Dies de llargues nits...


Que la vida és una tómbola, tots ho sabem.

El que passa, és que no sempre les butlletes dels premis són plenes de “llum i de color”.

Dies enrera en un control mèdic, a la meva mare li varen detectar quelcom que no estava en les condicions que serien desitjables. Diagnòstic resultant: Passar per quiròfan el proper dilluns 27, dia de la Verge de Montserrat.

És per això que durant uns dies, m’instal·laré a cavall de l’Hospital Clínic i del pis de Barcelona per estar a la seva vora.

Com tot anirà bé, (això ni ho dubto) espero tornar a estar amb tots vosaltres dintre d’uns dies. Entretant, els llibres d’aquest St.Jordi i alguns que encara restaven pendents als prestatges, seran els meus fidels amants aquestes interminables nits.

Fins aviat !

PD: El meu marit, en Josep, té “l’encàrrec” d’anar-me posant al dia de tot el que passi per la blogosfera, o sigui que d’alguna manera seguiré estant en contacte amb tots vosaltres.

60 comentaris:
Etiquetes

Diada de Sant Jordi, Roses i Llibres...

AVUI NO CAPTIVO PARAULES...,

PERQUÈ LES PARAULES ENS CAPTIVEN A NOSALTRES !

- assumpta -

* * * *

L'Anton del bloc Rebaixes, ens obsequia amb aquesta preciosa Rosa i aquest Poema, per a que no només en poguem gaudir avui, si no cada dia


Dia de sedor de pètals de rosa
de fulles de llibre amb trenets...
L'Amor en els cors gosa
La Cultura té la VEU
Dins nosaltres lletania
d'estima i pensaments ,
en les galtes l'alegria,
en el pit amor immens.
Volem retret homenatge,
CATALUNYA, els fills teus:
- Sant Jordi...!!! nostre heretatge
és viure en nostre CEL -.

* * * *

"Sant Jordi duu una rosa mig desclosa,
pintada de vermell, de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudís i penes,
i ell se l'estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes,
per poder vèncer tots els dracs del món."

Josep Ma. de Sagarra

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI A TOTS !!!

Imatges: Google

26 comentaris:
Etiquetes , ,

Participació en el 104è. Joc Literari


- Mercè! Que pots venir a buscar el berenar, si us plau?

- Si, mare, ara torno!

- Ara torno?, però si ets aquí, dalt de l’arbre, has de dir: Ara vinc, mare! ... ara torno, ara torno, no sé on te el cap aquesta nena...

“ De vegades la mare no m’enten, i em sap greu. Ella mai ha sortit d’aquí, d’aquest poble on déu va perdre l’espardenya, ni tampoc va anar mai a estudi i no en sap de llegir.

Jo tampoc he sortit mai del poble, però tinc la sort d’anar a escola i a més m’agrada llegir. I així “camino pel món”.

I no em creurà si li dic que ara mateix era amb Sant Jordi lluitant al seu costat contra el drac..., ni que ahir vaig descobrir un important tresor enterrat en una illa perduda..., ni que un príncep m’ha fet un petó i he anat amb ell en la carrossa reial...

Però així us ho dic, per a mi llegir és:

A cada paraula un pas, amb cada frase un destí,
amb cada nou llibre un paradís per descobrir.

Llegiu, si us plau, vosaltres que podeu!

Jo, un dia d’aquests n'ensenyaré a la mare... "

Aquesta és la meva participació en el 104è Joc Literari proposat per en Jesús Ma. Tibau,
20 comentaris:
Etiquetes

Llibreria Güell, tot un referent



Dies enrera, la Kweilan del bloc “Llibres llegits i per llegir”, ens parlava de la "seva primera llibreria" i ens preguntava si teníem records especials d’alguna, que potser ens hagués marcat també a nosaltres pel seu estil ,entés tan del local en sí, com dels llibreters que hi havia darrera del taulell.

Encara que fins fa pocs anys sempre havia viscut a Barcelona, és curiós que si alguna em va “marcar”, aquesta fou la llibreria Güell de Tàrrega. Bàsicament, perquè durant els estius i també la majoria de caps de setmana i festius sempre m’he mogut per aquesta zona on ara tinc fixada la residència habitual.

La meva àvia Maria, fou la qui em va descobrir-la de menuda i des de llavors havia estat sempre l’indret de referència.

Com s’acosta la data de st.Jordi, em sembla oportú des d’aquest espai, retre un petit homenatge a la llibreria i a les seves mestresses la Rosina i la Maria Teresa. Aquí us en explico una mica la seva història...

J. Güell, fundà la Llibreria Güell l'any 1888. En aquell llavors, era a la cantonada dels carrers sta.Anna i sta.Maria. Lluïa un aparador modernista que es veu li conferia un aspecte elegant i culte, segons resen les cròniques de l’època. Amb el pas dels anys, la llibreria va passar primer a mans del seu fill Baldomer, desprès de la germana d’aquest, la Neus i finalment a les que fins fa pocs anys varen regentar-la les seves filles Rosina i Maria Teresa Pera Güell.

La guerra civil causà la destrucció total d’aquella antiga llibreria modernista. No obstant, varen poder obrir-ne una de nova just en front mateix de l'anterior, al bell mig del carrer sta.Anna. I és aquí, on va perdurà fins el 2002.

Per la seva coneguda passió envers els llibres i la seva gran professionalitat, les dues germanes varen convertir la Llibreria Güell, en un lloc de referència absoluta per a totes les persones amants dels llibres.

La revista Culturàlia, amb motiu dels premis atorgats esmenta en un article de desembre del 2001 que: "Intel·lectuals, polítics i il·lustres personatges de l'art i la cultura, com Lluís Companys, Manuel de Pedrolo, Guillem Viladot, Maria Mercè Marçal, Alfons Costafreda i Josep Maria Madern, entre molts d'altres, han sovintejat aquesta llibreria atrets pel volum de llibres i col·leccions que des de sempre s'hi han pogut trobar".

Elles havien afirmat: "És clar, aquest és un d'aquells oficis que s'ha de portar a la sang”, "Mira, amb els llibres passa que amb el temps els aprens a estimar i nosaltres ja vam néixer entre llibres", "Fem una ullada a tots els llibres que tenim. Quan venem un llibre ens agrada donar referències i opinió".

És deia que si no trobaves un llibre a Cal Güell,

no el trobaries enlloc...

Aquell any 2002, la Rosina i la Maria Teresa varen deixar el negoci. S'hi posaren uns altres propietaris. Actualment, el local és en traspàs...

Fotografiaes: Col·lecció particular: Ramon Castelló

16 comentaris:
Etiquetes ,

El valor de les coses

"El valor de les coses no està en el temps que duren, ni tan sols en l'intensitat amb la que succeeixen. Per això, hi ha moments inolvidables, coses inexplicables i persones incomparables... com sou vosaltres".

Aquest bloc ha rebut aquests dies dos premis. Són aquelles felicitats petites, de les que tot sovint parlem...


Un, el premi VIOLETA. Atorgat pel bloc Poesiaula, Gràcies Isabel!


Aquest premi representa, segons els seus creadors, les sensacions que el color violeta aporta a la nostra ment.
Es dona als blocs que tenen algunes de les sensacions d'aquest color. Com poden ser: Màgia, Encanteri, Magnetisme... i tot allò que d'alguna manera té quelcom que el fa especial. Les normes són les següents:
Exhibir el Segell Violeta al bloc amb les normes, indicar els blocs que consideres que mereixen aquest segell, avisar als indicats i escriure dos poders màgics:

1) Teniu realment, el poder de les paraules..., permetent que elles també floreixin ara per primavera...
2) Teniu la màgia de la passió per la vida, i les vostres imatges, ens fan obrir els ulls per veure tot allò que potser ens haviem perdut fins ara...

En anteriors ocasions a l'hora de repartir premis: Una, vaig "passar-los" tal i com regien les normes.
L'altra, vaig deixar la porta oberta per a qui tothom que vulgués pugués agafar-se el premi, ja que és una feina que no m'agrada gens haver de "triar" entre tots els blocs, quan cadascún d'ells te quelcom que m'aporta, m'agrada i m'enganxa per sempre més.

Amb el permís de les persones a qui els vaig fer extensiu en anteriors ocasions, no els repetiré aquest cop (que no vol dir que no els posés a la llista davant de tot, eh?).

Passat el temps, per aquest camí m'he anat trobant moltes flors noves (per a mí) que em fan el camí del dia a dia més lleuger i agradable. Segurament molts ja els coneixereu però per tal d'anar estrenyent aquests lligams els indico tot seguit.
Així, els meus blocs màgics són:
Petits detalls
... i molts i molts i molts més, que no acabaria mai


I l'altre premi, és el Premi Dardos, un premi que entendré com a constància i "saber fer " de la persona que hi ha al darrera de cadascun d'aquests blocs, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta, i d'entusiasme, (tampoc incloc cap dels blocs d'ocacions anteriors, que em perdonim si us plau!).
Aquest m'ha arribat de la ma de Paralelo ADN, Gràcies Logan y Lory!

I el lliuro a:
... i tants i tants i tants d'altres sense els quals això, no seria el mateix...

I per acabar, dic el mateix que l'altre cop perquè així ho sento dins meu:
Pels vostres sentiments, per l’aprenentatge, per un somriure trobat, per una dolça abraçada, perquè em doneu ales per seguir tirant endavant amb els vostres comentaris ..., per tot això i més us el dedico a TOTS vosaltres que camineu amb mi ...

Suposo que ja els coneixeu tots, però si n'hi ha algun que no, si us plau no el deixeu de visitar, n'estic segura que la seva màgia us enganxarà com ha fet amb mi !!!
37 comentaris:
Etiquetes

Visca els Calçots! Visc a "Cal Sots"!

Tal com indico en el títol del post, bé podria dir que visc a "Cal Sots".
Ja em perdonareu si la qualitat de les imatges no és precisament la millor. Han estat fetes amb el mòbil durant el trajecte que va del supermercat fins a casa meva, m'he baixat del vehicle per a poder fer cadascuna d'aquestes fotos. Com les portades del "Jueves", n'hi ha moltes més però per a que us en feu cinc cèntims, crec que amb aquesta mostra n'hi ha prou.
Si us fixeu, hi veureu el meu peu (calço un 38), tant en aquesta foto com en la de sota, per a que us en feu una idea de la grandària d'aquests sots.
A més de no arreglar cap esboranc, aquest ajuntament tampoc te gaire cura per a que el clavegueram serveixi per alguna cosa quan plou.
En aquesta podeu apreciar bé com els targarins hem d'anar fen "maniobres" per tal d'anar esquivant aquests esborancs.
Ja he arribat de fer la gimcana del dia!, demà ens n'hauran preparat un altre "circuit" en qualsevol indret de la ciutat !
Faig arribar aquestes imatges a la premsa provincial, si en surten publicades us ho faré saber. Sembla ser que dies enrera unes de semblants varen sortir en "El Períodico", com a foto denúncia.

Fa mesos que estem vivim literalment dins d'un "Gruyère" i el més fotut del cas, és que no hi fan res de res.

A més ara, (en plena crisi) després de tants anys en lamentables condicions, s'han decidit a arranjar l'Avinguda Catalunya (antiga N-II) que circul·lava per l'interior de la població i els veïns hi hem de participar amb contribucions especials gens menyspreables.

Tot plegat, inclosa la inconsciència i falta de previsió d'aquest consistori, fa por!!!
De moment he de seguir dient:
Visca els calçots ! Visc a "Cal Sots" !
21 comentaris:
Etiquetes , ,

El poder de les paraules


Diuen que una vegada i havia un cec assegut a terra, amb una gorra vora els peus i un tros de fusta, on escrit amb guix blanc s’hi podia llegir:

“Si us plau ajudeu-me, sóc cec”

Un gerent de marketing que hi passava per allí, es va aturar davant seu i va veure que a la gorra només hi havia unes poques monedes.

Sense demanar-li permís, va prendre el rètol, el va tombar i amb el guix hi va escriure un altre anunci. Deixà altre cop el tros de fusta damunt dels peus del cec i se’n va anar.

A la tarda, va tornar a passar per davant del cec que demanava almoïna, però aquest cop la seva gorra era ben plena de bitllets i monedes.

En reconèixer el seus passos, li preguntà si havia estat ell qui va reescriure el rètol, però sobretot volia saber el que hi havia escrit.

El gerent li contestà: “Res que no sigui tant cert com el teu missatge, però amb unes altres paraules”.

Sonrigué i seguí el seu camí.

El cec, no ho va saber mai, però el nou rètol rezava:

“És primavera i jo no la puc veure”

Autor text: Desconegut.
Foto: Antonia Jurado


Per què sempre hem d'acabar donant-li la raó a en Murhpy?...
de quatre dies festius, quin és el que fa més bo?... El que tornes !!!

Per a molta gent ha estat l'últim d'aquests dies d'esbarjo on una opció és poder gaudir d'aquests dies en la natura. Avui, és el que ha fet més bonança, un dia esplèndit ! Si més no, s'hauran pogut menjar moltes "Mones" a l'aire lliure.
Salut a fillols, filloles, padrins i padrines en particular i a tots en general !!!

34 comentaris:
Etiquetes ,

Princeses + Panades + Ponts + Passejos = Pau

Aquests dies, no ens cal agafar massa el cotxe per a gaudir d'uns bons moments de pau i tranquil·litat. A només 5 km. de Tàrrega, tenim la Figuerosa, el nostre particular paradís.

Sense que el temps acabi d'acompanyar, hem pogut no obstant tenir una mica de temps per a tot. Escalfar-nos vora la llar de foc, preparar "panades" (amb la col·laboració especial de la "princesa de la casa), menjar "coc "i també "torrades de santa teresa". Tot molt i molt light !!!


Els dos Ponts, determinen cap a quina banda del poble volem anar. Com no podia ser de cap altra manera..., varem decidir fer totes dues.


El cel semblava voler-nos desdir del nostre passeig, però va tenir clemència i ens va permetre gaudir d'aquesta magnífica catifa verda. Un cop a casa... altre cop tot regat !!!


Tal i com us indico a dalt, en aquest Partícular Paradís , hem tingut temps per a Princeses, Panades, Ponts, i Passejos, o sigui una bona dossis de PAU.

Si us hi voleu apuntar, encara hi sou a temps!

23 comentaris:
Etiquetes ,

Hi ha un lloc...


Hi ha un lloc...

on el sol i la lluna esmorzen plegats,
on el blat i l'onada ballen al mateix compàs,
on el núvols m'acotxen les llargues nits d'hivern,
on les làgrimes mai no es perden, són estels per sant llorenç,
on els batecs del cor em marquen les hores,
on les hores s'aturen per fer el dia més llarg,
on els pensaments no són pas flors de temporada,
on els somnis segueixen amb la llum de l'albada,
on el sol em desperta tots els meus sentits,
on la lluna blanca em recita poemes,
on puc tocar el cel amb la punta dels dits,
on la terra és muda amb el seu vestit verd,

Hi ha un lloc...

I duu el teu nom,

J O S E P


Lletra: assumpta
Imatge: google
30 comentaris:
Etiquetes , ,

Records de Rams, Palmes i Palmons



No entraré en fer una anàlisi del que representa el dia d'avui per uns i altres. Cadascú te les seves opinions i conviccions, i per a mi totes són igual de lloables.

Al marge d'això el que sí tinc clar, i mai més ben dit, és que el dia d'avui diumenge de Rams, és d'aquells que no sé ben bé per quina raó, sembla brillar amb llum pròpia.

És un dia que en la meva caixeta de la memòria no el recordo pas gaire "passat per aigua", potser és la llum que l'envolta, potser la màgia de tenir a les mans aquella palma o palmó que uns dies abans restava immòbil en el plat de dutxa dins d'un gibrell amb aigua per a que no li faltés ni un punt d'humitat. Aquell punt just i precís per a que el diumenge a missa de 12.00h. comencés a moure's per la força que aquella canalla semblava haver acumul·lat durant la resta de l'any.

No crec que llavors entenguèssim massa el seu significat.

A nosaltres, la canalla, només ens regia el fet de comparar la llargada dels palmons, el treball artesà de les palmes, l'engalanament que hi duiem (llavors, al marge del llaç amb la senyera, arriscat, però normalment amb la senyera, només hi havia cabuda per uns rosaris de sucre que no m'agradaven gens ni mica), i quan ja s'havien acabat les convulsions, mirar qui havia pogut deixar més atrotinada la part final d'aquell efímer regal de padrins i padrines.

Recuperades les forces, i enmig de somriures vindrien les comparatives poc odioses però sí discutibles entre germans, cosins, amics i veïns per a veure qui s'emportava aquell premi inexistent.

I he dit abans efímer, però no crec que sigui del tot exacte aquesta anotació. Potser sí a les nostres mans, però no en el balcó, on restaria immòbil de nou durant tot un any exactament i en aproximar-me a casa, no recordo pas quantes vegades instintivament aixecava la vista per veure'l.

A casa, la iaia Maria era modista i tenia un encàrrec no escrit enlloc, (però de difícil incumpliment), on se li demanava un conjunt a joc per nen i nena a fí de lluir-los cofois el diumenge de Rams.

Els pares, també aprofitaven a estrenar peces de roba. Potser com no eren temps massa fàcils, aquell dia era l'excusa perfecta per a omplir una mica més aquell armari on (a diferència d'ara) hi havia cabuda per a tot. Ma mare sempre donava instruccions precises a mon pare de quines peces són les que conjuntaven més..., sabates, corbata, camisa, no fós cas.

A l'hora prèviament fixada, surtiem tots de casa engalanats com els protagonistes de les millors estrenes de cinema de l'època i gairebé en paral·lel desfilavem carrer avall fins arribar al punt de trobada de tot el veinat.

No hi faltava mai la màquina de "retratar" companya insustituïble per a immortalitzar aquells records en blanc i negre tot i que quan destapo la meva caixeta de la memòria m'encega la llum i el color d'aquells diumenges de Rams.


Fotografia: arxiu familiar assumpta
20 comentaris:
Etiquetes

Lo parlar de l'Urgell





“Hem viscut per salvar els mots”
Salvador Espriu

Hi ha dies en que el millor és no surtir de casa (si pot ser). Avui, per a mí és un d’aquests dies. Ahir em vaig torçar el peu de la manera més tonta i avui semblo una mica el House. Ai, ai!
“Aprofitant” aquest temps “extra”, he trobat que en el “feixbuc” hi ha un grup que s’anomena "Lo parlar de Targa"
I és d’això que us vull fer cinc cèntims avui.

El català, com a llengua viva que és, disposa de moltes varietats en morfologia, fonètica i sintaxi. Tot ve donat pel condicionament geogràfic i cultural de cadascuna de les 41 comarques que componen el nostre país.
L’Urgell, com la resta, és rica en aquestes variacions lingüístiques i per a mostra us indico aquí algunes d’aquestes paraules.
Les havia sentit sempre per boca de la meva iaia Antònia. Per a mí, són com un petit tresor. Algunes d’elles, de ben segur, no són pas exclusives d’aquesta zona i vosaltres també les coneixereu.
Espero que no us sembli llarg, ho podia escurçar, però em sabia greu de deixar-ne algunes a les golfes.

Com veig que molts de vosaltres també en teniu de les que per aquí fem servir (i d'altres contrades) i no hi havia pensat, em permeto afegir-les-hi.
Moltíssimes gràcies a TOTS !!!


ADÉS-Que ha passat fa poca estona
ACANAR-Fer pagar amb diners,
AGRANAR-Escombrar, Bloc: Sempre ensurada
AGRAUS-Graons (escales) (ex.Les agraus de les cases de Poble són més altes) Bloc: La tacita de café
A DOJO-Moltíssim (ex. Avui ha plogut a dojo)
A LEGO // ALEGO-Aviat, desprès (immediat)- Blocs: Colecció de Moments i Sempre ensurada
AUMON-Enlloc, (ex. No ho trobaré aumón)
ALLAVORENS (LLAVORENS)-Aleshores, llavors,
AMBÚRNIA-Recipient a la resta de Catalunya es diu albúrnia, amb L. (També s'utilitza com a insult, com si li dius a algú "carallot"). Bloc: La tacita de café
AMOLLAR-(molt usual també a ses illes) vol dir "deixar anar" ex.: -Deixa anar el gos! "-Amolla el gos!" Bloc: Sempre ensurada
ANIMORAT-Enamorat,
APARIAR-Arreglar, (L'Anoia) Proposada per Dolors.
APEDAÇAR // Apariar-Arreglar alguna cosa Bloc: La tacita de café
ARESTA-Espina (ex. Aquesta arengada és plena d’arestes)
ARRUFAR-Arrugar, Encongir, (ex. Minja les bledes i no arrufis lo nas!)
AUBERGÍNIES-Albergínies
AULIVES-Olives,
AUMETLLA-Ametlla, Bloc Agnés Setrill
AURELLES-Orelles,
AURENETES-Orenetes,
AVIAR-Deixar anar, (ex. La Mundeta ha aviat tots los conills de les gàbies).
A VORE-A veure,

BALLOFA-Butllofa
BROMA-Núvol (ex. N’hi ha moltes de bromes, però de pluja res, de res)
BUIXIR-Bordar, (el gos)
BOTERA-Forat a la porta (gatera) Bloc: La tacita de café
BOTZINA-clàxon, Bloc: La tacita de café

CAL-En lloc de CAN (Ex. Les festes sempre les passem a Cal Cabaler).
CALIPÀNDRIA-Refredat
CASIBÉ-Gairebé,
CASSIGALL-Pedaç (ex. Aquesta samarreta està feta un cassigall)
CATXIPÀNDIA-Samfaina,
CÀVEC-Aixada, Bloc: Agnés Setrill
CLAFOLL-La pela de exterior de les ametlles,
CLENXA-Ratlla que es fa al cabell per a dividir-lo en dos vessants,
COC-Coca de Recapte,
CORRETJA-Cinturó,
COSSI-Gibrell, Bloc: Agnés Setrill
COSSIOL- Aparell per contenir vi com si fos mitja bota. Bloc: Rebaixes
CUARTO-Habitació, (ex. Els nens són al cuarto dels joguets).
CUNYA-Cuina, (ex. Sóc a la cunya fent fenya)
CUTXARRÓ-"collibè" Anar al cutxarró = Anar a collibè. Bloc: Sempre ensurada

D'AIXONSES // D'ALLONSES-D'això... (ex. D'aixonses... que m'hen dieu del barça d'aquest any, eh?, sóm los millors!
DARRERES-Últimes campanades per dir que la missa comença aviat. (Ramon!, que ja han tocat darreres!)
DEFORA-Afores (ex. Aquells han comprat la casa dels defores)
DESAR-Endreçar, Bloc: La tacita de café
DESFICI-Estat neguitós degut a una causa o situació.
DIS-ME-Diga'm
DIXAR-Deixar,
DONQUES-Doncs, (ex. Donques a mi, em va semblar que sí)
DUMENGE-Diumenge,

EMBARCAR-Penjar alguna cosa en un lloc alt (Ex. embarcar la pilota al balcó). Bloc: La tacita de café
ENCABAT-després, (haver acabat). (ex. Encabat anirem a passejar el gos)
ENDEVADES-Fet per no res,
ENGUANY-Ara (d'aquest any)
ENJUB-Recipient fet a la llissera, al camp, per contenir aigua de pluja enmagatzemada. Bloc: Rebaixes
ENRAONAR-Parlar, (ex. Vaig començar a enraonar de ben petita... i encara segueixo !)
ENTREPUSSAR-Ensopegar, (ex. Va entrepussar amb aquella pedra del camí)
ENXUMINIA-Xemeneia,
ESCARRANXAR-Passar per entremig de les cames,
ESCARSER-Senar (el números que no són parells),
ESCATXIGAR-Esquitxar, (ex. S’ha possat de peus al toll i m’ha escatxigat tota!)
ESCOFAR-Escalfar, (He d’escofar una mica la llet),
ESQUERAR-SE-Créixer, Bloc: La tacita de café
ESPENTA-Empenta,
ESTAFANÒRIES-Pastanagues (a Palamós) Bloc: Personal i Transferible
ESTARRUFAR-Estar content, cofoi
ESTOVIAR-Estalviar diners,
ESTUDI, Anar a-Anar a l'escola,

FATO-Productes de menjar i altres (ex. Porto el cistell ple de fato)
FENYA-Feina,
FERIR-SE (Feridura)- Vessament cerebral (Apoplexia) (ex. la Dolors ha tingut una feridura)
FERMAR-Tancar, (ex. Ramon, ja has fermat les mules?)
FLOR-I-COL-Col-i-flor, Bloc: Transparència
FORTOR-Pudor,
FREIXURA-"Menuts", (cervells, fetges, ulls, etc).
FUIG !-Veste'n, marxa, surt, (ex. Fuig home! abans no prengos mal !)
FUGIR-Anar-se'n, Marxar,
FUGIR D'ESTUDI-En una conversa, canviar el tema expressament, per no convenir aquest, no fos cas... que en sortís escaldat!
FUMBRE-Fotre, (ex. A mi no em fumbràs pas, no)

GALLETA-Galleda, poal, ferrada Bloc: Sempre ensurada
GITAR-SE-Estirar-se sobre el lit, sofà, terra, etc. Bloc: Sempre ensurada
GOITA-Mira !
GRANERA-Escombra, Bloc: Sempre ensurada
GRAPAT-Munt, (ex. Aquest paio te un grapat de calers)
GRATAR-Rascar, esgarrapar,
GUASITA-Com a signe d'admiraco d'alguna cosa que els sorpren. Proposat per Joana
GUIPAR-Veure, Mirar, (ex. El vaig guipar pel forat del pany)

HOMENS-Homes (en el seu plural).

JEURE-Estirar-se al llit, al sofà (ex. Estic baldada, m'hen vaig a jeure una estona al llit).
JUPA-Abric, jaqueta,

KEDS-Bambes,(calçat esportiu)

LLANGONISSA-Llonganissa, (però aquí és refereix a la botifarra crua).
LEGO-Aviat, desprès (ex. A vore si esmorzes lego, que anirem a fer un tomb)
LO-Article indefinit (ex. Lo Jaume s’ha fet una casa nova al poble)

MEUA // TEUA-Meva, teva, Bloc: Sempre ensurada
MINJAR-Menjar,
MIXÓ-Ocell, moixó,
MOCADOR DE FER FARCELLS-Mocador gran en el qual s'hi duien coses. Després s'hi feia un nuç.
MOS-Ens, (nosaltres) (ex. No mos podem queixar de re)
MOSSADA-Mos (menjar),

NATRES-NALTRES-NATROS-Nosaltres,

NYANYO-Cop, (ex. el nen ha caigut i s'ha fet una nyanyo al cap).

PANA-Averia en el cotxe, (ex. Avui venint de Barcelona, hem tingut pana)
PANADA-Crosta farcida d’espincacs i pinyons, típica ara per setmana santa,
PANÍS-Blat de Moro,

PEIXAR // PÈIXER-Donar de menjar (l'Anoia) Proposada per Dolors i pel Blog de l'Assumpta
PETRICÓ-250cc. (un quart). (ex. Ves a Cal Farrer a comprar un petricó de vinagre).
PICASSÓ-Picor,
POPES-Mamelles, (ex. Ara que estic embarassada, m'han crescut les popes!)
PRÈSSIC-Préssec,
PROU!-Segur que sí, (ex. Vols dir que arribaran a l’hora? –Prou!)

RABEJAR-Esbandir, (l'Anoia) Proposada per Dolors.
RADERE-Darrere,
RAURE-Aplanar,
RE-Res, (ex. A casa no mos quede de re)
RIVELL-Gibrell, Bloc: Agnés Setrill
ROC-Pedra,
ROGLE-Tros o porció de terreny--dit--en aquell rogle ( rotlle) Bloc: Rebaixes
ROMANÇOS-Històries, (ex. Deixa’t estar de romanços!)
ROSTA-Tall de cansalada,
ROSTAR-Escurar els ossos. (ex.Ha rostat les costelles fins al final). Bloc: La tacita de café

SAFRANÒRIA-Pastanaga,
SARGANTILLA-Sargantana,
SERÉ-Vent de Ponent,
SERENA-Deixar el menjar a fora per a qué amb el fred es conservi (abans de les neveres)
SERVISSI-El "patètic" servei militar. (ex. Lo meu Josep va fer el servissi a Madrid).
SILLÓ-Càntir, a ser possible negre (el típic de Verdú), que manté l'aigua fresca. Bloc: La tacita de café
SÍNIA-Pou,
SIROLL-Soroll, (ex. Si que en fot de siroll aquesta canalla!) Bloc: La tacita de café
SINYOR-Senyor,
SOLÀ-Terrassa, (ex. M’hen vaig al solà a prendre el sol)
SUMANDA//TACÓ-Pallissa,

TARTALLÓ-Remolí, (ex. El tartalló ha destrossat tot el paller)
TASTARRADA-Caure al terra, (ex. El nen ha fet una tastarrada i déu n’hi do del mal que s’ha fet)
TIMÓ-Farigola,
TIRÀS-Estri de fusta plana per estirar pedra, animal o bé home. Bloc: Rebaixes
TOMATA-Tomàquet,
TUPINA-Carn de porc conservada en oli. Bloc: La tacita de café
TROS-Porció de terra d'algú que la treballa. (ex. Lo Jaumet ha anat a treballar al tros) Bloc: Centre Hípic el 7
TROSSAR-Cordar, (ex. Trossa’t bé els cordills de les sabates, que si no cauràs!-Trossat bé l'abric, que fa molt fred!)
TRUMFO-Patata,


VENZILL-A una corda prima d'espart. Bloc: Agnés Setrill

VEIAM,VEIAM-A veure que farem, que decidirem. Proposat per Joana

XALAR-passar-ho bé, gaudir Bloc: Sempre ensurada

XICOIRA-Escarola, Bloc: Transparència

XOLLAR-Tallar els cabells. Bloc: La tacita de café

XIQUET/a-Noi/a, Xicot/a,

XICOLATE-Xocolata,

I amb aquest final, el que desitjo és que us hagi vingut de gust !!!

Segur que n'hi ha moltes més. Si us en ve alguna més al cap, digueu-m'ho i l'incloure !!!
36 comentaris:
Etiquetes , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)