Algú de vosaltres hi ha jugat ???
És el joc de taula de les “fustetes”. Bé, jo no el coneixia, l’han dut els meus cunyats ... i és de vici !!!
És d’aquells jocs, que no tenen res i alhora ho tenen tot per a fer-te passar una bona estona. La qüestió és saber treure les fustes estratègicament i anar-les situant al capdamunt de la construcció a fi de fer-la pujar al màxim d’alt. Tot és qüestió de contrapesos i de bona traça . És a dir, si saps d’on treure i no tens massa tremolor, ja que només pots fer-te valer amb una mà, tot anirà bé i passaràs ronda essent el proper company de taula qui se les haurà d’empescar per sortir-se’n sense fer anar en orris tota l’edificació i intentant alhora posar-ho al màxim de complicat per al següent participant ... i així successivament.
De jocs de taula n’hi ha un munt des de qualsevol amb baralla espanyola com el Tute, Truc, Botifarra etc. ... amb daus ... els de tota la vida: Oca, Parxís, Monopoly, Cluedo, desprès un clàssic contemporani com el Trivial i ... no segueixo perquè no acabaríem d’enumerar-los mai !.
No obstant, reconec que aquells que són mes senzills i menys recargolats són sovint amb els que més gaudeixes. No sé vosaltres però a mi el Uno m’encanta ! Pots passar-t’hi hores i és apte per a totes les edats. És d’aquells que poden donar-te altes hores de la matinada tot jugant, rient i gaudint en bona companyia. Ara, encara que potser una mica més discretament ha fet la seva aparició en el meu entorn, el joc de les “fustetes”. Tot un descobriment que us recomano des d’aquí i si ja hi heu jugat en podeu donar el vostre parer.
Ah!!! per cert, si algú en coneix el nom, que l'indiqui. Gràcies !!!
Fins la propera partida, que gaudiu d’un bon cap de setmana !!!
3 comentaris:
Reconec que no he jugat a aquest joc però sembla divertit, es com un trencaclosques gegant no?... es gran gran .... això m'ho apunt per Nadal.. xDDD
No havía vist mai aquest joc...Potser es divertit, lo que no deu ser gaire divertit es recullir totes les fustetes si et cau la torre a terra....jajjaja A casa nostra, quan ens juntavem tots, amb els germans de la meva mare, lo que es portava era el Chinchón, joc de cartes, amb baralla espanyola (imagino que deu tenir el nom equivalent en català, però ho desconec)Doncs jugant al Chinchón, podiem arribar a tres quarts de quinze....
Ay, si, jo el tenia!
El meu tenia les peces de colors però ara mateix no recordo el nom. Quan em surti t'ho dic.
Publica un comentari a l'entrada