Bona Castanyada !
Vegileu amb els panellets, les castanyes i els moniatos !
Autor Scrap: Josep
El primer fred
“ Per Tots Sants, amaga mans ! “
Això ja ho sabíem, però el que no pensàvem és haver-ho de fer abans d’acabar el mes d’octubre.
Avui he sortit amb l’equipament d’hivern (1ª fase): abric, bufanda i guants. El termòmetre ha tingut la “gentilesa” d’indicar-me que a fóra estàvem a 1º .
Quan he anat a buscar el cotxe per dur-me fins a l’estació de tren ... he hagut de fer servir la “rascleta” per a treure el gebre que hi havia al vidre !.
Aquesta és terra de marcats contrastos. L’estiu resulta força càlid i l’hivern és força fred. Però, que a 30 d’octubre ja hagi de fer servir els estris i trucs diversos per treure el gebre em fa agafar esgarrifances ! Si és que els fulls de molts arbres encara hi són en gran part, tot just comencen a caure ara !
Sembla que demà, després de molts anys de no coincidir, podrem menjar els panellets, les castanyes i els moniatos en sintonia amb el que correspon per l’època: el fred ! fins aquí aquests menjars van sorgir per la necessitat de dotar al cos de les calories precises en època de mancança calorífica.
I és que aquest any el fred ens ha vingut a visitar més d’hora, i dono fe, doncs mentre us escrit aquest post sento la caldera connectar-se. Diuen allò de: “si naces para martillo del cielo te caen los clavos”. Serà cert que aquest any de crisi econòmica farà més fred i podem tenir malsons per culpa del consum energètic domèstic ? No hi vull ni pensar ... !
I com mai plou a gust de tots ... potser aquest octubre per fí, les castanyeres sí faran el seu “agost” !
Que passeu una bona castanyada ;) !!!
Fotografia: Assumpta
les antípodes
Us heu plantejat mai on aniríem a parar si cavéssim un túnel des de Catalunya fins a l’altra punta del món ???
Quan parlem sempre de les antípodes, donem per sentat que des d’aquí acabaríem en terra ferma de Nova Zelanda, però resulta que no és així.
Anem a parar al mig de l’oceà Pacífic, molt a prop sí, però enmig de l’oceà !!!
Us recomano aquesta pàgina per poder “fer el xafarda” amb opcions de recerca des de diferents indrets del món. Curiosa si més no.
Seguiu gaudint d’una bona setmana i ... compte amb els refredats !!!
Leo, l'heroi
Leo, l’heroi !
Leo, és un gosset jack-terrier que s’ha convertit en heroi, després d’arriscar la seva propia vida per protegir quatre gatets acabats de néixer i que van quedar atrapats en un incendi a casa seva, a Melbourne. Tots els membres de la família i l’altre gos que hi convivia, han pogut sortir del domicili pel seu propi peu i no han resultat ferits.
No obstant, en Leo no ha volgut abandonar els gatets i això gairebé li costà la seva pròpia vida. Sortosament els bombers l’han trobat encara a temps i li han aplicat oxigen a més d’un massatge cardíac.
Tot just s’ha recuperat el primer que ha volgut fer en Leo ha estat atançar-se als gatets i llepar-los.
- Quina lliçó més gran “d’humanitat” !!! -
Hem d’aprendre tant dels animals !
I encara avui se sent la remor de la notícia de l'óssa Hvala que busquen a les muntanyes de Les, el seu habitat, per capturar-la i dur-la a un centre de recuperació per a fer-li proves i diagnosticar les causes del seu comportament, presumptament agressiu (?). Potser caldria que les proves de comportament les hi fessin a tots aquells que van a matar animals només per plaer.
Que passeu una bona setmana ! :)
Cap de setmana de 49 hores
Aquest cap de setmana tot i disposar d’una hora més, em falta temps !
Seguint les “recomanacions” dels homes del temps a TV3, he decidit aprofitar i fer el canvi de roba d’estiu a roba d’hivern. I també canviar la vànova més lleugera pel nòrdic, doncs en aquestes contrades quan comença a fer-hi fresca ... és que resulta que fa fred i de valent !
Com no disposo de gairebé temps entre setmana, he d’aprofitar totes les hores que disposo dissabte i diumenge per posar al dia tota la casa i a més cuinar tant pel cap de setmana com moltes de les coses que m’enduré cada matí amb la meva maleta-tupper cap a Lleida City.
Avui he preparat “Rodó” i també “Croquetes de pollastre”. El que passa és que he decidit de fer-les en una versió més ràpida que l’habitual.
És a dir, ahir vaig comprar un pollastre a l’ast. O sigui que el pollastre ja “preparat”, només va caldre trossejar-lo ben remenut i amb un bon sofregit de ceba fins al punt gairebé confitada, la salsa betxamel amb un polsim de nou moscada, molta paciència i ganes ho vaig deixar reposar tota la nit a la nevera.
Aquest matí he muntat tota la paradeta amb la farina, l’ou i el pa ratllat i ... mans a la massa ! M’han quedat de “conya”, com diria aquell: “Ricas, ricas” i m’he pogut estalviar una mica de temps. Us ho recomano si voleu fer-ho així.
I és que realment el temps és or i l’hem d’aprofitar i estirar al màxim en tots els sentits.
Des que vaig iniciar-me en el boc, en una época una mica dolenta per a mí, ara fa dos mesos aproximadament, m’ha servit de teràpia i ara és com si tinguis un “mono”, un vici, … estic enganxada i necessito tenir una estoneta per anar-me posant al corrent dels vostres articles i també dels meus.
Realment alguna cosa ha canviat en aquest temps ... i me n’alegro !!! Qui ja no sé si tant és en Josep, el meu marit, que en definitiva va ser qui em va engrescar a “provar sort” en aquest món.
Bé, ell diu que també i de fet col•labora indirectament en aquesta “petita finestra de l’Urgell” des d’on nèixen tots els somnis ...
Gràcies a tots vosaltres per formar part del meu temps i del meu paisatge des de la finestra !
Fins a la propera fredolada, que tingueu una bona setmana ! :D
Foto capçal d'aquest post: Antonia Jurado - Resta fotos: Assumpta
El secreto de un abuelo (coses de la Laia II)
Escrit per la meva neboda Laia / fotografia Antonia Jurado
- ¿Sabes que haremos hoy? Te voy a enseñar mi escondite secreto y donde tendrás que ir, por si algun dia no me encuentras y necesitas de mi.
- ¿Y dónde es esto abuelo? ¿Está muy lejos? ¡Ya sé! Me llevaré el bocadillo, y las cartas, y..
- ¡Tranquilo!, no tendremos que movernos de aqui.
- ¿Pero si te escondes tan cerca porqué no te encontraré abuelo?
- Tendrás que buscarme. ¡Como uno de tus juegos de aventuras! ¿Emocionado?
- ¡Enséñame a buscar abuelo!
- Solo tienes que tocar aquí.
- ¿Aquí? ¿Y como te voy a encontrar con la mano en el pecho abuelo?
- Calla. Sino no podrás oírlo.
- ¿El qué?
- El camino para encontrarme cuando me vaya.
- ¿Y quién me lo dirá cuando no estés?
- Tu corazón.
- Y.. Abuelo.. ¿Dónde te irás?
- Eso lo entenderás de aquí unos años, ¡no seas impaciente!, solo tienes 6, aún te quedan unos cuantos. -.Y con una voz casi insonora me dijo.- A veces es mejor no saberlo.
- ¿Porqué abuelo? ¡Yo quiero saberlo! ¿Y si te necesito? ¿Que hago?
- Ya te lo he dicho. Haremos un trato, te compraré ese peluche que tanto deseas, pero tendrás que esperar. ¿Me prometes que lo harás?
- Si abuelo.
- Cierra los ojos.
- ¿Porqué?
- Ciérralos.
Y de detrás del sofá sacó el peluche que tanto deseaba, con esa sonrisa perfecta. Me dio un beso … y se fue. Diría que no he vuelto a saber de él.
Pero tenemos un secreto y siempre que me pongo la mano en el pecho, sale él, de detrás del sofá sonriendo … y me da el peluche.
Missatge extraterrestre
Gràcies Anna A.! El penjo aquí al meu bloc, perquè ni que sigui en clau d'humor, entre tots en poguem extreure alguna cosa.
Fins al proper "missatge", que continueu amb una bona setmana ! :)
Participació en el 77è Joc literari - Bloc d'en Jesús M. Tibau -
Participació en el 77è Joc literari - Bloc d'en Jesús M. Tibau
Sòc en Tòfol Compte, per servir-los a vostès, senyal de trànsit des de fa prop de vint anys.
M’han comunicat que tinc l’edat de jubilar-me i ves, que voleu que us digui a mi no em faria res de ser-hi una temporada més per aquí.
Si, si, tot el que vulgueu ja sé que sóc vell i atrotinat però he estat al peu del canó fent guàrdia tots aquests anys ... dia rera dia ..., nit rera nit ..., no he faltat mai a feina ... potser algun dia no he estat massa fi ... però la culpa no era pas meva !, era de l’om sempre tant estirat ell !
Si us aturéssiu només un instant ... us explicaria totes les vivències viscudes, però no ... sempre teniu pressa. Uns, encara em feu un cop d’ull però d’altres ... d’altres ni tant sols heu reparat mai en la meva figura ... sou una colla de desagraïts !
I ara, que serà de mi ?
M’han inculcat des de petit que amb el temps tindré una altra vida, que em reencarnaré !
Bé, mentre aquests dies encara resti per aquí ... feu-me l’ullet i així podré saber-me útil abans que no vinguin els de la brigada municipal. Adéu-siau ! i Recordeu-vos del vostre amic: Compte !
El camí
Quantes vegades ens hem preguntat “quin camí he d’agafar” ... ?
Com saber si serà aquest el correcte, o potser ho era el que hem deixat enrera ... ?
Per què de vegades se’ns fa més feixuc que d’altres ... ?
Com saber que l’arbre que ens ha de donar aixopluc és el més adequat ... ?
Què ens cal dur d'equipatge ... ?
Realment el camí l’anem fent nosaltres a cada pas ... ?
En les respostes hi ha el nostre aprenentatge ... ?
O potser no ho sabrem fins que arribem a destí ... ?
Les fotografies, precioses, son obra de la meva amiga: Antonia Jurado
Gràcies per saber captar sempre amb imatges els pensaments i les emocions !
Escàners als aeroports
Cada dia més, en nom de la seguretat, se’ns farà difícil tenir cap mena d’intimitat en els aeroports.
Ara volen implantar a Europa (el 2010), uns escàners amb els quals ens veuran nus i es notarà, com es veu a les fotos, si es du un arma o qualsevol altre estri sospitós.
Cert és, que d’entrada diuen serà voluntari i aleshores ens lliurarem que ens escorcollin ..., ens fassin treure les sabates ..., fer cues ... etc.
Però això comportarà molts interrogants, perquè sabem que el que ara es voluntari, demà serà obligatori.
Be, no vull pensar qui hi haurà veien les imatges i menys encara si ho hagués de fer passant amb els meus fills.
Jo, per si un cas, si puc aniré en tren, vaixell o qualsevol altre mitjà, perquè agafar un avió resulta cada dia més desagradable: vagues de pilots ..., de personal de terra ..., de controladors ..., anul•lacions ..., overbooking ..., companyies que fan fallida ..., incidències meteorològiques ..., escorcolls ..., restriccions pel que portem amb la bossa de mà ..., i ara els escàners ! m’estic agobiant només d’escriure-ho !!!.
Sort que tanmateix, les estadístiques ens demostren que segueix éssent el mitjà de transport més segur !
I vosaltres com ho veieu?. Que tingueu bon viatge !!! :D
Autor: Josep
Fotos/Vinyeta: "El País"
lexu's
Abans d'ahir va fer un any (12 d’octubre de 2007) que el grup catalano-andorrà Lexu’s, amb seu a Tàrrega, va finalitzar la gira de l’últim disc fins aleshores “Sent amb mi”, és per això que aprofito aquesta data per a fer-ne ressò en aquest espai. La veu d’en Carles, Albert de bateria i en Jordi als teclats configuren aquesta composició.
Han actual en diferents escenaris arreu de tot Catalunya: Sales Bikini i Apolo, Luz de Gas, a l’estadi olímpic del Terrasa, al Hard Rock cafè Bcn, etc. ... on sempre han tingut molt bona acollida per part del públic assistent.
En aquests moments hi ha en el mercat el seu últim treball: “La vida perfecta”, on la cançó “Fràgil” és, sens dubte, la més representativa d’aquest darrer disc.
Aquí us en deixo una petita mostra amb aquell parell de videoclips. El de més amunt és “Fràgil” que actualment és número 1, per cinquena setmana consecutiva, en el programa 20vint., i el de més abaix és “Quant no hi ets” que es va incloure en el seu cd “Saps”, l’any 2004.
Espero que us agradin, ja m’ho direu ... ara us deixo amb Lexu’s !!!
Fins al proper comentari us desitjo “La vida perfecta”, bona setmana ! :)
Ocells des de la finestra ... i a TV3
Aquesta foto me l’han inclòs en l’emissió de l’espai “El Temps” a TV3, dins del TN Vespre d’avui !!!
El passat 22 de setembre vaig afegir un comentari indicant, com tots sabem, que entràvem a la tardor. Això no és cap novetat, ho sé.
Aquesta tarda, mentre estava justament treballant en l’ordinador, se sentia un xivarri de fons, impressionant !
Quina ha estat la sorpresa en veure tots aquells ocells (en el meu parer em sembla que són estornells, ja m’ho confirmareu), que sembla tanmateix s’haguessin citat per a una reunió de ves a saber quina temàtica, i puntualment han acudit tots en primera convocatòria.
Les fotos estan fetes des de la mateixa finestra de l’habitació on hi tinc instal•lada la taula de treball i com a darrere hi ha un edifici en construcció, de la grua n’han fet el seu punt de trobada.
Val a dir, que prefereixo mil vegades aquesta simfonia ensordidora i alhora gratificant dels ocells, que no pas amb la que cada matí a les 08.00 ens obsequia el grinyolar de la grua en qüestió.
Fins a la propera “convocatòria”, que tingueu un bona setmana ! :)
un cafè, si us plau,
Com deia un anunci de fa temps “Yo no puedo estar sin él ...”
Podeu pensar en unes quantes coses ... i possiblement encertareu ..., però em refereixo concretament al cafè !
I ja només en començar aquest escrit, em ve a la ment el seu aroma ... aquell aroma que no només ens desperta els sentits olfactius ...
No parlaré avui de les propietats, varietats i modalitats de tipus de cafè que són moltíssimes i mereixen un capítol apart, per descomptat.
I és clar que cal distingir entre el cafè que fas a corre-cuita ..., dret ..., davant la barra de qualsevol bar ..., entre empentes i cops de colze ... que mires el rellotge ... ja fas tard ! .... doncs és l’hora de posar-te les piles i entrar a la feina ...
I aquell que assaboreixes en cada glopet ..., sense presses ..., gaudint en companyia ... , un matí de diumenge plujós ... , o després d’un àpat en un paratge idíl•lic perdut de qualsevol racó del món ... , o una nit d’estiu amb tota la colla xerrant i rient i desitjant que aquella penúltima tassa allargui una mica més la durada de les hores que inexorablement ens marca el curs del temps ...
A qui no li ve al cap el Rick’s Café Americain de Casablanca amb en Sam tornant-la a tocar ? ... i els Quatre Gats o el Zurich o el Cafè de l’Òpera o tants i tants d’altres ...
Quantes decisions importants: polítiques, de negocis, econòmiques, familiars ..., quantes obres literàries ..., composicions diverses ..., tanmateix pensaments mils .... no s’hauran fet realitat al voltant d’una taula amb el cafè com a testimoni mut d’excepció ?
De moment, si un cas, deixeu-me que vaig a preparar-ne ... jo el prenc sempre sol i sense sucre, com voleu que us prepari el vostre ?
Fins la propera tasseta ... que tingueu un bon cap de setmana ! :)
PD. Belén, Silvia ... el nostre cafè també es un petit "gran" plaer.
retalls de poesia (III)
No te rindas ...
aún estás a tiempo de alcanzar
y comenzar de nuevo.
Aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
No te rindas ... que la vida es eso,
continuar el viaje ...
Perseguir tus sueños, destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
No te rindas ... por favor no cedas,
aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento.
Aún hay fuego en tu alma, aún hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo también el deseo.
Porque lo has querido y porque te quiero
porque existe el vino y el amor ... es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas, quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto;
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo
celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas ... por favor no cedas,
aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento.
Aún hay fuego en tu alma, aún hay vida en tus sueños,
porque cada día es un comienzo nuevo.
Porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estás sola ... porque yo te quiero.
Mario Benedetti
planeta blau
Impressionant i majestuós espectacle !
Es distingeixen clarament les zones més densament poblades arreu del planeta.
Aquesta és de fa 2 nits, de dia impressiona i de nit què? ... doncs, tant o més increïble !
Te’l miris per on te’l miris ..., des d’on siguis ..., on vagis ..., tant s’hi fa, el planeta blau no deixa mai de sorprendra’ns. Mirat des de fora per la seva bellesa i des de l’interior ... que voleu que us digui tant per coses bones com per moltes d’altres que no ho són precisament massa, no ens deixa mai indiferents ...
Perquè sempre hi ha algú ..., un racó ..., una cançó ..., un pensament ...
Que tingueu una plàcida setmana !
Fotografia: observatorio.info (composició d’imatges dels satèl•lits D.M.S.P)
Quin partit !!!
He de reconèixer que feia temps que no disfrutava tan com avui, veien jugar al Barça. Tot el camp ha estat realment un clam.
Un partit d’aquells espectaculars, dels que fan afició i això davant d’un rival com l’Atlètic de Madrid que ens estava trepitjant els talons i que està també disputant la Champions.
I se’ls hi ha d’agrair als “colchoneros”, que tot i anar perdent 4-1 al minut 28 no s’han tancat en banda i s’ha pogut veure jugar a futbol, amb ells sempre són partits que passen bé.
Tot l’equip ha jugat compactat com ha d’ésser i a més és d’aquells dies que tot (o gairebé tot, doncs han tingut diverses ocasions que no han acabat en gol pels pèls), et surt rodó.
Només ha faltat un gol d’en Bojan Krkic, el noi de Linyola crec que sent un partit per disfrutar en Guardiola l’hagués hagut d’incorporar abans, bé és la meva opinió.
Però ep! ... que ningú s’ho cregui ara massa, que cal tocar de peus a terra !!!
Fins al proper "xiulet", que seguiu disfrutant del cap de setmana ! =)
Joc de taula
Algú de vosaltres hi ha jugat ???
És el joc de taula de les “fustetes”. Bé, jo no el coneixia, l’han dut els meus cunyats ... i és de vici !!!
És d’aquells jocs, que no tenen res i alhora ho tenen tot per a fer-te passar una bona estona. La qüestió és saber treure les fustes estratègicament i anar-les situant al capdamunt de la construcció a fi de fer-la pujar al màxim d’alt. Tot és qüestió de contrapesos i de bona traça . És a dir, si saps d’on treure i no tens massa tremolor, ja que només pots fer-te valer amb una mà, tot anirà bé i passaràs ronda essent el proper company de taula qui se les haurà d’empescar per sortir-se’n sense fer anar en orris tota l’edificació i intentant alhora posar-ho al màxim de complicat per al següent participant ... i així successivament.
De jocs de taula n’hi ha un munt des de qualsevol amb baralla espanyola com el Tute, Truc, Botifarra etc. ... amb daus ... els de tota la vida: Oca, Parxís, Monopoly, Cluedo, desprès un clàssic contemporani com el Trivial i ... no segueixo perquè no acabaríem d’enumerar-los mai !.
No obstant, reconec que aquells que són mes senzills i menys recargolats són sovint amb els que més gaudeixes. No sé vosaltres però a mi el Uno m’encanta ! Pots passar-t’hi hores i és apte per a totes les edats. És d’aquells que poden donar-te altes hores de la matinada tot jugant, rient i gaudint en bona companyia. Ara, encara que potser una mica més discretament ha fet la seva aparició en el meu entorn, el joc de les “fustetes”. Tot un descobriment que us recomano des d’aquí i si ja hi heu jugat en podeu donar el vostre parer.
Ah!!! per cert, si algú en coneix el nom, que l'indiqui. Gràcies !!!
Fins la propera partida, que gaudiu d’un bon cap de setmana !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)