aniversari d'en josep

Em va dir que era un dia per a no veure’s amb ningú. No en volia saber res de ningú i que els altres tampoc sabessin res d’ell. Havia indicat la possibilitat de, fins i tot, desconnectar el mòbil. La idea era passat desapercebut, aquell dia no comptava ... volia saltar-se la llei física i fer-lo desaparèixer del calendari.

Però jo, que estava al cas de tot, m’havia proposat justament el contrari, que aquell fos un dels dies més feliços i que el recordés durant molt temps.
Em sembla que ho vaig aconseguir. Només calia veure-li la cara de felicitat, que a més contagiava a tots els que estàvem al seu voltant, però això ja és el final. Anem a pams. El matí fou com qualsevol altre, només una petita frase trencava aquella deliciosa monotonia diària a l’hora de llevar-nos i preparar el cafè: “Per molts anys, amor meu !” Res feia presagiar el que vindria desprès ... regalet, postaleta i un àlbum personalitzat de la seva vida. (Això últim, he de reconèixer que m’ho vaig haver de currar treient-me hores de són, però pagà la pena).
Després cap a Barcelona.
Ell pensava que estaríem gairebé sols, però no. Vam anar al restaurant i allí esperava la family de bcn, els que no eren de vacances. Hi era tothom !.
Va estar molt bé. Més regalets, pastís amb bufada i àlbum per a tots. Que bonic! Passava la tarda i havíem de tornar. Ell no en sospitava res .... però res de res ! i mentre, jo “maquinant” en la distància i pregant que tot sortís tal i com s’havia planejat. Tenia col•laboradors als quals no he agraït encara prou tot el que varen fer. Jo no hi era, ho havia planejat tot ... però no hi era !. Ells van fer la feina tal i com s’havia de fer. No va faltar cap detall. (bé, si no tenim en compte que vam trobar una retenció a l’autovia i ens vam retrassar una estoneta).
Llavors a l’entrar a casa ... sorpresa ! Es va endur un ensurt considerable; la resta de la gent ... tothom era allí ! realment no s’esperava a ningú, va ser genial ! Era el millor regal de tots ! No obstant això, van venir més regalets, un altre pastís amb bufada i àlbum de record per a tots ! I ara sí, només calia veure-li la cara de felicitat, que a més contagiava a tots els que estàvem al seu voltant per a saber que aquell va ésser un dia realment feliç !
Prova superada !!! :)