Tàrrega, terra de Gegants

L'Amic Anton, del Bloc Rebaixes, m'ha fet un altre REGAL PRECIÓS !!!
I el millor en aquests casos, és compartir-lo !

Els Poemes que trobareu en lletres de colors, són els d'ell. No deixeu de llegir-los, són el seus particulars "Trenets", com les millors coses del món... realment no tenen preu !

GRÀCIES "MESTRE"ANTON, AQUESTA FOTOGRAFIA TE LA DEDICO ESPECIALMENT PER A TU !!!

Brodarem vostre somriure
Com a pètals que en el terra
Van caient.
Glopejarem vostre dolç viure
Com aigua verge de la serra
Tot rient.
Les galtes es faran formoses,
Els llavis, clavells i roses
Innocents.
I el contagi de sana alegria
Serà impertorbable melodia
Per la gent.

Anton

Quina mirada us sembla més tendra?... la de la nena... o la del portador del capgros?

CONVERSA DE LA MENUDA I EL CAPGROS

- De què te'n rius, capgros, de què te'n rius ?

- Diu que som a Târrega i jo em creia a l'Estartit...

-Es la Trobada vint-i-quatre, Ai, que has begut vi ?

- El meu amo no me'n dona, no vol gasto, fila prim.

La conversa de capgros i la menuda no té fi,

jo mentre llegeixo un cartell penjat que en acròstic diu;

Trobada gegantera, festasa.

Amor d'ancestres de gegants

Riurem dels capgross seva guasa

Relliscaran seus pasos ballant.

Estarem atents a la ballada

Gegants que a Tàrrega veniu...

Alcem els cors a la Trobada

vintiquatrena..., JA SOM AL CIM.

Anton

Ha vingut "gent" de tota mena, per a gaudir de la festa Gegantera

"Quan s’escatinya amb amor en vostres ulls,
en proclama dolçament vostra mirada
els somriures i joia més curulls
que eixameneu en vostra passejada.
Ínclits gegants. que alegreu pensaments,
que procureu goig en grans i canalla,
baix vostres vestuaris tapen la pell
de l’etern somrís de justícia que mai calla.
Alegreu-nos gegants, amb vostres balls
extrets de nostres misèries gegantines
i entregueu-nos els benifets sacrals
que mostreu als aubats nostres
com il·lusions divines."

Anton

Els gegants ballaven alegrement, mentre els demés ens els miravem embaladits

Fins hi tot ells, han volgut unir-se a la festa blaugrana !!!

Els més menuts, s'ho miravem encuriosits...

El sol, ens ha acompanyat durant tota la festa

El món de la màgia... o la màgia del món?

I els gegants i els capgrossos seguíen ballant per tot arreu...

N'hi ha que estaven cansats... A quin dels tres, us sembla que li pesen més els anys?

N'hi ha que s'hi possen "bé" per al "retrato", no?

I també n'hi ha de "senyors"...

Les gralles ens han omplert de ritme...

I tots, tots, tots, hem pogut gaudir d'una magnífica trobada gegantera !

I així conclou la 24ena. Trobada Gegantera,

de la qual Tàrrega és aquest any la Ciutat Pubilla,

el relleu serà l'any vinent per a Manlleu.

Participació en el 108è. Joc Literari

Sancho! Que no ploris més, home! Ai Mare!, No sé pas com puc consolar-lo.

Porta tot el dia plorant, i això no li és gens de bo.

No sé per què, pensa que em puc morir i ja he intentat d’explicar-li que no passa res, que és justament ara, que em trobo millor que mai.

Sembla com si tot d’una, el cap se m’hagués posat a lloc, quines coses. A veure si puc recordar com ha anat tot...

Havíem arribat a Barcelona i em dirigia a veure el seu mar, que diuen te un blau més blau que el del cel. En voler baixar d’en Rocinante, el meu casc m’ha lliscat per la cara i m’ha fet perdre la visió. Com duc les rendes amb la ma esquerra i subjecto la llança amb la dreta potser m’hauré fet un petit embolic i he caigut, no ho sé.

Ara em trobo cansat i no em sento gaire les cames, vull descansar una estoneta i després ja en parlarem.

Potser serà quan dormi que ho veuré tot més clar...
Ostres, quina frase més bonica m’ha sortit. M’ha agradat, espero que ningú se l’apropiï mai...

Atentament, vostre,
El cavaller de la trista figura

Participació en el 108è. Joc Literari proposat per en Jesús Ma. Tibau,

des del seu Bloc: "Tens un racó dalt del món".

I tu, ja hi participes???

Felicitat... i Felicitacions !

En tenia ganes i per fi, aquest ha estat allò que diem: “Un bon cap de setmana”. Com això no ho pots sol•licitar prèviament, ni fent una instància... ni omplint formularis per triplicat..., ni dient que pagues al comptat (ara en temps de crisi)..., res, no cal que ens hi escarrassem pas, que després toca el que toca. Una imatge, de vegades, val més que mil paraules i en aquest cas la fotografia d’entrada d’aquest post així ho resumeix: Encara que de vegades ens trobem tancats en un lloc fosc, si aconseguim obrir els finestrals ens entrarà llum i ens permetrà trobar la porta de sortida.
I la porta de sortida... ens va conduir a la Figuerosa. Com sempre, estava magnífica! El dia s’havia despertat esplèndid i el cel semblava haver-se mudat amb un vestit blau de gala.

Aquesta petita mostra de flors de la Teresa i la Dolors, serveix per constatar l’esclat de vida que sorgeix en cada racó (i no només és nota en el regne vegetal), feia anys que no veia tanta quantitat d’abelles, vespes, mosques, papallones, mosquits, marietes i tota la resta de fauna autòctona, era com una veritable concentració !.

Entre el blat de sol que queia i els insectes emulant als polítics (per allò de xuclar-te la sang o donar-te una picada que et deixa estabornit), fer les fotografies a mitja tarda, fou tota una odissea, però entre saltirons, i corre-cuites vaig aconseguí el repte d’unes boniques fotografies.

L’Esther, la mare de la “Princesa Oriental”, ha assolit el “Nivell 4” en el Joc de la Vida.

Aquest va ser el motiu pel qual ahir ens reunirem una bona colla de gent al Cafè de la Figuerosa, per tal de celebrar-ho tots plegats. Felicitats Esther !

Però un cop acabada la festa, tots teníem encara ganes de gresca, de seguir celebrant quelcom... i tampoc en això el dia ens va fallar !

Ahir vespre, el Barça va aconseguir el títol del Campionat de Lliga. Felicitats Campions ! Ha estat una temporada plena de rècords, una temporada magnífica !.

A l’inici d’aquest campionat no era de les que apostava per en Pep. Em vaig equivocar ! No puc més que treure’m el barret en veure l’esperit d’unitat, de treball, de superació i d’empenta que tan bé ha sabut transmetre a tot l’equip. Felicitats Pep !

I ara, el 27 a Roma, on les pedres del Coliseum, les aigües del Tíber, i les figures de la Fontana es vestiran de color Blaugrana !

Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nóm i el sap tothom:

BARÇA !

BARÇA !

BAAAAAARÇA!

Retalls de sensacions

Dues setmanes és molt de temps?, o gairebé no és res?.

Per a segons quines coses, dues setmanes són una eternitat, però per a d’altres no són més que un instant robat en el rellotge de la vida.

El concepte temps, és molt relatiu; i dins d’aquesta relativitat del temps, els sentiments (o les emocions al cap i a la fi) hi jugen un paper molt important.

Si parlo de la intervenció quirúrgica a que va ser sotmesa la meva mare, i dic només que en principi va anar força bé, dono per entés que ja s’ha passat pàgina en aquest tema fa dies. Però si comento que encara és a l’hospital, i que li segueixen fen algunes proves més om es pot arribar a pensar que potser ja és molt de temps. Em suposo, que per a finals d’aquesta setmana ja podrà per fi sortir-ne, en bones condicions.

La vida és feta de drames?, o tot són comèdies?

El que cal, és trobar-ne el punt d’equilibri entre ambdós braços de la balança.

Si dic que avui justament, fa 15 anys que va morir la meva àvia materna i que també avui hem enterrat un tiet del Josep (el meu marit), es pot pensar que potser seria millor saltar-se aquesta data del calendari. Si penso que avui es st.Ponç, m’agrada recordar el Carrer Hospital de Barcelona ple dels diferents colors de la mel i dels mil olors de les herbes medicinals i aromàtiques. La meva tieta hi vivia allí mateix i durant molt anys era tradició de passejar-s’hi.

Dues setmanes plenes de retalls... de vivències, de sentiments, d’incerteses, de tristeses, d’enyorances i d’esperances...

A partir d’avui, espero mica a mica poder estar de nou amb tots vosaltres.

Però no vull acomiadar-me sense donar-vos les

GRÀCIES !!!, en nom propi i en el de la mare,

a tots vosaltres pel suport rebut durant aquests dies.