepte temps, és molt relatiu; i dins d’aquesta relativitat del temps, els sentiments (o les emocions al cap i a la fi) hi jugen un paper molt important.

Si parlo de la intervenció quirúrgica a que va ser sotmesa la meva mare, i dic només que en principi va anar força bé, dono per entés que ja s’ha passat pàgina en aquest tema fa dies. Però si comento que encara és a l’hospital, i que li segueixen fen algunes proves més om es pot arribar a pensar que potser ja és molt de temps. Em suposo, que per a finals d’aquesta setmana ja podrà per fi sortir-ne, en bones condicions.

La vida és feta de drames?, o tot són comèdies?

El que cal, és trobar-ne el punt d’equilibri entre ambdós braços de la balança.

Si dic que avui justament, fa 15 anys que va morir la meva àvia materna i que també avui hem enterrat un tiet del Josep (el meu marit), es pot pensar que potser seria millor saltar-se aquesta data del calendari. Si penso que avui es st.Ponç, m’agrada recordar el Carrer Hospital de Barcelona ple dels diferents colors de la mel i dels mil olors de les herbes medicinals i aromàtiques. La meva tieta hi vivia allí mateix i durant molt anys era tradició de passejar-s’hi.

Dues setmanes plenes de retalls... de vivències, de sentiments, d’incerteses, de tristeses, d’enyorances i d’esperances...

A partir d’avui, espero mica a mica poder estar de nou amb tots vosaltres.

Però no vull acomiadar-me sense donar-vos les
GRÀCIES !!!, en nom propi i en el de la mare,
a tots vosaltres pel suport rebut durant aquests dies.

39 comentaris:

sargantana ha dit...

epppp nina...celebro tenir aquestes paraules teves,
fa goig llegirte de nou, i reflexionar amb tu

a voltes s'ha de ser pacient i nomes deixar pasar el temps i que cada cosa se resitui. no creus?

anims!!
dema sera un altre dia, que per avui ja esta be...
una abraçada a n'en josep i un altre per tu i la teva mare.
finsa aviat assumpta!
;-)

USD ha dit...

tots ens alegrem que hagi anat bé

Jesús M. Tibau ha dit...

segur que aquests dies t'has omplert d'emocions. Me n'alegro que estigui millor

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'alegro que les coses semblin que vagin millor.
Tens rao que el temps passa apoc a poc o de pressa segons els nostres estats d'ànim...

Ànims.

XeXu ha dit...

Bé, tot i que no sigui el millor dia per celebrar res, m'alegro de la teva tornada, amb algunes bones notícies (i d'altres de no tan bones). Espero que les primeres es vagin imposant, i que tot torni a la normalitat. Ja toca.

Patrícia Montañés ha dit...

Aviat sortirà de l'hospital :) I sí, el temps és molt relatiu. En el meu cas, les tres setmanes que em falten per a l'estiu se'm faran eternes!

Cesc ha dit...

Sembla poc, però és molt, se t'ha enyorat i em preguntava com devies estar tu i la teva mare i la família, molta força i espero que tot vagi bé... no et preocupis pel temps filla, són lents de vegades eh...

Mònica ha dit...

Dos semanes sempre són moltes hores, molts dies, molts minuts, molts segons, pero també es poca vida.
És el present.

Carme ha dit...

Espero que la mare acabi de millorar del tot i pugui sortir de l'hospital. I m'alegro de tornar-te a llegir. A mi em sembla que fa molt que no hi ets! I potser 15 dies, no són molt, però ...

rebaixes ha dit...

En la preocupaió el temps s'allarga, en l'alegria el temps s'escurça.
Sentiem la preocupació prop...
Ara.. et tornem tenir sabent de tu, del que has pasat i pases...
Sentim el teu respir encara no prou tranquil, però com deiem els dos allà,amb esperança...
No l'hauriem de comptar el temps, ens fem esclaus d'ell.
Jo reflexiono quasi sempre que tot pasa, pot tardar un sengon, un minut, un dia,etc...Cambia tant en bé com en mal i si el pensament l'acostumes que res és infinit, sempre veus el final del tunel...
Crec que tots, t'enyoravem. Una abraçada amical.. Anton.

garbi24 ha dit...

Ens agradi o no això es la vida , que tot i les ensopegades mereix viure'la mb la plenitud que es mareix .
M'alegro quett hagi anay be

Agnès S. ha dit...

Desitgem la breu recuperació de la teva mare.
...els records a vegades ens omplen un trosset del present, fa suspirar i enxampla el cor.

Que bé que tornis a ser per aquí!!!

Logan y Lory ha dit...

Estamos condicionados por el tiempo, tanto que de él dependen tanto ilusiones como metas y es el tiempo el auténtico diapason que marca el compás de nuestra vida. Es difícil poner el equilibrio ya que unas veces hay que apurar el tiempo, otras ralentizarlo para poder saborear muchos instantes de vida... pero a pesar de su relatividad, el tiempo el el señor de todo.

Deseamos que esa operación quirúrgica se resuelva pronto y tu madre se restablezca,como así será.

Un abrazo

Els del PiT ha dit...

La nostra millor energia positiva per tots vosaltres.
:-)

Ànims bonica! :)

Assumpta ha dit...

Ànim, ja veuràs com, ni que sigui poc a poc, la mare anirà millorant, ja veuràs com si :-)

I noia, us acompanyo en el sentiment per la mort del tiet d'en Josep. Si que hi ha dies que es fan més difícils de passar, si...

Molts petons!!!

Violeta ha dit...

Assumpta, ànims a les dues. Aviadet sereu a casa les dues, sens dubte.

Molts petons!

brancalúa ha dit...

Bueno no sabes como me gustaría escribirte en catalán, pero serían tantas las faltas. Cuando te leo, te voy contestando en mi interior en tu lengua...es posible que cuando tenga más tiempo( lo dejo para la jubilación)haga más esfuerzos en este sentido.
Me ha encantado leerte, la foto curiosamente dice en sus formas tus emociones...me siento cerca sin conocerte....
Me has hecho pasear por el carrer Hospital y he podido sentir sus olores.....
Sé lo que es la enfermedad.....
los hospitales.....
y la perdida....
Pues si la vida debe ser este conjunto de comedia y drama.
Confio que pronto para tu madre y vosotros todo este episodio quede ya en el recuerdo .
Una abraçada

zel ha dit...

només un gran petó de companyia...

Azu ha dit...

Estic contenta de retrobar-te, en principi això es un bon senyal.
Confia en que tot anirá bé. No podem fer un altre cosa, i ser positiu de vegades ajuda.
Jo tinc moltes dates al cap, el meu problema es que me'n recordo sempre. Però des de fa dos anys, en tinc unes quantes que son tristes, i avui es una d'elles.
Una abraçada amb molta força!!

fanal blau ha dit...

assumpta...
una abraçada!

Enebea ha dit...

La vida passa molt ràpidament, i hem de gaudir dels moments preciosos que ens regala. També cal recordar les persones que durant un temps ens van acompanyar en aquest viatge, però no amb tristesa, sinó amb gratitud.

Espero que la teva mare es posi bona de seguida, i que pugueu mirar endavant amb un somriure.

Una abraçada, Assumpta.

Vicky ha dit...

Jo estic igual que l'Azu, tenim unes dates que ens deixa una amargo a la boca que no podem ni respirar, però ara al parlar de la Fira de Sant Ponç, ahir mateix, no vaig poder aguantar-me i em vaig aturar en una parada de fruita confitada, uuuummm !!!! que bó!!!
quin goig de colors lliscants i olors dolces!!!
M'agradar tan el dolç, i per treure aquest gust que a vegades tenim per recordar aquestes dates que ens fa esta malament, que millor que possar-te una cosa ben dolça a la boca i pensa en els bons moments, oi??

Doncs, vaig comprar un tros de meló confitat, que bó que estava, dic que estava per que en dues vegades ha desaparegut. Vaig deixar tasta als nens, i no els hi va agradar, li vaig dir al Miguelillo, i em va dir: oooohhh, que dulce mi niña!!! demasiao empalagoso!!! amb aquella gràcia que té sempre per ser tan salat.

Una abraçada Assumpta, i m'alegro que anes tot bé amb la teva mare i que aviat la tinguis a casa.

Compra-li fruita confitada, a la meva li agradava la taronja amarga.

kweilan ha dit...

Benvinguda i cuida't molt tu també que estar tants dies en un hospital és dur.

MARIA ha dit...

M'alegro molt que t'hagis reincorporat , ja voràs com poc a poc, tot tornarà a la normalitat. Pensa que tots els dies surt el sol...

òscar ha dit...

una alegria aquests retalls, aquests agraïments gens merescuts, aquest equilibri. una alegria tornar-te a llegir, assumpta.

Ma-Poc ha dit...

Benvinguda de nou i molts ànims!!!

Una forta abraçada!

khalina ha dit...

Aviat sortirà. Dues setmanes i poc més... i ja estarà.
Molts ànims!

kalidoscopi ha dit...

M'alegro que tot hagi anat bé. T'hem trobat a faltar durant aquestes dues setmanes.
Una abraçada.

Eva ha dit...

Un petó ben fort per totes dues....
Endavant i força...
Fins molt aviat!!!

Núria Talavera ha dit...

Espero que hagi anat tot bé, me n'alegro si ha estat així. Avui mateix justament La Contra de La Vanguardia parla de la concepció del temps, una entrevista molt bona a un filòsof de Mediona (per aquí on visc ara).

petonets i ànims

bajoqueta ha dit...

Si busquem coincidències de dates sempre ne trobem, així que millor no mirar lo calendari de vegades :)

A vore si s'acaba de recuperar del tot i podeu descansar.

Una abraçada!

una que bada pels Núvols ha dit...

ànims!! Q tots els mals moments passen!!

Joana ha dit...

Aquest dies t'han omplert d'emocions i de records
Me n'alegro que estigui millor
Si busquem sempre trobem, que algun dia coincideixin varis aconteixements siguin o no agradables.
Molts cops es millor no mirar el calendari.
Espero que s'acabi de recuperar del tot, podeu descansar, i aquests dies de patimen quedin esborrats del vostre calendari personal.
Espero que tot torni a la normalitat i que tu ens deleitis amb els teus posts, he trobat a faltar aquests dies no poder"xafardejar, passejar i comentar" en el teu blog.
Rebeu, la teva mare i tu una forta abraçada.
Anims i endavant.

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Aquí el meu company quan li he comentat el teu post m'ha recordat una frase breu i directe extreta d'un filòsof: "Som Temps".
I x mi, la vida és un cicle o fins i tot una muntanya russa, on
has de Gaudir dels bons moments i no encallar-se en els dolents.


Una abraçada

l'Estel del Matí

rits ha dit...

Assumpta, me n'alegro molt que l'operació hagi anat bé i espero que a hores d'ara, la mare ja sigui a casa.
Relament el temps no el podem agafar i detenir o fer que passi més ràpid quan volem.
Hi ha dates que tot s'ajunta, i porta a altres records, vivències i persones. Recordar-les, fer-les presents és retornar-nos a aquells moments, passéssin ràpids o no.
Una abraçada ben forta!!!!

Jeroni Maleuff ha dit...

La vida és, inevitablement, una tragicomèdia.
Ànim!

Joan Martín ha dit...

D'aquests retalls és que precisament tenim fets els nostres vestits: els millors i els pitjors. Es tracte, justament d'aquests vestits que són el més oposat al vestit de l'emperador (tot i no veient-se a vegades, mai no deixen de ser reals) ens són, naturalment, imprescindibles. Ho abasten tot. Ens fan viure de primera mà, tot i que podem optar per fer-ne representacions. Crec que la vida consisteix en viure el més a prop possible dels propis sentiments. La qual cosa fa que podem viure a prop dels sentiments dels demés. Ta mare deu ser una persona molt afortunada, donada la filla.
Una abraçada.

Salva Piqueras ha dit...

Totes aquestes perles, les blanques i les negres, formen el collaret de la vida. Saber lluir-lo amb més estil que ningú és la feina que ens toca. Per cert, a tu et queda molt bé.

Tere ha dit...

Besos,Assumpta,pensamos en tí.