Participació en el 99è Joc Literari


S’havia llevat il·lusionat i lluïa un ampli somriure d’orella a orella.

El fet que ell, economista rellevant, hagués estat escollit per anar de tertulià en un programa televisiu, li havia despertat el cuquet interior. El tema a tractar era d’importància vital per a la supervivència econòmica del seu país i hi assistirien diferents representants polítics. El preocupava pensar que potser no estaria a la seva altura. Pensava encara, quina seria la millor indumentària, si el vestit de ratlla diplomàtica, si el de color gris..., i la corbata, quina li aniria millor?.

Mentre feia un cafè ben carregat per despertar del tot la seva ment, va decidir d’engegar la televisió i posar-se al dia dels últims esdeveniments.
Aquella notícia d’última hora, el deixà totalment embadalit. No s’ho podia creure !, com podia ser que altre cop, els representants del poble tinguessin una idea tan disbauxada com aquella i seguissin sense posar-se d’acord.

En un rampell, va aixecar-se de la cadira i anar directament a localitzar el seu objectiu. El va trobar.

Ara ja no el preocupava pensar si estaria al seu nivell davant les càmeres de televisió. N’estava segur que sí.
Aquell nas gros i vermell en seria la cirereta perfecta.


Participació en el 99è Joc Literari.
Proposta d'en Jesús Ma. Tibau, des del seu bloc "Tens un racó dalt del món".

12 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt bo, assumpta.

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació

Joana ha dit...

Un relat preciós
Jo també em prenc un café ne carregat per despertar-me
Aquest nas de cirereta vermell em recorda la meva difressa de pallasso.
Amb aquesta imatge m'he endinsat als records de carnaval de la meva infantesa.
Bona setmana blocaires
Joana

Carme ha dit...

Que bé! M'agrada molt el teu relat! Gaudim amb els Jocs d'en Tibau, tots eh? participant i llegint.

Eva ha dit...

Que bé!!!
M'encanta aquesta traça que teniu per poder escriure i transmetre...
Una abraçada!!!

Assumpta ha dit...

I després, amb aquella indumentaria, va dir clarament, sense tallar-se un pel, tot el que pensava dels polítics!!

Jajajaja molt bo!!

Azu ha dit...

Tens molt bona traça per escriu-re i per explicar dolçament els sentiments amb un teclat. Ens transmets seguretat.
Una abraçada i moltes gracies per els teus comentaris.

Mireia ha dit...

és teu?? molt i moooolt bo!

Violeta ha dit...

Molt bé, Assumpta. Un relat fantàstic.

Una abraçada.

rits ha dit...

fantàstic!
m'ha agradat molt. de vegades un sol detallet et fa canviar i desenpellegar-te de tot!

rebaixes ha dit...

M'havia passat de llarg.Bon relat, com sempre en tu. Crec que has agafat una confiança que no has de perdre ja. ja saps que t'admiro. Anton.

Xarnego ha dit...

M'agrada llegir-te.