Parlem de dolços somnis ...


Ahir dissabte, una vegada més, ens vam apropar fins a Verdú d’on era nat el meu avi matern (Vil•la natal de St. Pere Claver ..., ciutat característica per l’artesania de ceràmica ..., amb cellers propis d’elaboració de vins amb denominació d’origen costers del Segre ..., i ara a més, coneguda perquè des de fa uns 4 anys aprox. hi ha el Museu de Joguets i Autòmats).

Doncs tal com us deia, ens vam arribar fins a Verdú per tornar a visitar el Museu. Tots “portem un nen a dins” (o si més no, recomanen que no l’hauríem d’haver deixat mai de banda), i el que ens agrada és somniar amb els ulls oberts.

Aquest, és un d’aquells indrets on et permet –com diu el títol del bloc- que naixin tots els somnis ..., o si més no, que tornem a reviure aquells records i vivències que ja creiem en algun racó del calaix dels oblits.

Com alguns de vosaltres ja sabreu i si no ara us n’assabentareu, encara que ara visc a la plana lleidatana, sóc filla de l’esquerra de l’eixample barceloní. Per la qual cosa la major part de la meva vida i sobretot de la meva infantesa (bàsicament a l’hivern), ha estat marcada per aquesta metròpolis.


Un dels indrets on m’agradava molt de “perdre’m”, era al
Parc d’atraccions del Tibidabo (a Montjuïc també, però gaudia molt més al Tibidabo), en aquella època no hi havia massa opcions per escollir i aleshores aquest era un indret realment “màgic”.

Tenies les atraccions típiques de “Tio vivo” ..., trens amb el “Túnel del terror” ..., les sales dels miralls ..., i com no els autòmats. Aquests, ara, formen part de la col•lecció d’en Mayoral i les podem visitar a Verdú.

Quins records amb tot plegat !!!

I aquests records, no te’ls pot treure ningú ni amb “aigua calenta i sabó” si has tingut la precaució de desar-los en el bagul dels somnis d’infantesa.

En aquest aspecte, crec que els tinc tots ben guardats i tancats a pany i forrellat !

Per al que sent encara “joves”, potser ja no en sou tan com d’altres ... us deixo una petita mostra de tot plegat que espero us faci tornar a reviure, com em va passar ahir a mi, totes aquelles emocions amanides amb la música d’una caixeta de música imaginaria ... ja em direu el que us ha semblat ...

Que tingueu una bona i màgica setmana ! :D

Autor fotos: assumpta

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Només coneixia Verdú per la cerámica, pero ara que m'he assabentat de aquest museu, m'agradar'ia veure-ho. Jo soc de les que se positivament que la nena que porto dins, no s'ha mort... I com que també soc de Barcelona, doncs també recordo el parc de atraccions del Tibidabo, on era tradició a la meva familia portar-nos la tarde del día de la Primera Comunió, amb tots els cosins i amics.
Natalia

tatay ha dit...

Hola Assumpta, jo també tinc records de Verdú, fa molts anys.Gràcies per la teva visita, veig que tenim coses en comú. Torna quan vulguis, el meu bloc és casa teva.Un petonàs des de l'Empordà.

^____^ ha dit...

m'encanten les joguines... l'any passat vaig fer una sortida amb la classe a un museu de joguines antigues.. però el gaudirem més els mestres que no pas els alumnes...

Las Cosas De Lua ha dit...

Ufff no he traducido este viaje nada pero te dire qué me gusta de igual manera ,jajjaja.Un besito chata !!

Anònim ha dit...

aquest mati he anat a verdú, a visitar el museu del joguet, m'he endinsat dins del mon del somni recordant la meva infantessa, al costat de moltes d'aquestes joguines. Els accesoris de la cuina en miniatura d'acer, els futbolins, els guinyols que tantes tardes vaig passar entretinguda, els trentaclosques.Que he disfrutat.
Un petó.
Joana