un capvespre ...

(aut. 1 i 2 foto: assumpta)

És a partir de les 7 de la tarda, quan el sol encara hi és present però no ens fa fondre com un glaçó de gel, que m’agrada de sortir a fer un tomb. El cel, els camps, els cabells ..., tot agafa un to daurat deliciosament càlid. Les darreries d’agost tenen això, o et fa un capvespre d’aquests de postal o tot pot ser també que hagis de dir: “cames ajudeu-me” perquè et vingui un cap de núvol inflat com un bolet tòxic i hagis de fugir d’on ets a correcuita i t’espatlli la postal.

M’agraden totes les estacions de l’any i més ara des que visc a comarques que realment puc apreciar el canvi que comporta cadascuna d’elles en la natura, els animals i les persones. No obstant, he d’afegir que potser la única que em fa la guitza és l’hivern. I ho dic perquè aquí és bastant dur tant pel fred, com per les boires de vegades tant enganxades que sembla que tots nosaltres formem part de l’escenografia d’un relat de l’Egdar Allan Poe. Però ara tant se val això. Ara el que toca són els capvespres d’estiu. Ja ho recull el costumari en l’apartat de dites: A l’agost a les 7 ja és fosc (tenint en compte les dues hores de diferència horària respecte a l’hora solar).

Parlant d’això, m’ha vingut al cap que quant jo encara era una criatura la gent del poble al parlar de l’hora solien preguntar sempre: ... “però hora nova o hora vella” ? i això que ja n’havien passat un grapat d’anys des que és va instaurar el canvi !!! I també per aquells temps, que ara només perduren en l’apartat dels records en la ment, tocaven 2 cops al dia les campanes –l’hora de l’oració- i així a la canalla, si més no, a casa meva, ens indicava que al cap d’una estona ja tocava retirada cap a "cal cabaler" per anar a fer l’àpat corresponent.

No recordo les hores exactament, ho hauria de preguntar, però seria alguna cosa semblant a les 13 i a les 20h. I explico això per que encara que jo visqués a bcn, els avis (iaios Ramon i Antònia) tot l’any éren a la Figuerosa i la padrina (iaia Maria) a Tàrrega, i una gran part de l’estiu el passava aquí. Déu meu !!! quants anys ja fa de tot això i ho recordo com si tanmateix hagués succeït ahir.

I deu ser per això, pels capvespres daurats jugant a la plaça de la bassa o a la era d’el semat, o tornant de l’hort o de l’era o anant i venint amb la bicicleta o fent un tomb per sant eloi o ves saber per quantes coses més, que em segueixen agradant els capvespres d’agost. :)