Però per sort, ja s'ha trobat, i no ha sofert danys irreparables!
Els somnis i les realitats... m'envolten i acaronen de nou!!!
:-)
Llunes d'abril
La lluna, i en concret les seves diferents fases, marquen molts aspectes de la nostra quotidianitat, així com també succeeix en el regne animal, en les floracions, en les marees...
Sense anar més lluny la commemoració de la setmana santa es regeix, també, en funció de com s’escau la primera lluna plena de primavera.
Així ella, és la responsable d’haver pogut gaudir d’aquests quatre dies festius que tan i tan bé li han anat al meu cos i a la meva ment. Quatre dies on, com molt bé sap expressar la Maria Mercè Marçal, m’he penjat llunes per arracades.
I segurament hauré pecat i molt...
i no pas per menjar carn divendres... però sí, per cruspir-me un arròs amb llamàntol que era “bocatto di cardinale”...
i per no posar els peus en cap església ni anar a veure cap processó i preferir fer un camí de calma i fotografies, en bona companyia...
i perquè enlloc d’escoltar litúrgies i sermons, he preferit escoltar i parlar amb una veu amiga a l’altra banda del telèfon...
i perquè prefereixo compartir els somriures d’una nena de quatre anys... que no pas el silenci i mutisme dels pedòfils de sotana...
i per moltes i moltes més coses...
i sobretot perquè enlloc de rosaris, he preferit dur llunes i cançons per arracades...
Cançons de paper fi
m’omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
Maria Mercè Marçal
* * *
Noms amb veu pròpia... amb veu de dona...
Dos noms han irromput amb força aquesta setmana, dos noms femenins...
Dues maneres de fer les coses, en les quals hi veig certs paral•lelismes... i vosaltres?
No és casualitat, que Primavera sigui un nom de dona. És l’estació de l’any on la vida cobra protagonisme, s’obre de nou camí i reneix, un cop més, desprès de la letargia hivernal. Acabada d’estrenar fa tot just unes poques hores i encara un xic desdibuixada, ràpid s’afanya en engalanar-se i mostrar-nos els seus millors vestits de colors ben vius i vistosos.
I és que, com sabem tots: La primavera, la sang altera!
L’hem vist altres cops abans i sabem com actua, quin és el seu tarannà...
La seva veu se sent, es fa escoltar... i l’escoltem...
L’hivern, malgrat intenti fer-se veure, queda darrera... a cada pas d’ella... ell, més lluny, més petit, amb menys força i menys recursos...
Ella, en canvi, amb el cap ben alt i la força que la caracteritza, avança amb empenta segura de sí mateixa... com ha fet sempre, com ha de fer i com ha de ser...
L’hivern, i tot allò que l’envolta: la foscor, la poca llum, les boires... haurien d’entendre que no tenen raó de ser hores d’ara. El seu regnat s’ha acabat, ha arribat la seva fi...
Ara és hora d’obrir les finestres ben obertes. De bat a bat, i deixar que entri l’aire fresc... de la primavera!!!
Dos noms han irromput amb força aquesta setmana... dos noms femenins... Dues maneres de fer les coses, en les quals hi veig certs paral·lelismes: Primavera i Mònica Terribas.
* * *
N'hi ha, que a la Sra. Terribas, li han referit tota mena d'improperis que, per fora de to i per inqüalificables, no cal repetir aquí. N'hi ha que no saben estar al seu lloc. N'hi ha que no saben tenir la boca tancada.
I és que "De porc i de senyor se n'ha de venir de mena".
N'hi ha, que a la Sra. Terribas, li han referit tota mena d'improperis que, per fora de to i per inqüalificables, no cal repetir aquí. N'hi ha que no saben estar al seu lloc. N'hi ha que no saben tenir la boca tancada.
I és que "De porc i de senyor se n'ha de venir de mena".
Des d’aquí, el meu suport total, per a la directora de TV3, Mònica Terribas, per la tasca realitzada en l’entrevista al President Montilla i per la seva professionalitat i rigor periodístic.
* * *
Si us plau!
No deixeu de llegir el magnífic post de la Rita, del bloc: La meva illa roja.
Merci Rita!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)