un cap de setmana ...

Aquest ha estat un cap de setmana festiu i llarg. Ens va començar la festa dijous amb la Diada i la vam seguir divendres amb festivitat local, per la celebració de la festa major de setembre que ha inclòs la 28ena. edició de la Fira de Teatre al Carrer. O potser hauríem de dir que ha estat a la inversa, que la “Fira” inclou la festa major del 2on. diumenge de setembre, doncs amb el temps David s’ha cruspit en Goliat i de quina manera .... !!!
Dissabte 13 .... el meu aniversari !!! sí, sí ja m’he penjat un any més a l’esquena, però de moment no em fa res ni de fer-los ni de comentar-ho. Fins hi tot és a l’inrevés, ho vaig comentant a tort i a dret doncs crec que la vida és com una gimcana en la que vas aconseguint “punts / mèrits” en cadascun dels anys que arreplegues i ara ja són uns quants.
I avui diumenge l’aniversari de la meva neboda Laia. De moment, ella va bastant més endarrera en els mèrits aconseguits ja que tot just avui en portarà 16 :) !!!
Ha estat un cap de setmana, on m’he pogut moure molt i he vist moltíssima gent !!! Les places, els carrers, els carrerons ... , a tot arreu hi havia gent. Alguns els coneixes i els saludes: xerradeta una estona i a seguir. Però la immensa majoria són gent anònima amb la que moltes vegades ni tant sols creues una mirada, això sí m’he fartat de veure “clatells” !!!.
Us explico, es tanta la gent que s’arreplega per veure un espectacle al carrer que moltes vegades et situes en segona, tercera .... desena .... trentaquatrena, fila i tot el que veus son clatells !!!



Tanmateix, ha estat un cap de setmana on les comunicacions han tingut un paper molt destacat. M’he pogut comunicar amb força gent ... personalment de tu a tu, via telèfon mòbil amb trucades i sms, via telèfon fix, via correus e-mail, via messenger, bloc etc. ..... la qüestió és que ha estat un cap de setmana de relacions. Tractant-se de 4 dies de festa ... m’ha faltat temps !
Perquè cadascuna d’aquestes “comunicacions” ha tingut uns matíssos que l’han fet única i especial. Hi ha confluït de tot: gent més jove, més gran, nens ... de la “meva quinta” ... tant se val cadascuna d’elles ha tingut el seu espai propi que et deixa aquell regust com un bon vi. Realment es bo relacionar-se amb la gent, és la millor medecina ! Crec que si no ho cura tot ... com a mínim alleuja els símptomes negatius que puguis tenir, en gran mesura !!! Una vegada més us agraeixo el fet que sempre estigueu “allí” a l’altra banda i tingueu “un momentet”. Gerard i Laia, Nina, Belén, Montse’s, Antònia, Esther’s, ... et. etc. etc. ... No us puc enumerar a tots i no em vull deixar a ningú per tant, fins la propera (ara mateix estic mantenint correuets en línia) Un petonet i gràcies a tots !!! ;)

Foto: Antonia Jurado



slide amb moltes més fotogràfies en el lateral de la pàgina.