La tornada ...

Hola a tots !!!

Ja ho veieu, ara acabo d'arribar a casa i gairebé el primer de tot ..... escriure un petit comentari del dia d'avui.

La tornada ha estat per resumir-ho en una paraula: Emotiva !!!

Espero que aquestes bones vibracions del dia d'avui durin una bona temporada i com ahir vaig demanar que la semana fos màgica i ho està sent, des d'aquí us vull fer partíceps a tots d'ella !

PD. Per cert, fins i tot la R.E.N.F.E avui ha anat amb els horaris "clavats".
:) :) :)

Sant Tornem-hi ...

Demà, per fí!
És el dia en que torno de nou a la meva feina. Potser no serà exactament con abans però, tal com s'estan posant les coses ja m'està bé com sigui !!!.

Comento aixó perquè no us extranyi que publiqui només 2 o 3 cops per setmana (i tal com ja vaig indicar dies enrera, ho faré amb la inestimable colaboració dels regionals de R.E.N.F.E que durant els trajectes d'anada i tornada seran la meva font d'inspiració), ahhh! i no us prengueu com un lleig que no vagi a visitar les vostres pàgines tant sovint com voldria !

Durant aquests dos mesos hi ha hagut de tot, moments no tan bons i d'altres que sí ho han estat. És per això que he decidit quedar-me amb les coses bones i a totes les demès ... "delete".

Entre aquestes coses bones hi figura el haver iniciat aquest bloc, ja que en molts moments ha estat un refugi ..., una vàlvula d'escapament ..., digueu-li com volgueu a les angoixes que furgien dins meu.

Així doncs, per a preparar-me física i mentalment he anat a fer un tomb per l'estany d'Ivars. M'ha servit per a carregar bé les piles. L'he trobat més ple de vida encara si cap, que l'última vegada, però això no té res d'extrany tenint en compte que ara és época de migració d'algunes aus cap a terres més templades.
M'uneixo a aquestes imatges que ens mostren com la natura comença un nou període i torna a la rutina anual.

Bona i divertida, si pots ser, rutina a tots !

Parlem de dolços somnis ...

Ahir dissabte, una vegada més, ens vam apropar fins a Verdú d’on era nat el meu avi matern (Vil•la natal de St. Pere Claver ..., ciutat característica per l’artesania de ceràmica ..., amb cellers propis d’elaboració de vins amb denominació d’origen costers del Segre ..., i ara a més, coneguda perquè des de fa uns 4 anys aprox. hi ha el Museu de Joguets i Autòmats).

Doncs tal com us deia, ens vam arribar fins a Verdú per tornar a visitar el Museu. Tots “portem un nen a dins” (o si més no, recomanen que no l’hauríem d’haver deixat mai de banda), i el que ens agrada és somniar amb els ulls oberts.

Aquest, és un d’aquells indrets on et permet –com diu el títol del bloc- que naixin tots els somnis ..., o si més no, que tornem a reviure aquells records i vivències que ja creiem en algun racó del calaix dels oblits.

Com alguns de vosaltres ja sabreu i si no ara us n’assabentareu, encara que ara visc a la plana lleidatana, sóc filla de l’esquerra de l’eixample barceloní. Per la qual cosa la major part de la meva vida i sobretot de la meva infantesa (bàsicament a l’hivern), ha estat marcada per aquesta metròpolis.


Un dels indrets on m’agradava molt de “perdre’m”, era al Parc d’atraccions del Tibidabo (a Montjuïc també, però gaudia molt més al Tibidabo), en aquella època no hi havia massa opcions per escollir i aleshores aquest era un indret realment “màgic”.

Tenies les atraccions típiques de “Tio vivo” ..., trens amb el “Túnel del terror” ..., les sales dels miralls ..., i com no els autòmats. Aquests, ara, formen part de la col•lecció d’en Mayoral i les podem visitar a Verdú.

Quins records amb tot plegat !!!

I aquests records, no te’ls pot treure ningú ni amb “aigua calenta i sabó” si has tingut la precaució de desar-los en el bagul dels somnis d’infantesa.

En aquest aspecte, crec que els tinc tots ben guardats i tancats a pany i forrellat !

Per al que sent encara “joves”, potser ja no en sou tan com d’altres ... us deixo una petita mostra de tot plegat que espero us faci tornar a reviure, com em va passar ahir a mi, totes aquelles emocions amanides amb la música d’una caixeta de música imaginaria ... ja em direu el que us ha semblat ...

Que tingueu una bona i màgica setmana ! :D

Autor fotos: assumpta

Els preus

L’altra dia comentava que ja ha arribat la tardor i la veritat és que es comença a notar amb les temperatures. De nit fins i tot comença a fer fresca. I amb la nova estació el 2008 ja comença anar de baixa.

Bé, potser l’any “va de baixa, com la faixa”, ... però els preus ... els preus ho fan a la inversa ... tots van cap amunt !!!

Us heu fixat amb el que costa qualsevol cosa ??? tant se val quina !!!, Us n’adoneu del preu que tenen els productes ???

M’hi entenc bastant bé amb el valor de l’euro i de fet faig els càlculs ràpid. Hi us dic això, perquè segueixo fent la conversió mental en la majoria de productes siguin de la mena que siguin (encara que s’entestin en que no ho hem de fer).

Mireu, posem a tall d’exemple: un xampú pel cabell de 300 cc. -costava aproximadament 375 ptes-. tot i tenir en compte els anys, la inflació ... etc. tot el que volgueu!, ara costa 3,75 € aprox. (o sigui 625 de les antigues pessetes !!!).
I avui han dit al TN, que a França hi ha marques de productes que aprofiten per a disminuir la quantitat de producte envasat, per un de mida més petita. Per exemple una caixa de galetes que abans feia 330 grs. ara la fan en envàs de 300 grs. És una manera, d’obtenir més benefici sense, –de moment-, haver d’apujar el preu de venda del producte. Però el que no fan és informar al client final, per la qual cosa les O.C.U.’s franceses ja han posat el crit al cel i estan alertant als consumidors d’aquestes noves males pràctiques per part d’alguns fabricants.

Caldrà estar a l’aguait ! i esbrinar de quines marques es tracta, ja que si això succeeix a casa del veí .... tard o d’hora no acabi arribant també a casa nostra.

Que tingueu un bon, i econòmic si pot ser, cap de setmana ! ;)

fot. dilluns de mercat a Tàrrega

retalls de poesia (II)

Avui segueixo amb Miquel Martí i Pol.
Perquè m'agrada.

EL TEMPS

No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

la tardor ja és aquí !

Com aquell que no vol ... , com el que no gosa ..., ja la tornem a tenir aquí: la tardor.

M’ha passat l’estiu que no m’he adonat i com que aquest any s’ha comportat bastant bé (si més no, per aquestes contrades no hem tingut una calor excessiva només alguns dies comptats i prou) no ha estat d’aquells pesats que un ja no sap ni què, ni com posar-se.

Els dies s’escurcen cada cop més i el paisatge torna altre cop a canviar de tonalitat. Com aquí no tenim boscos, aquelles coloracions cromàtiques grogues i rogenques que fan tant de goig i que queden tan boniques en totes les pel•lícules, aquí no les veiem per enlloc !

Això si, de ben segur que no tardaran gaire en venir-nos a visitar les boires que dius 1 dia bé, ... diferent ..., 2/3 dies ... ja tens la dosi ... 7 dies comences a tenir el “mono” d’anar fins a Cambrils o a Igualada o a on sigui per tal de veure i sentir l’escalforeta del solet a les galtes.

I a partir d’aquí en endavant, se’m fan d’allò més que pesades i avorrides ... podrien dir-ne gairebé: “claustroboira”.

I aquest any amb tanta humitat acumulada molt em temo que no siguin d’aquelles de llarga durada i espesses, ... de conte de misteri fantasmagòric ... on sembla que el temps s’aturi o que el món tanmateix hagi desaparegut ...



Però de moment el que toca avui és un altre dels fenòmens clàssics de tardor: la pluja ... i de la bona, de la que va fent sense estralls (i esperem que ho segueixi fent així), tot i que ara els núvols s’estan trencant ... i en un altre lloc, i en qualsevol altre país en aquest mateix moment comença la primavera i torna a nàixer el sol !

Que tingueu una bona tardor !

foto: assumpta (des de la terrassa).

P.D. Al final, han caigut 75 litres x m2. Això aquí a secà. Déu n'hi do ! =)

leucèmia (Coses de la Laia I)

Escrit per Laia, la meva neboda que acaba de fer 16 anys la setmana passada.
No hi he canviat res.
En record de la seva amiga Patrícia de 17 anys.

Ella em va ensenyar a lluitar, em va ensenyar a valorar les coses, a sentir que sempre s'ha d’intentar ser millor, em va fer riure.

Quan la veia, aferrada a aquelles màquines en un llit no entenia com podia seguir lluitant, quan jo plorava per ella, semblava mentida que fos ella la que em consolés a mi. Em vaig arribar a sentir culpable.

L'admirava i la segueixo admirant, perquè mai he conegut a ningú tant fort com ella, a ningú amb més ganes de viure.

L'anava a veure quan podia, o quan em deixaven passar i sinó, em quedava darrere el vidre de l'habitació blanca, mirant com ella, (la persona més forta que coneixia), estava en guerra amb la seva pròpia sang. Però no es deixava batre per una leucèmia.

Estava convençuda de que això no acabaria amb ella. Però la setmana passada, quan la vaig anar a veure estava plorant, crec que mai l'havia vist d'aquella manera, em va abraçar i em va dir:

"No puc més, no vull més visites, no tinc forces per parlar, no tinc forces per moure'm. Només et demanaré un favor, resa, resa perquè marxi i pugui començar a un altre lloc".

Em va fer un petó i ja no em va parlar més. Vaig marxar.

No em cabia al cap com una persona tan forta com ella podia rendir-se després de sis anys de lluita contínua amb el seu cos. I no vaig tornar, com ella m'havia demanat.

L'altre dia va marxar, … a un lloc millor. Segur.

Tothom la recordarà com el que és. Forta, i amb ganes de viure. Només tenia 17 anys quan va marxar.

autoretrat foto: laia

la trucada ...

No us n’havia dit res fins ara ...., bé si més no publicat aquí en el bloc perquè hi ha gent que ja ho sap. Però per si un cas algú que ho hagués seguit, s’havia quedat amb la intriga, el tema és: Ja he rebut la famosa trucada que he estat esperant i (desesperant-me) durant tot aquest temps !.

Per fi tornaré a aquella “meravellosa rutina”, que encara m’ho sembla més després d’aquests dos mesos de: cabòries angoixants i llargues nits d’imsomni a la llum de la lluna o dels estels o dels llums dels llamps de les tempestes d’estiu que per aquí n’hi ha hagut unes quantes.

I potser de meravellós no en té massa, doncs el despertador ho farà justament a les 06,05 A.M., ... agafa el regional de RENFE, fitxa, treballa (treballant de veritat, sense conyes), menja de tupper escalfat amb microones, torna a la feina, fitxa a la sortida, tornar a buscar el regional i arriba a casa pels voltants de ¾ de nou del vespre .... i tot i això, ara em sembla glòria divina !!!

Realment, com diuen en castellà: “Todo depende del color del cristal con que se mire” i jo, ara m’ho vull mirar amb els colors de l’arc de sant martí ... que la resta ... potser a veure-ho d’un color una mica més fosc possiblement arribi amb el temps, però ara no és el cas.

Però el que són les coses, tot aquest temps pendent d’una trucada !!! i n’arribaven moltes de trucades, moltíssimes però no la desitjada. I llavors desprès del sobresalt inicial de l’emoció de pensar si serà aquella la trucada ........ resulta que és una trucada de marketing, on et volen encolomar el que sigui llibres, vins, ofertes de telefonia, etc. ... (em sap molt greu pels operadors que són a l’altra banda i SE MOLT BÉ DE QUE PARLO !!! per que ells només compleixen ordres i entenc que s’han de guanyar la vida), però no hi ha dret a tanta brossa publicitària sigui via telèfon, bústies, on-line, tv, etc. tant és !!!

O sigui, que parlant de marketing i publicitat, ara els escrits que publiqui seran amb la col•laboració inestimable de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles, ves quines coses !!! , je,je, je ..... =)

Foto publicada al Cercle Segre !

A la pàgina web del "Cercle Segre" (una nova secció/web del Diari Segre de Lleida, que ha començat a funcionar el passat dia 12 de setembre), on han publicat les fotos que els vaig remetre de la Fira Tàrrega'08 !!!!!

Cal tenir en compte que aquest grup de comunicació, tant el Diari Segre com Lleida TV, han fet un exhaustiu seguiment de la Fira Tàrrega i els hem pogut trobar en cadascún dels punts més estrategics, sempre preparats per donar la informació més acurada i amb tota mena de detalls.



Des d'aquest espai els agraeixo aquest detall i els animo a tirar endavant la nova etapa. Moltes gràcies i força éxit en aquesta nova aposta !
Aquí us deixo de mostra una de les publicades (en la pàgina virtual).

fira tàrrega 2008 - dissabte i diumenge

Aquest cap de setmana hem gaudit amb la visita d’una parella d’amics que feia 2 anys que no veiem. Ells sí que saben fer fotos con déu mana !

Aquí us en deixo una mostra representativa, que em serveix tant per agrair-los la seva estada amb nosaltres com per a cloenda d’aquesta “Fira al Teatre de Tàrrega 2008”.
Amb el seu permís, us he afegit a dalt un slide amb moltes més, gaudiu-ne !!!

Gràcies Josep Mª i Antònia per la sensibilitat que tant be sabeu plasmar en les vostres fotografies !!! . ;)





slide amb moltes més fotogràfies en el lateral de la pàgina.

un cap de setmana ...

Aquest ha estat un cap de setmana festiu i llarg. Ens va començar la festa dijous amb la Diada i la vam seguir divendres amb festivitat local, per la celebració de la festa major de setembre que ha inclòs la 28ena. edició de la Fira de Teatre al Carrer. O potser hauríem de dir que ha estat a la inversa, que la “Fira” inclou la festa major del 2on. diumenge de setembre, doncs amb el temps David s’ha cruspit en Goliat i de quina manera .... !!!
Dissabte 13 .... el meu aniversari !!! sí, sí ja m’he penjat un any més a l’esquena, però de moment no em fa res ni de fer-los ni de comentar-ho. Fins hi tot és a l’inrevés, ho vaig comentant a tort i a dret doncs crec que la vida és com una gimcana en la que vas aconseguint “punts / mèrits” en cadascun dels anys que arreplegues i ara ja són uns quants.
I avui diumenge l’aniversari de la meva neboda Laia. De moment, ella va bastant més endarrera en els mèrits aconseguits ja que tot just avui en portarà 16 :) !!!
Ha estat un cap de setmana, on m’he pogut moure molt i he vist moltíssima gent !!! Les places, els carrers, els carrerons ... , a tot arreu hi havia gent. Alguns els coneixes i els saludes: xerradeta una estona i a seguir. Però la immensa majoria són gent anònima amb la que moltes vegades ni tant sols creues una mirada, això sí m’he fartat de veure “clatells” !!!.
Us explico, es tanta la gent que s’arreplega per veure un espectacle al carrer que moltes vegades et situes en segona, tercera .... desena .... trentaquatrena, fila i tot el que veus son clatells !!!



Tanmateix, ha estat un cap de setmana on les comunicacions han tingut un paper molt destacat. M’he pogut comunicar amb força gent ... personalment de tu a tu, via telèfon mòbil amb trucades i sms, via telèfon fix, via correus e-mail, via messenger, bloc etc. ..... la qüestió és que ha estat un cap de setmana de relacions. Tractant-se de 4 dies de festa ... m’ha faltat temps !
Perquè cadascuna d’aquestes “comunicacions” ha tingut uns matíssos que l’han fet única i especial. Hi ha confluït de tot: gent més jove, més gran, nens ... de la “meva quinta” ... tant se val cadascuna d’elles ha tingut el seu espai propi que et deixa aquell regust com un bon vi. Realment es bo relacionar-se amb la gent, és la millor medecina ! Crec que si no ho cura tot ... com a mínim alleuja els símptomes negatius que puguis tenir, en gran mesura !!! Una vegada més us agraeixo el fet que sempre estigueu “allí” a l’altra banda i tingueu “un momentet”. Gerard i Laia, Nina, Belén, Montse’s, Antònia, Esther’s, ... et. etc. etc. ... No us puc enumerar a tots i no em vull deixar a ningú per tant, fins la propera (ara mateix estic mantenint correuets en línia) Un petonet i gràcies a tots !!! ;)

Foto: Antonia Jurado



slide amb moltes més fotogràfies en el lateral de la pàgina.

gerard i laia

Avui és l'aniversari de la Laia, en fa 16 !!!! Moltes Felicitats "wapa" !!!

Qui els pugués tornar a tenir !!!



Que aquestes quatre ratlles serveixin com a "homenatge" a aquest parell de nebots que tinc i que són un "solet" cadascún.

Quant disposi una mica més de temps uns en faré cinc cèntims de cadascún, però avui no he pogut d'estar-me d'ensenyar-vos-els.

Des d'aquí els remeto un petonàs enorme amb tot el meu carinyo ... i com no, també amb el del tiet josep !!! ;)

fira tàrrega 2008 - divendres 12 tarda

Espectacle a la plaça del pati (pl. del carme)


Espectacle inaugural posposat fins ahir 12/09 per la pluja del dijous.
Bon espectacle, de la companyia targarina: "Efímer", de bellesa plàstica visual molt correcta, pero no crec que encaixi en una fira de teatre al carrer (on són els actors ???)


Espectacle inaugural posposat fins ahir 12/09 per la pluja del dijous.
- Cía. Efímer de tàrrega -


Encara que aquí no ho pugui semblar, aquest "tío" és genial !


"Riuada de gent" a la zona de l'hort del barceloní.

fira tàrrega 2008 - dijous tarda i divendres matí

Ahir va començar la Fira de Teatre al Carrer, però sense la inauguració “oficial” ja que la pluja al final ens ho va espatllar ..... !!!








No obstant, aquí us deixo unes quantes imatges del que he pogut copsar movent-me ahir tarda fins l’hora de la tempesta, i durant aquest matí.

fira tàrrega 2008

Oficialment demà, però aquest vespre ja tindrem "moguda", comença la " 28ena.Fira del Teatre al Carrer" anomenada ara "FiraTàrrega".

Esperem que el temps ens acompanyi i no ens faci la guitza, doncs en la previsió meteorològica acaben d'indicar per a demà la possibilitat de xàfecs.

En la mesura que em sigui possible intentaré reflectir en aquest espai algunes de les vivències viscudes dia a dia mitjançant alguna imatge o comentari i que espero siguin del vostre agrat.

Doncs ja ho sabeu, si voleu venir: hi sou tots convidats !!!

Com diuen els actors: Molta merda !!! (i si pot ser: poca pluja).

retalls de poesia

"I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten"

Miquel Martí i Pol

Homo sapiens ?

Aquesta imatge l’he realitzada aquesta mateixa tarda. Era fóra a la terrassa lamentant-me i pensant en les imatges que he vist en un vídeo que m’ha arribat a les mans. És la matança de dofins al Japó. Es tracta d’una salvatjada ! (una més), comesa per l’home, aquell que tanmateix s’anomena civilitzat ... Ens anomenem éssers humans, que des del punt de vista biològic equivaldria a una sola espècie: l’Homo sapiens. Així es fa referència en les enciclopèdies i es refereix a la consideració de l’home com a “animal racional”, ben al contrari de totes les altres espècies.

Però de veritat podem creure’ns això ?

Qualsevol espècie animal ataca o mata per a defensar-se quan se sent amenaçat en el seu habitat o entorn, per a subsistir, per a la supervivència d’ell mateix o de les seves cries, però mai, mai, mai per plaer. Entenc que s’ha de menjar per a viure, però ens cal tanmateix haver de fer-ho amb tanta crueltat? És que no hi podem posar uns límits? ...

Llavors mentre hi pensava he vist al cel aquests rastres que deixen els avions i he pensat si no era un senyal ...

És clar que no, que només es tracta d’una casualitat, però m’ha agradat de pensar que així era la manera en que la natura ens demana que aturem les ”bestieses” que estem fen a (i en) aquest planeta. Si cadascú de nosaltres, per poc que sigui, pot aportar-hi el seu granet de sorra per tal de millorar-ne la qualitat de vida de les persones, dels animals, de les plantes ... , fem-ho !

(el pots veure aquí, però sàpigues que ferirà la teva ànima).

Jo prefereixo veurel's així:


(foto:andreaplanet)

nits d'insomni

He pensat en fer-me una adaptació de la lletra de la cançó d’en Joaquín Sabina per a mí: “Y me dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres... y desesperada al amanecer me encontró la luna”.

Ja en són unes quantes, moltes ..., de fet són massa les nits que quan decideixo anar-me’n a dormir no se sap ben bé per quins set sous em desvetllo i em quedo amb els ulls oberts com un mussol. Ho he provat tot: anar-hi més tard... , parlar amb el meu marit... , llegir... , veure la televisió (encara que aquesta és la opció menys vàlida donada la programació actual)... , que si un got de llet tèbia..., fer una cigarreta mentre veig la lluna per la finestra... , pensar en coses boniques i relaxants..., o tanmateix intentar no pensar..., “comptar ovelletes”..., tant se val ! quan al final decideixo anar-hi, sempre acabo de la mateixa manera: amb els ulls de mussol !

És com un dejà vú repetitiu ... i llavors en veig jo mateixa com una croqueta en una paella, ara cap a una banda, ara cap a l’altra i “sant tornem-hi” !!! Llavors t’entra la desesperació perquè t’adones de l’hora que és i com més vols dormir, menys pots !!!

I això per no parlar dels roncs. Si d’aquest soroll que de cop, quan estàs en la fase d’estat de vigília - aquell que dorms però no del tot profundament - et sorprèn i sobresalta amb una disbauxa simfònica que sembla sorgir del més enllà.

I ja pots fer el que vulguis: copets..., gronxar una mica el llit..., el so emès en conjunció amb la llengua les dents i la boca... . Res!, no hi ha manera, al cap de pocs segons ja hi tornem a ser !!! Però el pitjor de tot no és això, és que quan al matí següent ho comentes amb la teva parella la resposta habitual és: “Però que dius ! si jo no ronco ! “. I és clar, doncs un mateix no se sent !!! però el que hi ha al costat es desespera i això el condueix irreversiblement a l’insomni.

És com la cançó de l’enfadós que no saps ben bé com, però ja hi tornes a ser: llegint... , bevent un got de llet... , fent una cigarreta a la llum de la lluna... ,

Per acomiadar aquest post d’avui res millor que una cançó que cantàvem de petits ((d’això ja fa molts ... i molts anys i en parlarem un altre dia )) a les colònies d’estiu: “Bona nit bons germans, Déu us doni un bon son, la seva pau dolça davalli en el món, Bona nit bons germans, bona nit .....” =)

(imag.insomni google - foto: Jaume Caselles)

figarock'08 - rosa sánchez

Avui ens ha arribat el video de l'actuació que la cantant Rosa Sánchez, de Costa Rica i amb un clar mestissatge d'arrells llatinoamericanes, ens va oferir el passat dia 9 d'agost al Festival Independent i Alternatiu Figarock'2008 (La Figuerosa). Podreu comprovar en el mateix, que a més ens va obsequiar amb la seva potent veu cantant en català:
Qué volen aquesta gent ? de Mª del Mar Bonet. Espero que us agradi. :)

papallones de colors

Ha començat el setembre com va acabar l’agost, a l’espera ... . A l’espera de la trucada que farà canviar els neguits que ara segueixen furgant en el meu cap, per papallones de mil colors. I estic segura que arribarà i serà demà o potser demà passat ... . Però arribarà, i de ben segur serà una trucada positiva d’aquelles que mentre parles el batec del cor es dispara fins a uns límits que no podies ni tan sols imaginar. En tinc ganes, moltes ganes ... moltíssimes !!! de tornar a aquella “adorable rutina”. Ben cert és que quan estem bé no ens n’adonem del bé que estem. Però de tot se n’ha d’extreure la part positiva i així ho estic fent. Feia temps que m’havia plantejat l’opció de tenir un bloc ... doncs, ja el tinc !!! el llibres s’acumulaven a les estanteries ... doncs, ja no en queden tants !!! necessitava temps per a mi i resituar-me, doncs tot aquest mes que he disposat per a fer-ho ... I a més de tot això m’he adonat, per si encara em quedava algun dubte, de la importància de L'AMISTAT !. He pogut veure a persones que feia temps que no veia, he tingut contacte via telèfon o e-mail, etc. amb persones que d’una manera o altra m’han fet sentir bé i potser també a alguna d’elles li he pogut jo donar un cop de mà (així ho espero!), perquè és així.

Avui per tu, demà per mi o a la inversa, tant se val ara ! El que compte és que en aquest nostre petit món o gran univers sempre hi ha algú que t’aprecia, que t’estima i de vegades un gest, una mirada, una conversa, un somriure, un silenci ... et regalen tot allò que necessites en aquell precís instant i tal com he dit abans, llavors són com papallones que es mouen dintre teu.
A tots vosaltres gràcies per deixar-me compartir la vostra amistat i d’alguna manera formar part de mi mateixa, doncs n’hi ha un trosset de cadascú de vosaltres en el meu cor. :)

(aut.foto: Benildo Cano)